Dos tricentenaris en un
L'alcalde de Manacor nega el permís a l'exèrcit espanyol per celebrar els 300 anys de la creació de la capitania general de Balears, fruit del decret de Nova Planta, que va posar fi a les institucions pròpies
Una comissió cívica amb entitats locals, que denuncia l'oblit històric, vol fer de la commemoració de la derrota l'inici del camí cap al dret a decidir
Les institucions balearshavien obviat el tricentenari, però amb el canvi de govern ara s'hi han compromès
L'11 de setembre del 1714 va caure Barcelona a mans de les tropes borbòniques, però la guerra de Successió no es va acabar aquí. Als últims feus de la corona d'Aragó, Mallorca i Eivissa –Menorca havia quedat el 1713 en mans britàniques pel Tractat d'Utrecht, i Formentera tot just s'estava repoblant– no hi van arribar fins l'any següent. En concret, van desembarcar el15 juny del 1715 a Palma, i la ciutat es va rendir l'11 de juliol, sis dies després que caigués Eivissa. El Consell de Castella va aprovar el 17 d'agost el decret de Nova Planta de Mallorca, i la seva publicació el 28 de novembre va derogar les lleis i institucions pròpies que el regne mantenia des del 1229, i va propiciar l'ocupació militar de les Illes. I amb aquesta, una dura repressió.
Els fets han quedat gairebé amagats per als ciutadans insulars durant 300 anys –tot just se n'acaba de publicar el primer llibre específic, de l'historiador Mateu Morro–, però no han passat inadvertits per a l'exèrcit espanyol, que ha preparat tot un seguit d'activitats per commemorar els tres segles de la fundació de la capitania general de Balears, fruit precisament d'aquell decret. Una és un cicle de concerts de la unitat de música militar en diversos municipis mallorquins, que volia arribar el 25 de setembre a Manacor, per la qual cosa al març van demanar permís per carta –i fins i tot la concessió d'un local per fer-lo– a l'anterior batlle, Antoni Pastor, escindit al seu dia del PP.
La petició va quedar en l'aire per les eleccions municipals, i el nou batlle de MÉS per Mallorca-ERC, Miquel Oliver, hi responia tot just dimarts, per denegar el permís en una contundent missiva dirigida al cap de l'Estat major, Rafael Baena. “La creació de la Capitania General de Balears és una conseqüència del Decret de Nova Planta, en què, per dret de conquesta, les Illes Balears perdien les seves institucions centenàries”, hi constata. L'alcalde, així, recorda que l'Ajuntament s'ha adherit per unanimitat als actes commemoratius del tricentenari de la capitulació de l'illa, amb les “conseqüències nefastes” que va tenir. “No entra en cap cas dins les nostres previsions celebrar la creació de la capitania, per la qual cosa us comunicam que no ens sembla oportú que es faci aquest concert a Manacor”, conclou Oliver, un alcalde que fa uns dies, a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, ja va mostrar el seu “suport al procés d'emancipació” iniciat a Catalunya.
En tot cas, aquest no era el primer ni serà l'últim dels actes previstos per la capitania, que a final del 2013 ja va distribuir agendes commemoratives del seu tricentenari. El 30 de juny va iniciar la celebració amb una xerrada, i en preveu fer altres el 20 d'octubre i el 10 de novembre. A més, ha publicat un llibre i un monogràfic, i ha organitzat diversos concursos, fins i tot un de dibuix de temàtica militar en escoles de primària. Tot plegat ja ho va denunciar a final de juny l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, que en una nota qualificava d'“ofensa” que se celebrin uns fets que van suposar la fi de les llibertats i l'autogovern, i van comportar “un fort patiment, vergonya i submissió” a molts mallorquins. Per això l'entitat feia una crida als ajuntaments, al Consell de Mallorca i al govern balear perquè no participessin en cap dels actes previstos per l'exèrcit, i fins i tot es manifestessin contra aquella “indignitat”. A l'hora de la veritat, però, alguns actes ja s'han fet, tal com explicava la setmana passada, també a Prada, l'expresident balear del PP, Cristòfor Soler. “Han començat als pobles petits: convoquen la gent gran a la plaça i hi toca una banda militar; en acabar, hi ha intervencions en clau espanyolista en què expliquen el motiu de la festa, i ho celebren amb vi espanyol”, narrava. “Fan befa de nosaltres”, s'indignava Soler, que recorda els “patiments” que l'exèrcit borbònic va causar a la població, que admet que fins ara desconeixia.
Commemoració, no celebració
Precisament, per donar a conèixer la història i commemorar, no pas celebrar, el tricentenari –que les institucions balears no tenien cap intenció de recordar– el novembre passat es va formar la Comissió Cívica Tricentenari 1715-2015, amb un eslògan gens innocent: “Del decret de Nova Planta al dret a decidir.” I és que l'entitat, formada per entitats com l'Obra Cultural Balear o l'Institut d'Estudis Eivissencs, té clar que vol fer servir l'efemèride com a “punt de partida” per a una recerca amb més profunditat, però també per propiciar un “canvi de mentalitat”, segons Soler, que dugui a una presa de consciència balear. “Es va agafar com a font la historiografia castellana, i s'havia amagat l'existència anterior del regne de Mallorca”, lamentava a Prada l'expresident, que reivindica el sentiment austriacista dels mallorquins, igual que feia Mateu Morro. “El poble va lluitar durant un any en defensa de les seves institucions i la seva cultura, amb la complicitat d'austriacistes exiliats i l'esperança que després es poguessin recuperar les institucions a Catalunya”, explicava l'historiador. Per això ara la comissió es planteja el tricentenari de la “submissió política” per començar a fer camí en el sentit contrari. “Partint d'aquella resistència, hem de començar a parlar ja del nostre dret a decidir, i pensar si ens podem sentir còmodes en un estat que ens té com a ciutadans per dret de conquesta”, reflexiona Soler, ja que de la seva experiència política als anys noranta conclou que “a Castella tenen clar que som un botí de guerra”. Els actes commemoratius, ara sí amb el suport institucional pels canvis de govern a les Illes, s'allargaran tot l'any amb xerrades, taules rodones, cançons, glosses o presentacions. L'objectiu el resumeix l'expresident: “Reclamam pensar el futur a través de la història.”
