La independència va per barris

El parc de Cerdanyola de Mataró va ser ahir l'escenari escollit per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural per donar continuïtat a la campanya de presentació de la nova república catalana. Una festa popular que, més enllà de convèncer el màxim de gent possible per tal d'optimitzar la mobilització de votants amb vista a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre, pretenia ser un punt de trobada, el primer d'aquestes característiques a la ciutat, amb els veïns i les entitats del barri. “D'entrada sabem que no són receptius, però venim a parlar i, sobretot, a escolar-los”, va assenyalar ahir Carme Rigola, de la territorial de Mataró de l'ANC. Per la seva banda, Carles Estapé, de la junta d'Òmnium Mataró-Maresme, va destacar que la iniciativa neix de la necessitat d'entrar en contacte amb aquest indret i de compartir inquietuds. Per aquest motiu, la festa va tenir el suport d'algunes entitats del territori. Tot i això, a l'última hora se'n va despenjar una de les que mouen més gent: la Casa d'Andalusia de Mataró. I és que, si la independència vol guanyar per golejada, les dues entitats saben que la gran batalla s'està lliurant als barris obrers i castellanoparlants. Saben que, al centre de la capital del Maresme, hi tenen poc a fer i que on s'han d'acostar és a zones com Cerdanyola, un dels bastions històrics dels socialistes de Mataró, per explicar als veïns les bondats d'aquest futur país.

Sense ni una sola estelada, l'acte no va ser cap bany de masses. Tampoc era aquesta la intenció, perquè Cerdanyola no és cap plaça forta per al sobiranisme. Més aviat al contrari. “La gent d'aquí s'estima Catalunya perquè els ha donat oportunitats per viure millor”, va defensar Rigola, que recorda que la trobada d'ahir també volia ser un espai de convivència i una oportunitat per mostrar la diversitat cultural d'aquest veïnat. Tot i que, de sevillanes, finalment no n'hi va haver, sí que s'hi van poder veure sardanes i batucades, així com ball de gitanes i danses del ventre.

Per trencar el gel, però, no hi van faltar les activitats per als més petits, amb jocs, escacs i tallers de dibuix. A més, molts dels veïns curiosos que s'hi acostaven, alguns dels quals fins i tot dels anomenats nous catalans, van escriure un desig en un punter, el símbol de la Via Catalana d'aquest Onze de Setembre, per expressar com volen que sigui aquest nou país. Menys atur i més feina, menys corrupció i més serveis sanitaris van ser alguns d'aquests somnis, que es van enviar simbòlicament a una maqueta del Parlament.

Un dels moments més esperats va ser el de Nicolasa Fernández, de Súmate. Una sevillana que viu a Tarragona i que va arribar a Catalunya amb sis anys. Va explicar que es va fer independentista l'11 de setembre del 2012 durant la gran manifestació de Barcelona. Fernández, conscient del lloc on es trobava, va centrar el discurs, d'una banda, a trencar alguns dels tòpics sobre Catalunya que es diuen a la resta de l'Estat i, de l'altra, a encoratjar els veïns perquè no tinguin por de fer el pas. “La independència també serà bona per a l'Estat espanyol, ja que els obligarà a canviar les polítiques”, va dir. Com Nicolasa Fernández, a Cerdanyola la majoria dels veïns parlen castellà; els pares van néixer a Andalusia, Extremadura o Múrcia, i molts tenen un conflicte a l'hora de triar si són únicament espanyols o catalans. La qüestió de la identitat, els orígens familiars i la por d'un futur incert en una Catalunya independent els preocupen. Per això, l'ANC i Òmnium estan concentrant els esforços en aquests barris, perquè sense el seu suport, sense entendre quina és la seva realitat, la batalla es pot perdre.