Merkel reclama més solidaritat per gestionar la crisi dels refugiats
Alemanya aposta per unificar els procediments per atorgar asils i repartir la immigració
Sèrbia i Macedònia exigeixen més recursos als governs europeus
Angela Merkel demanant solidaritat als socis europeus. La cancellera alemanya va sortir de la cimera d'ahir a Viena dedicada a la crisi migratòria als Balcans reclamant a la resta de governs de la Unió Europea un major sentit de la solidaritat a l'hora de fer front al repartiment de persones que fugen de conflictes i busquen refugi en sòl comunitari, especialment alemany.
“És la meva convicció ferma que Europa, com a continent ric, està en situació de resoldre el problema”, va dir Merkel poc després de la descoberta de desenes de cadàvers en un camió a Àustria. “Aquesta tragèdia ens insta a afrontar el tema de la immigració de manera ràpida i amb esperit europeu, el de la solidaritat –va insistir–. No els uns contra els altres.”
Berlín reclama un repartiment “just” de refugiats i que s'implantin procediments i estàndards comuns en la tramitació d'asils. Caldria, doncs, reformar la normativa de Dublín, que estipula que els refugiats siguin registrats en els països d'entrada a la UE per tramitar les peticions d'asil polític.
“No podem continuar com fins ara, amb un minut de silenci cada vegada que veiem morir gent”, va afirmar la responsable de Política Exterior comunitària. Federica Mogherini va recordar que Brussel·les treballa en l'elaboració d'una “llista comuna de països d'origen segurs i en un mecanisme de recol·locació”. Aquesta idea, una fórmula permanent de reubicació i una llista comuna de països d'origen segurs, ja va ser plantejada fa nou anys per l'executiu comunitari. Permetria uns procediments de devolució més àgils per als immigrants sense dret justificat a sol·licitar asil. Per això Europa s'escarrassa a diferenciar entre persones que fugen de guerres i persecucions polítiques i immigrants “econòmics”.
El ministre d'Afers Estrangers alemany, Frank-Walter Steinmeier, va admetre que el repartiment serà una empresa difícil, ja que “hi ha una sèrie d'estats que hi estan en contra”, sense dir noms, i va advertir que el problema no es resoldrà amb la construcció de tanques com la d'Hongria a la frontera amb Sèrbia. Alemanya va revisar dràsticament a l'alça la setmana passada la xifra de refugiats que espera rebre el 2015 i la va situar en 800.000, gairebé quatre vegades més que l'any passat, quan ja va registrar el flux més gran des dels anys noranta. Segons una enquesta recent de la cadena ZDF, el 60% dels alemanys considera que el país té els mitjans per acollir els immigrants.
Sèrbia sosté que és la crisi de refugiats més gran des de la Segona Guerra Mundial. Macedònia parla de 3.000 arribats de Grècia al dia. Els dos països van reclamar des de Viena més ajuda europea. “És un problema de la UE, però ens exigeixen a nosaltres un pla d'acció. Abans que això, la UE mateixa hauria de tenir un pla”, es queixava el cap de la diplomàcia sèrbia, Ivica Dacic.