Gauck veu en l'acollida de refugiats el repte alemany

El president alemany, l'independent Joachim Gauck, no es va limitar, ahir, a recordar la gran fita de la reunificació del país, 25 anys enrere, ni tampoc les dificultats de superar les dècades de divisió. Va aprofitar l'aniversari de l'entrada en vigor del tractat d'unitat per parlar d'allò que realment cou al ciutadà: com s'ho farà l'Alemanya d'avui, per forta i unida que sigui, per afrontar l'arribada de 800.000 refugiats, aquest any, i d'uns altres 800.000, el vinent.

“Com el 1990, tenim per davant un gran repte, que ocuparà tota una generació”, va dir Gauck, en el seu to habitual de pastor protestant –la feina que va exercir en temps de l'Alemanya comunista.

El 3 d'octubre del 1990, va consumar-se un procés polític, precipitat per la caiguda del Mur, el 9 de novembre del 1989, que va implicar l'extinció d'un estat –la República Democràtica Alemanya (RDA)– i la incorporació del seu territori al de la República Federal d'Alemanya (RFA). “Milions d'alemanys vam assumir el repte i el vam superar”, hi va afegir el president, en l'acte d'estat de l'Òpera de Frankfurt i davant la plana major de la política alemanya, incloent-hi la cancellera, Angela Merkel.

La tasca no ha estat fàcil, però com a mínim als alemanys els unia una llengua, una història i una cultura comunes. Ara, caldrà integrar milions de persones que fugen de la guerra o altres persecucions i amb qui, a més, hi ha barreres culturals, religioses i d'idioma. “Europa corre el perill d'escindir-se. Els membres de la UE han d'enterrar les seves diferències, com ho van fer el 1990, en donar suport a la reunificació entre les dues Alemanyes.”

Gauck va referir-se a la generositat dels milers de ciutadans que es van acostar a estacions, com la de Munic, per donar la benvinguda als refugiats o la feina que fan, dia a dia, els voluntaris que col·laboren als albergs improvisats. També a les creixents tensions entre els refugiats dins centres al límit del col·lapse i a les pors de la població a què ni aquesta Alemanya tan forta pugui assumir aquest contingent humà.

“Aquest és el nostre dilema. Volem ajudar. El nostre cor és ample. Però les nostres possibilitats no són infinites”, deia Gauck, en una barreja de missatge esperançador i realisme, en què hi cabien tant la comprensió envers les pors dels seus compatriotes com la condemna a la xenofòbia.