Els pobles de muntanya, en contraposició als del litoral
Les comarques de l'interior són les que donen més suport a l'independentisme i les de la costa, a l'unionisme
A cap comarca, però, el sobiranisme no baixa del 62% dels vots emesos
Qualsevol comparació dels resultats electorals del passat diumenge amb comicis anteriors poden portar a interpretacions errònies. Principalment perquè el ventall de formacions polítiques és totalment diferent a qualsevol altre que hi ha hagut en el nostre país en el període democràtic. L'aparició de Junts pel Sí, que integra CDC i ERC i les entitats sobiranistes, Unió en solitari, el PSC desmembrat, i dirigents d'aquests dos darrers partits que han virat cap a l'independentisme ja provoca que no hi hagi comparació possible. ICV-EUiA no és el mateix amb la suma de Podem. I els únics que es mantenen en la seva línia original són el PP, Ciutadans i la CUP.
Per tant, les xifres permeten simplement fer una radiografia de la situació actual. I a nivell de les comarques gironines la descripció és clara: l'independentisme té un suport majoritari. Més clarament, però, en les comarques de muntanya. En concret, el Pla de l'Estany, la Garrotxa i el Ripollès, amb un 83,4, un 79,8 i un 75% dels sufragis, són les més favorables a les formacions independentistes. En canvi, la Selva i l'Alt Empordà i el Baix Empordà, amb un 38,1, un 37,3 i un 31,9%, són les que mostren un major suport a les formacions del no –Ciutadans, PSC i PP–. Les formacions que no es postulen clarament ni pel si ni pel no (Catalunya Sí que es Pot i Unió) també obtenen la major força a la Selva, l'Alt Empordà i el Baix Empordà (11,2%, 7,1% i 7%, respectivament).
En cap cas, però, el suport a l'independentisme no baixa del 62% en cap comarca. En canvi, l'unionisme no arriba ni al 9% al Pla de l'Estany, que se situa lluny de la segona comarca en aquest sentit, que és la Garrotxa, amb un 17,3%.
Per partits
Pel que fa a l'anàlisi de vots absoluts, pel sol fet de tenir més població, el Gironès és la comarca on les formacions polítiques aconsegueixen més suport. Així passa amb Junts pel Sí i la CUP i Unió. No és el cas del PSC, Ciutadans i el PP, que tenen com a feu de vots la Selva –la segona comarca en població.
En totes les comarques, però, Junts pel Sí és la formació guanyadora en vots i en percentatge. Ciutadans és segona a la Selva, la Cerdanya i l'Alt i el Baix Empordà. I la CUP se situa com a segona força al Pla de l'Estany, el Ripollès i la Garrotxa. En canvi, Unió és el partit menys votat en totes les comarques, excepte a la Cerdanya, que ho és Catalunya Sí que es Pot. És aquesta formació la segona amb menys suports, excepte a la Selva, que ho és el PP.
