“La independència és l'única via de salvació per al català”
Plataforma per la Llengua presenta un informe amb 130 punts de desequilibri lingüístic i demana el vot per les llistes del sí
Julià de Jòdar, de la CUP, defensa que el català sigui l'única llengua oficial
La presentació ahir de l'últim estudi elaborat per Plataforma per la Llengua per denunciar una vegada més el tractament “desequilibrat” que rep el català respecte al castellà per part de l'Estat espanyol va derivar en una mena d'acte de precampanya en què l'entitat que es presenta a si mateixa com l'“ONG del català” va acabar demanant el vot a favor del sí. La presentació de l'informe, batejat com Balances lingüístiques, va anar a càrrec de Bernat Gasull, però a la taula hi havia com a convidats el candidat de la CUP Julià de Jòdar i la candidata de Junts pel Sí Teresa Vallverdú (ERC), que van parlar d'“anomalia històrica” en el tracte que rep el català i van concloure que “l'única esperança de salvació per a la llengua és la independència”.
El missatge tant de Plataforma per la Llengua com dels dos candidats va ser inequívoc. La llengua catalana es troba en una situació d'“anormalitat” impròpia d'un país democràtic, com demostra el fet que “no hi ha cap reglament estatal que afavoreixi el català per sobre del castellà” i no hi ha voluntat de canvi per part del govern espanyol. Així doncs, l'única sortida és la independència. Fins aquí, cap problema. La incògnita és quin tractament tindria el castellà en el futur estat català i quin rang se li donaria en la futura constitució catalana. Tant la Plataforma per la Llengua com Junts pel Sí van ser prudents i van recordar que “la república catalana serà el resultat d'un procés constituent en què podrà participar tothom”, però Julià de Jòdar va dir obertament que “el que cal és que la majoria de la gent entri en la modernitat que representa el català” i es va mostrar contrari al fet que el castellà sigui llengua oficial. “Tenim l'obligació de defensar la llengua amenaçada”, va afirmar De Jòdar.
Pel que fa al contingut, l'informe recull 130 aspectes que posen de manifest que “l'Estat espanyol és una anomalia dins del context de la Unió Europea i dels països de tradició democràtica, perquè el català és l'única llengua amb tants parlants –10 milions– que no és oficial, i que aquesta anomalia històrica té “greus conseqüències per a la vitalitat de la llengua catalana i per als drets de les persones que viuen al territori”.
L'informe recull tot tipus d'exemples –la prohibició de parlar català al Congrés dels Diputats, el tracte a les empreses públiques, el passaport, la justícia, l'ensenyament, els mitjans de comunicació...–i, així mateix, enumera una sèrie de disposicions aprovades l'any passat que “continuen afavorint el castellà respecte al català”.
Per tot plegat, Gasull va concloure que “la independència és la via de la democràcia” i que “no hi ha alternativa si volem tenir els mateixos drets que els països europeus”.
LES FRASES
El govern balear demana a IB3 que usi el català
La consellera de Participació, Transparència i Cultura del govern balear, Esperança Camps, va demanar ahir al director general de la Radiotelevisió de les Illes Balears (IB3), Josep Maria Codony, que apliqui la llei i “utilitzi el català normatiu”. També li reclama que prescindeixi de la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears (UIB), que exercia l'autoritat lingüística de la cadena quan va estar sota el control del Partit Popular.
En la primera roda de premsa des que va assumir el càrrec, la consellera de Cultura va explicar que l'anterior director general, José Manuel Ruiz, “va acatar ordres polítiques de la presidència del govern i va imposar criteris lingüístics inventats” i també que “l'actual director no va fer res per revertir la situació”.
Camps va anunciar ahir que IB3 tornarà a doblar les pel·lícules i la programació infantil al català i que el pròxim director general –que no va poder ser escollit en la sessió extraordinària del Parlament de l'agost passat convocada especialment a aquest efecte– haurà de ser una “persona de consens”. La consellera afirma que no vol polititzar la cadena per evitar que passi el mateix que amb Canal 9 i que la gent deixi de mirar-la.
