Política

PARVATI NAIR

DIRECTORA FUNDADORA DE LA UNIVERSITAT DE LES NACIONS UNIDES PER A LA GLOBALITZACIÓ, LA CULTURA I LA MOBILITAT (UNU-GCM)

“Ningú hauria d'arriscar la vida en una barca o dins un camió”

“Arriben moltes persones, en continuaran arribant i necessiten molta ajuda”

“Cal establir rutes migratòries segures per evitar les xarxes de tràfic humà, i promoure l'estabilitat i la pau als països d'origen dels refugiats”

“Brussel·les no aborda mai un tema fonamental com és la sobirania europea i les polítiques frontereres”

Nòmada de soca-rel
D'origen indi, Parvati Nair va néixer a Oslo i es va criar en set països perquè el pare era diplomàtic. Fundadora i directora de la Universitat de les Nacions Unides dedicada a la Globalització, la Cultura i la Mobilitat (UNU-GMC), Nair és catedràtica d'estudis de la cultura i de les migracions per la Universitat Queen Mary de Londres, ciutat on té la família. Entre altres llibres, ha publicat Migration across boundaries (‘La migració a través de les fronteres'), juntament amb la investigadora Tendayi Bloom.

Investigadora de referència sobre fenòmens migratoris, Parvati Nair ha editat Migration across boundaries, un retrat original sobre com diverses disciplines com ara la física, la psicologia i la fotografia ajuden els refugiats i els immigrants en el dia a dia. Nair aporta també una visió lúcida sobre la crisi de refugiats a Europa.

Aquesta és la primera gran migració que vivim en directe?
Gràcies als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, som davant la primera gran onada migratòria vista minut a minut. De tota manera, l'èxode més gran va ser durant la separació entre l'Índia i el Pakistan, el 1947, que va afectar més de deu milions d'hindús i musulmans.
Conèixer la realitat en directe condiciona la manera d'actuar?
La veu de la gent del carrer és clau. Ho veiem a les xarxes socials, en què també participen els immigrants. Jo en segueixo alguns dels que són a la jungla de Calais, i he vist com la pressió social ha fet que David Cameron accepti que el Regne Unit aculli més refugiats. Ell, que s'hi havia referit com si fossin una plaga d'insectes!
Què li xoca més de Calais?
Són 5.000 persones que s'estan en barraques allunyades de l'aigua potable, i el govern francès els ofereix 2.500 àpats al dia. El més sorprenent és l'esperit de comunitat d'aquestes Nacions Unides de refugiats, que viuen en una gran incertesa.
Què haurien de fer els governs i la Unió Europea?
El més urgent és l'actuació coordinada per afrontar la crisi humanitària. En segon lloc, cal establir rutes migratòries segures perquè ni els refugiats ni els immigrants caiguin en les xarxes de tràfic de persones. Això implica que els governs han de compartir responsabilitats. Els polítics sovint s'estanquen a establir etiquetes per distingir qui és un refugiat i qui un immigrant. Però és complicat: els fluxos migratoris són mixtos, mentre que les necessitats i els contextos són molt semblants. Arriben moltes persones, en continuaran arribant i necessiten molta ajuda. Un tercer punt és que Europa ha de repensar profundament les seves pràctiques frontereres. I tot això sense oblidar que cal més diàleg amb les Nacions Unides per tal de facilitar l'estabilitat i la pau als països d'origen. Els sirians fugen del seu país perquè fa quatre anys que està en guerra!
Per què costa passar a l'acció?
Brussel·les no aborda mai un tema clau: la sobirania europea i les polítiques frontereres. I, quan ho fa, només es preocupa per posar més murs i ganivets a les tanques. A Calais hi ha gent que no pot caminar perquè té les cames castigades pels filats. L'ésser humà no hauria d'arriscar la vida en una barca, dins un camió o en un túnel, és una acció desesperada i indigna tant per a la persona que ho viu com per al país on passa.
Cal deixar passar els refugiats?
Si Europa obre fronteres seria el caos, però cal ajudar la gent en ruta. El segon objectiu és evitar el desplaçament, i això, al sud d'Europa, sabem fer-ho. Espanya era un país d'emigrants i va deixar de ser-ho per passar a ser país de recepció. Però ara, amb la crisi, en qualsevol bar de Londres trobes joves espanyols.
Com neix la idea de crear ‘Migration across boundaries'?
A la Universitat Queen Mary de Londres, investigava els fluxos migratoris del Magrib amb Espanya, i em vaig adonar que feia treball de camp i publicava articles, però no veia la relació de la meva feina amb aquells que ho viuen en primera persona.
I com ho va capgirar?
Vam fer un congrés sobre el paper de l'acadèmic que també és activista o artista. D'aquí neix el llibre, amb articles com el d'una científica que aplica el concepte matemàtic del caos a la identitat dels refugiats o el d'un antropòleg que treballa l'etnopsiquiatria amb nenes d'Eritrea que han deixat de parlar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra convida els partits a veure la seva proposta com una “oportunitat”

Barcelona

Un sindicat de la Guàrdia Civil relativitza l’agressió feixista a un jove

Barcelona

Uns 200 joves es manifesten a Lleida contra les detencions

Lleida

Divendres, vaga general

barcelona

Presó sense fiança per a dos dels detinguts dimecres pels aldarulls a Girona

Girona

Arxivada la causa d’un jutjat de Madrid sobre la llicència d’obres per exhumar Franco

Madrid

Milers de persones omplen la cruïlla de Diagonal amb passeig de Gràcia

barcelona

La Junta Electoral permet ara a l’Ajuntament de Girona penjar la pancarta ‘Llibertat d’expressió’

Girona

Una desena d’ultres agredeix brutalment un jove aïllat al centre de Barcelona

barcelona