Mas compareixerà en plena precampanya al Parlament
El president de la Generalitat sol·licita explicar-se sobre les eleccions del 27-S a la diputació permanent de la cambra i ho farà la setmana vinent
Iceta i Rabell carreguen contra la iniciativa
El president de la Generalitat, Artur Mas, compareixerà a la diputació permanent del Parlament la setmana vinent per parlar del 27-S. El govern, que es va reunir ahir per primer cop després del parèntesi estival, justifica la sol·licitud del president pel caràcter “excepcional” de les eleccions, que Mas ha situat com a alternativa al referèndum impossible d'acordar amb el govern espanyol. Amb la cambra ja dissolta després de la publicació del decret de convocatòria dels comicis del 3 d'agost, Mas intervindrà al Parlament en plena precampanya electoral, la setmana abans de la Diada i de l'inici del compte enrere definitiu fins a les eleccions. També se sotmetrà a l'escrutini de tots els partits. Fonts parlamentàries confirmaven que la compareixença es produirà la setmana vinent. L'oposició, però, va rebre amb crítiques les intencions d'explicar-se de Mas.
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, el va acusar de pretendre “utilitzar la diputació permanent per fer un debat on no hi seran tots els candidats a la presidència de la Generalitat”. La majoria dels caps de cartell, de fet, no hi seran perquè ni tan sols han estat diputats en la ja tancada legislatura, amb les excepcions del mateix Iceta i d'Inés Arrimadas, que encapçala la llista de Ciutadans. Lluís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot, va dir que Mas ha tornat “esverat” de les vacances pels missatges “contradictoris” de Junts pel Sí. “No se sap gaire si utilitza la preeminència de president per fer campanya electoral i almateix temps si amaga dins de la campanya la responsabilitat de govern”, hi va afegir.
El president de la Generalitat va comparèixer davant dels mitjans al Palau de la Generalitat després de l'última reunió del Consell Executiu, l'endemà de la signatura del decret del 27-S i, per tant, sense poder fer balanç del final de mandat. Llavors va reivindicar la convocatòria com una eina per comptar els suports a l'estat català a les urnes. Al marge de les responsabilitats institucionals, també tindrà el seu paper en els actes de precampanya de Junts pel Sí, que avui mateix celebra una reunió de treball amb tots els candidats a l'hospital de Sant Pau.
Primera reunió
La diputació permanent del Parlament ja es reuneix avui per validar el decret que vehicula la conversió de l'Institut Català de Finances en el banc públic català, un procés endegat des de fa mesos i amb què l'executiu i ERC pretenen dotar la Generalitat d'una estructura d'estat clau per al procés d'independència. Tot seguit, compareixerà el conseller d'Interior, Jordi Jané, que es va oferir a donar explicacions sobre l'operació policial contra el top manta i la mort d'un senegalès a Salou.
Entre les funcions de la diputació permanent, que vetlla pels poders de la cambra entre els períodes de sessions o un cop l'hemicicle s'ha dissolt, com és el cas, hi ha la substanciació de compareixences de l'executiu per tractar fets d'importància. La integren 23 diputats, començant per la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, i els membres de la mesa Anna Simó, Lluís M. Corominas, Celestino Corbacho, Santi Rodríguez, secretari segon, i integrants de tots els grups parlamentaris. La CUP no hi té cadira.
El govern treu importància a la polèmica de Gordó
La portaveu i vicepresidenta del govern, Neus Munté, va intentar ahir contenir la tempesta generada per les declaracions del conseller de Justícia, Germà Gordó, sobre els Països Catalans i el procés d'independència de Catalunya. Munté considera que s'han utilitzat interessadament les declaracions. Hi veu “una clara intencionalitat de tergiversar i generar polèmica”. I va assegurar que Gordó “en cap cas va parlar de Països Catalans ni d'atorgar nacionalitats”. Per la portaveu de l'executiu, els territoris de parla catalana “seran el que vulguin ser”, i va circumscriure'n els vincles a la llengua, la cultura i la història. Gordó, parlant sobre l'anomenada transició nacional, va fer una crida a no oblidar la Catalunya del Nord, la Franja, les Illes i el País Valencià. “La construcció d'un estat no ens ha de fer oblidar la nació completa”, va advertir des de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada, un escenari que Munté també va subratllar per circumscriure el context de les paraules del conseller. També va qualificar de “lògic” preveure la possibilitat d'estendre la nacionalitat catalana, i va provocar les crítiques del president valencià, el socialista Ximo Puig, del PSC, del PP i els recels d'Unió.