El PSC vol posar seny

En una campanya clarament polaritzada i amb un component passional destacat, el PSC es va presentar ahir a Blanes, amb el cap de llista per Girona, Rafel Bruguera, i el diputat Eduardo Madina, com el partit que ha de posar seny entre dos bàndols, “el dels nacionalistes catalans i el dels nacionalistes espanyols”. El PSC ve a ser, segons va dir Bruguera, la xarxa en un partit de tennis interminable. En una banda de la xarxa, segons la visió que va exposar Bruguera, hi ha Artur Mas amagat rere la candidatura de Junts pel Sí, que ens vol fer creure que la independència no només és l'únic camí, sinó que és possible, i a més, “saltant-se la llei”. A l'altra banda, Mariano Rajoy, o el PP, que vol resoldre un problema polític “només amb la llei”, i que no ha estat capaç d'escoltar i encara menys de donar cap resposta a la demanda de la societat catalana. Per Bruguera i Madina, les eleccions deixen clar que aquest és un debat identitari que ha portat la societat catalana a un embolic que sembla que el PSC i el PSOE han de poder resoldre, Insistint en el federalisme com la via que ha de poder resoldre aquesta situació, Madina va advertir ahir en l'acte que es va fer a la Biblioteca Comarcal de Blanes, davant poc menys d'un centenar de persones, contra aquells que amb la il·lusió “de fer un estat, es carreguin una nació”, i va retreure a Mas que –segons va dir– no hagi exposat un projecte de país més enllà d'aconseguir la independència, que, com va assegurar Bruguera, és un carreró sense sortida. Una idea romàntica, la de fer un nou país, que el PSC insisteix que pot portar a una gran frustració de molts catalans.

Per Madina, la solució no és un millor finançament; “tant de bo fos un tema tècnic tan senzill”, va dir. Va considerar que ara es tracta d'un problema identitari, que no conduirà enlloc, i que pel PSC la convivència i la pluralitat són la bandera. L'enemic a batre el 27-S sembla un i només un: Junts pel Sí. Insisteixen que es fan promeses que no es poden complir, que la campanya independentista està generant “por de veritat” i que no tindrà sortida.”Val la pena lluitar per un altre model de país”, va concloure. Un país, va dir, en què Catalunya pugui ser “ella mateixa en el context de l'Estat espanyol”.