Política

ROC MUÑOZ

ALCALDE DE LA CANONJA

“Avui en dia sembla difícil complir el programa”

Aquesta tardor s'adjudicaran les obres de remodelació del Mas de l'Hort de l'Abeurador

La cessió a l'Ajuntament de la titularitat dels edificis del Casino i l'Orfeó Canongí es tancarà al setembre

Vint anys al govern
El PSC és conscient del valor que representa, avui en dia, tenir un alcalde que l'any 2015 sigui capaç d'enfilar el seu cinquè mandat amb una vintena d'anys de govern a l'esquena. Una aclaparadora majoria que va sorprendre al mateix protagonista, que va incrementar en dos regidors els resultats dels anteriors comicis. Roc Muñoz considera que hi ha dos factors que hi han ajudat. D'una banda, aconseguir la plena municipalitat i, de l'altra, complir el programa electoral, un fet que no és tan freqüent en altres governs.
Els científics ens diuen que el projecte de la Boella pot ser tan important com Atapuerca
Aconseguir la municipalitat ha significat per a nosaltres una injecció de diners important
Salvaguardar el patrimoni del Casino i l'Orfeó també és responsabilitat nostra

Roc Muñoz ha entrat en el cinquè mandat com a alcalde de la Canonja. El PSC va millorar la majoria absoluta i va passar de 8 a 10 regidors.

Les eleccions van consolidar la seva majoria absoluta a la Canonja. Com veieu aquest mandat?
El resultat va ser magnífic i, fins a cert punt, inesperat, tenint en compte que el PSC no tenia bones previsions. Nosaltres hauríem considerat un èxit mantenir 8 dels 9 regidors que teníem, però el fet d'obtenir-ne 10 significa que la població reconeix la feina feta. La clau és que la gent ha vist que s'ha complert el programa electoral, això que avui en dia sembla “tan difícil”.
Quines prioritats teniu per a aquest mandat?
Malgrat que la Canonja ja gestionava un pressupost propi com a entitat municipal descentralitzada (EMD), el fet d'assolir la plena municipalitat ens ha ajudat molt, sobretot en la recaptació d'impostos. Tot i així, aquest 2015, el 52% dels impostos que recaptem de les químiques es queden a la Canonja, i la resta encara se'n va a Tarragona. De cara al 2016, s'incrementaran un 4% per a la Canonja. Els impostos que es queden aquí signifiquen una injecció de diners important.
Deixant de banda els impostos, s'han produït molts canvis arran de la municipalització?
No gaires, perquè la Canonja era de les EMD de Catalunya i Espanya que tenien més competències i, a més, les exercia. La diferència entre l'EMD i ser municipi de ple dret es nota principalment en el pressupost anual i que ets l'únic responsable de les teves accions i decisions.
En l'últim ple, l'Ajuntament va acordar participar en les accions a favor de l'estudi de la qualitat de l'aire. Quin hauria de ser el full de ruta?
La Taula de la Qualitat de l'Aire ha de portar les regnes d'aquestes actuacions. No pot ser que ara un faci un estudi, l'altre també, un el financi un ajuntament, l'altre una altra entitat... La Generalitat és qui ha de coordinar i els ajuntaments hi han d'ajudar. El compromís de la Canonja és que parlarem amb la resta d'ajuntaments del Polígon Sud –Tarragona, Salou i Vila-seca– i amb Reus, que en té una part, per posar-nos a disposició de la taula.
La Generalitat vol finançar l'estudi amb la recaptació de l'impost mediambiental de les químiques. Serà suficient?
Entenem que sí. L'Ajuntament de la Canonja ja col·labora amb altres entitats, com ara la URV i el Departament de Salut, que fan els seus estudis. Però, insisteixo, no podem fer capelletes amb allò que fa cadascú per dir “Jo sóc més bo que aquest”. L'impost que paga la indústria química és finalista i ha de servir per a aquest objecte.
Com veu la implantació de la indústria química al Polígon Sud?
El 85% del polígon químic sud de Tarragona està situat a la Canonja, amb les principals indústries del món. M'agradaria que els seus centres de decisions dels Estats Units o Alemanya aportessin per a noves inversions al Polígon Sud. Nosaltres treballem en aquesta direcció, posant les coses fàcils per a la química quan et plantegin un projecte o una inversió, que els permisos siguin àgils. Com que hi ha competència, si aquestes centrals saben que l'Ajuntament de la Canonja els facilita els tràmits, ho valoren.
Des de fa temps, la Canonja reclama un CAP propi, per evitar que els ciutadans hagin d'anar a visitar-se al barri de Bonavista. Què se'n sap?
El nou CAP s'ha anat demorant com a conseqüència de la crisi. El Departament de Salut ens ha comunicat que aquesta tardor s'adjudicaran les obres perquè comencin el primer trimestre del 2016. L'Ajuntament ha urbanitzat la zona on anirà el CAP, a la part llevant de la Canonja, i hem facilitat els terrenys a la Generalitat. L'actual CAP de Bonavista dóna assistència a la zona Bonavista-La Canonja. El que reivindiquem és que aquest nou centre doni servei totes les hores per evitar que la gent gran del poble s'hagi de desplaçar.
Un dels projectes més ambiciosos serà el nou centre d'interpretació del jaciment de la Boella, conegut com a “museu del mamut”. Què pot suposar per al poble?
Estem molt esperançats i il·lusionats amb el projecte. Segons els científics, com ara l'investigador Eudald Carbonell, això pot ser tan important com Atapuerca, i això són “paraules majors”. Des de fa uns anys, l'Ajuntament ha ajudat els arqueòlegs en disponibilitat econòmica, recursos humans i materials. Vam comprar la finca propera al Mas de l'Hort de l'Abeurador, per acollir el centre d'interpretació. Aquesta tardor, adjudicarem les obres per remodelar i consolidar el mas. El projecte té un calendari d'execució d'uns set o vuit anys, amb un pressupost de quatre milions d'euros.
Quina valoració fa de l'obertura del refugi antiaeri? Tindrà continuïtat?
Nosaltres vam adequar fa uns anys un altre refugi que hi ha al nucli antic de la vila. Aquest últim el vam localitzar arran de la remodelació de la plaça de la O i el vam condicionar perquè fos visitable. El vam obrir aprofitant la presència d'una exposició sobre la Guerra Civil a la Canonja on s'explica com es va construir el refugi. El tindrem habilitat per obrir-lo per les festes majors i en unes dates determinades durant l'any, amb dotació de personal perquè això sigui possible.
Hi haurà acord amb l'Orfeó Canongí i el Casino per salvar aquests edificis històrics?
Estem negociant amb les entitats perquè els edificis passin a ser municipals i l'Ajuntament s'encarregui d'arranjar-los i fer-ne el manteniment. Els socis d'aquestes entitats històriques ja tenen una edat avançada i es necessiten molts diners per mantenir els edificis. L'Ajuntament vol ajudar les entitats i salvaguardar el patrimoni, que també és responsabilitat nostra. Confio que al setembre concretarem l'acord de cessió de la titularitat.
En l'anterior mandat es va parlar de la necessitat de millorar les instal·lacions esportives. Quines són les previsions?
S'han adjudicat les obres d'ampliació del pavelló poliesportiu per a un gimnàs, que començaran a principis d'octubre. També es preveu construir un pavelló lleuger perquè hi ha moltes coses que necessiten una instal·lació més senzilla, com ara actes de festa major o altres activitats esportives.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona