“Si no ens en sortim ara, no sé si ens en sortirem mai”

Milito a la CUP de Sant Joan - Palamós des que es va formar per un grup de suport la primera vegada que la CUP es va presentar a les eleccions. De fet, no havia militat mai a cap partit, però en aquell moment vaig pensar que era el moment d'implicar-me.

Sí, em van fer proposta. Però jo viatjo molt, a causa de la feina que faig a la Fundació Pedrolo. Vaig amunt i avall, i no puc tenir responsabilitats polítiques. No podria anar al Parlament, no podria assumir-ho. Per això vaig demanar anar als últims llocs de la llista. Que tant de bo sortíssim tots, és clar!

Sí, em van explicar que no em sabés greu, però que faria la substitució de la Dolors Serra per deixar en evidència el sistema que no deixa presentar-se una persona perquè fracciona els Països Catalans. Ja ho sabia. Més que res, el que faig és donar suport a la candidatura, fer publica la meva posició, sobretot amb el meu cognom. En el seu moment, el meu pare va ser un referent de l'esquerra independentista, tot i que no va militar mai a cap partit. No va militar però hi va donar suport. I si cognoms com el meu fan que hi hagi gent que tingui mes confiança en un partit, endavant.

És molt difícil de dir. Hi ha molta gent que està indecisa pel moment polític que vivim i també gent que està una mica cansada i a l'expectativa de què passarà. Hem de pensar que la maquinària de l'Estat espanyol se'ns tirarà a sobre per mirar de fer-nos mal. Si no, per què ha sortit el tema de CDC ara? Disposen de la maquinària i el poder per fer-ho, però confio que com mes ens intentin fer mal més gent s'enganxarà a la independència.

Evidentment es complicaria la situació. Però ens presentem perquè surti el sí. Tothom té molt coll avall que sortirà el sí.

LA CUP votarà conjuntament amb qualsevol llista que coincideixi amb les seves particularitats. Segurament es podrà anar amb ells en determinades coses que coincideixin amb el programa però en d'altres no.

El que et puc dir és que el meu pare estaria content. Una efervescència com la que estem vivint des de fa quatre anys no l'havíem tingut mai. Pel moment en què estem, crec que si no ens en sortim ara, no sé si ens en sortirem mai. Aquest matí estava pensant que, tot i que ell va donar suport a iniciatives de l'esquerra independentista, no va voler militar mai a cap partit. En les circumstàncies que vivim ara, però, potser s'hi hauria embrancat i hauria tancat una llista.