De l'ànima del cavaller disputada entre l'àngel i el dimoni

Encara envoltats per un núvol d'ànimes, el meu mestre va decidir que ja n'hi havia prou de tanta curiositat, que si volien saber alguna cosa de nosaltres, que ens preguntaren mentre feiem camí. Així doncs, amb pas ferm trencàrem aquell cercle d'ànimes que ens dificultava la marxa. Aquelles ànimes, tenien dues característiques en comú: s'havien penedit en l'últim moment i havien patit una mort violenta. Quan ja havíem représ el camí, una d'aquelles ànimes se'ns va apropar. Ens contà que venia de les Marques, que havia estat assassinat per traïció i que havia mort amb el nom de Maria als llavis, la qual cosa va desencadenar els elements en una forta tempesta que feia ben palesa la fúria del dimoni per no haver-se pogut endur-se-la a l'infern.

Un fet que recorda la mort de la nostra estimada RTVV. Canal 9 també va morir penedit per tants anys de manipulació mediàtica i amb la veritat als llavis, després de demanar disculpes públiques a les víctimes de l'accident del metro, després d'una setmana d'autèntic periodisme i després d'haver-se reconciliat amb la societat valenciana, els partits polítics de l'oposició i les associacions que volgueren participar dels últims moments de llibertat mediàtica de la Radio Televisió lliure, entretinguda, plural i didàctica que fou allunyada de les nostres possibilitats per imperatiu legal.

Malauradament, també en aquest cas, hi ha una tempesta desfermada, una fúria sostinguda pel PP i que amenaça de dur el govern de la Generalitat Valenciana als tribunals si reobre l'ens el proper 9 d'octubre. Com en el cas del dimoni que cobejava l'ànima, el govern del PP ja es fregava les mans fent números de la venda de Canal 9.

No es difícil d'imaginar com haguera estat aquesta venda o quins mitjans espanyols hi haurien estat interessats i sota quines condicions. El problema és que la nostra RTVV no va ser creada per a fer negocis, sinó per a atorgar al poble valencià un mitjà de difusió que els ajudara a assolir un estat de normalitat lingüística després de 40 anys de dictadura i prohibicions.

Una idea que xoca amb les intencions recentralitzadores del PP, el qual, amb l'excusa de la crisi, tractà d'esborrar-la definitivament de la nostra agenda i va interrompre brutalment aqueix procés normalitzador, per acabar reformulant un Canal 9 monolingüe en castellà.

El fet de disposar d'un mitjà de comunicació pot ser molt efectiu. A Itàlia, no es va normalitzar l'ús de l'italià fins que la RAI no es posà mans a l'obra i creà un model estàndard oral per a tots els seus presentadors.

Per aquesta mateixa raó, perquè una Ràdio Televisió en valencià té un poder que no s'ha de menystenir, el Consell hauria d'acarar la reobertura de Canal 9 amb una mica de perspectiva; no com un fet puntual relacionat amb una data precisa. La posada en marxa de les emissions hauria de respondre a un pla de difusió del valencià, sobretot entre els més joves. L'èxit dels canals com Clan o Disney Channel estan fent que els nostres xiquets no tinguen accés a una programació en valencià i això podria provocar una certa desafecció lingüística entre les generacions més jòvens.

Comptat i debatut, espere que la rabieta del dimoni que desferma la tempesta, emboira el camí de la llum i encén la traca de la discòrdia, no aconseguisca alterar les intencions del govern de la Generalitat de recuperar una RTVV en valencià, participativa, didàctica, transparent i de qualitat.