Política

Un món local sobirà

Els alcaldes s'inclinen, als esmorzars d'Alcaldes.eu, per la construcció d'un nou estat català per davant de la dependència de Madrid

Es queixen de l'ofec econòmic i de la retallada de competències que han suportat els últims anys

Sobirans o dependents? Aquest és el lema sota el qual ahir es va celebrar un nou esmorzar d'Alcaldes.eu –amb la col·laboració d'El Punt Avui– per debatre el paper que tenen els ajuntaments i el municipalisme en el procés català. La conclusió de les intervencions dels ponents és que a l'Estat espanyol ja no hi ha res a fer, amb una política econòmica que ha buidat les arques tant de la Generalitat com del món local i que ha repercutit en els serveis que perceben els ciutadans. Per tant, la solució unànime ahir era preparar les estructures d'un nou estat català.

L'única veu discrepant en aquesta posició va venir de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que va reivindicar el paper de les ciutats i dels municipis com les estructures més estables i amb més futur que les mateixes nacions o els estats. Segons el batlle lleidatà, crear un estat independent no té perquè suposar una nova visió del municipalisme. “Si es construeix des de les visions que hem tingut els darrers anys, no puc ser massa optimista”, va dir, i va esmentar la polèmica llei del món local estatal però també la política que, segons ell, ha practicat la Generalitat en el sentit de reduir els recursos i les competències dels consistoris. Ros, però, es va quedar sol defensant aquesta tesi.

La posició de la resta dels ponents, però, era unànime. Carles Puigdemont, alcalde de Girona i president de l'AMI, recordava que els ajuntaments tenen l'obligació de ser sempre al costat dels seus veïns. En aquest sentit, va recordar que quan el Tribunal Constitucional va suspendre el decret de pobresa energètica de la Generalitat, el món local va ser qui va reaccionar en favor dels ciutadans. “I què passa quan els teus veïns arriben a la conclusió que la relació amb l'Estat no funciona i no funcionarà i que no ens entén ni ens entendrà?”, va concloure Puigdemont per explicar la posició favorable a la independència. I és que les queixes per les polítiques estatals amb relació al món local van ser una constant. Des de la retallada de recursos fins a la retirada d'impostos com el d'activitats econòmiques (IAE) que després no s'ha compensat com s'havia promès, o el fet que s'hagin d'anar assumint competències sense que això vagi acompanyat de més recursos fiscals. “Espanya sempre ens ha dinamitat l'economia i la cultura. Podem ser bons veïns, però cadascú al seu estat”, hi va afegir l'alcalde de Guissona, Xavier Casòliva. Una afirmació sostinguda també pel batlle de Caldes de Montbui: “En la revolta democràtica, els ajuntaments hem estat al costat dels drets bàsics universals: autodeterminació i dignitat”, va assegurar Jordi Solé.

A l'esmorzar també hi van ser personalitats com ara el jutge Santiago Vidal, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, entre molts altres.

Arriba un moment que cansa que els ajuntaments siguem sempre els dolents
Xavier Casòliva
alcalde de guissona
Els ajuntaments tenim un paper molt important en la construcció del nou estat català
Carles Puigdemont
PRESIDENT DE L'AMI
Els ajuntaments som els primers que rebem la realitat. Estem escanyats i ens fan anar com volen
Dionís Guiteras
alcalde de moià
Em defineixo a favor del sí perquè la complicitat amb altres administracions no ha estat possible
Albert Batalla
alcalde de la seu d'urgell
Ara estem dins d'una gàbia, estem encotillats. L'Estat ens ha tallat finançament i és qui més gasta
Miquel Buch
president de l'acm
Els partidaris del sí el que volem són eines per poder viure millor, perquè l'ofec és evident
Meritxell Borràs
CONSELLERA DE GOVERNACIÓ
Les ciutats i pobles han de tenir més pes, independentment de la relació entre Catalunya i Espanya
Àngel Ros
Alcalde de lleida
Quan la Generalitat està ofegada per l'Estat, representa molts diners per al nostre municipi
David Mascort
alcalde de vilablareix
Em sumo a les queixes que tenim una cotilla, però és que a més tenim dret a ser independents
Jordi Solé
alcalde de caldes de montbui

El debat sobre si s'han de comptar vots o escons

La consellera de Governació, Meritxell Borràs, va apel·lar al caràcter plebiscitari de les eleccions que se celebren diumenge, tot i que formalment estan convocades com uns comicis autonòmics. Borràs va assegurar que fins i tot els que neguen aquesta naturalesa a les eleccions han acabat entenent que ho són i per això han llançat tota mena d'atacs contra Catalunya i els seus líders. “Molts hem fet un pas en considerar que ja n'hi ha prou d'un estat que ens va a la contra i que és millor crear-ne un de nou”, va mantenir la consellera, que hi va afegir que del que es tracta el 27-S no és només d'escollir qui governa Catalunya, sinó “com ens governa”. Aquest escenari plebiscitari és el que va portar el catedràtic Joaquim Ferrer a plantejar un dels debats que més repetidament s'han sentit durant aquesta campanya electoral: els resultats de les eleccions s'han de llegir en escons o en vots, per determinar si els partidaris de la independència han guanyat? Ferrer va recordar que aquesta lectura ja es podria haver plantejat amb motiu de les eleccions municipals del mes de maig passat, però que hi va haver un acord polític tàcit perquè no fos així. No obstant això, tampoc es va estar de posar en relleu que l'actitud de l'Estat espanyol no és la mateixa que l'anglès amb Escòcia, i que allà estava regulat el percentatge que caldria. A partir d'aquí, va fer un reconeixement: encara que el 100% de la població es decantés a favor d'un estat independent i es guanyés tant en escons com en nombre de vots, el resultat no tindria valor jurídic per a l'Estat. En canvi, des del punt de vista de la legitimitat democràtica i política, va insistir, com més gent participi i es pronunciï, més claredat hi haurà. Ferrer també va apostar per un canvi en el marc constitucional perquè, segons va reconèixer, l'actual no funciona.

Borràs va recordar que la llei electoral és la que és, i que els vots dels ciutadans de Barcelona tampoc valen el mateix del que poden valdre a llocs com Sòria, per exemple. “És important decidir qui ens governa, però també com ens governa. Però abans hem de decidir abans que sí, que ens volem governar a nosaltres mateixos”, va tancar la responsable del Departament de Governació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

En Comú Podem proposa que el fiscal general de l’Estat el triï el Congrés i no “el govern de torn”

Barcelona

L’exsecretari del Govern nega que plegués per res relacionat amb el referèndum

Madrid

Ponsatí tancarà la llista de Graupera a l’alcaldia de Barcelona

Barcelona

El president Torra crida a renovar la lluita “pel retorn i la victòria de la llibertat” en el seu discurs de Sant Jordi

Cuixart retreu als jutges i fiscals del Suprem la “manca històrica de cultura democràtica de l’Estat”

Denuncien que certs comandaments que declaren tenen un passat de tortures i maltractaments

Sánchez és acorralat amb l’indult en un tres contra un

madrid
opinió

Debats

El vicepresident Aragonès i tres exconsellers, al Suprem

barcelona