Abocats a pactar
La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes considera que els clubs catalans podran encaixar en les lligues espanyoles quan Catalunya i Espanya negociïn els termes de la independència
L'esport català denuncia les dificultats econòmiques que suposa continuar en l'Estat espanyol i ja fa estudis sobre els beneficis d'un nou estat
Els esportistes podranescollir inicialment entre
la selecció espanyola
i la catalana
Abans de les eleccions del 27-S i després, els interrogants sobre una futura Catalunya independent són cada vegada més freqüents en tots els àmbits. El debat va arribar al punt àlgid quan el mateix president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va admetre que cap ciutadà català perdria la nacionalitat espanyola –i, per tant, tampoc l'europea– en cas d'independència. Però què passaria amb les seleccions espanyoles i catalanes i amb els esportistes i clubs catalans?
El president de la Plataforma Pro Seleccions, Xavier Vinyals, que fa anys que treballa per al reconeixement internacional de l'esport català, admet que la màxima preocupació que detecta és la qüestió del Barça i de l'Espanyol. En quina lliga jugaran? “El president de la Lliga de Futbol Professional, Javier Tebas, va atiar durant la campanya electoral el discurs de la por, però no té cap credibilitat des del moment en què la llei de l'esport espanyola té un article, el 17, que permet l'afiliació en tots els esports dels clubs d'un altre país, com Andorra.” No és l'únic exemple. A França, hi juga el Mònaco; a Anglaterra, els clubs gal·lesos, i en l'NBA hi ha franquícies a les grans ciutats del Canadà.
Vinyals admet que la independència haurà de ser negociada i això deixa dos escenaris principals damunt la taula. “Aquesta negociació inclourà per força el futbol i les lleis esportives, però mentre no hi hagi acord tot es mantindrà com ara; així que no cal patir per res.” La plataforma, que és un membre actiu de la sectorial d'esports de l'ANC, ha fet el seu propi estudi sobre la independència per a l'esport català, un treball que inclou els avantatges per als esportistes, clubs, seleccions, federacions, aficionats, seguidors, la imatge del país i l'economia global. “També posarem fi als greuges que fa anys que denunciem i que amb el PP han arribat al punt àlgid.” Les federacions catalanes van denunciar al març passat els greuges de què és objecte l'esport del país a causa de les últimes accions del govern de Madrid: la llicència única, la llei d'exercici de les professions de l'esport, el pagament al voluntariat esportiu, l'IVA, l'impost de societats, les assegurances de responsabilitat civil, la llei de costes, la llei de transparència i la llei contra el blanqueig de capitals.
‘Guanyarem'
La plataforma va participar en la polèmica campanya Guanyarem, amb la presència de Pep Guardiola, en què es feia una crida abans de les eleccions a reforçar l'esport del país. El secretari general de l'Esport, Miguel Cardenal, va acusar directament la plataforma de manipular uns 600 esportistes catalans. “La manipulació més gran de la història”, va arribar a dir. “Després d'abandonar l'esport català, van venir a fer una campanya electoral descarada i a escampar mentides. El més greu és que la por va fer que molts esportistes d'elit no participessin en la campanya. Tenim un munt de correus electrònics d'esportistes internacionals que afirmen que volien participar en la campanya però que per por de veure perillar els seus patrocinadors, les seves aspiracions olímpiques i les seves convocatòries amb els equips espanyols, i també pels insults a les xarxes socials, no es van atrevir a fer-ho”, respon Vinyals.
Pel que fa a si els clubs i esportistes catalans han de témer pel seu present i el seu futur durant el període de transició que comença ara, Vinyals demana calma. “No s'ha de tenir por de les represàlies; no estem fent res malament, ja que tot el procés està avalat pel Parlament i les conseqüències de tot plegat no seran immediates.”
La doble nacionalitat
L'advocat en dret esportiu Xavier Albert Canal defensa una tesi lògica ja explicitada anteriorment i que es va aplicar en anteriors processos d'independència a Europa. “En un escenari d'acord bilateral, els esportistes podran escollir inicialment entre la selecció espanyola i la catalana; quan hagin escollit quina volen representar, després ja no podran canviar.” Abans d'arribar en aquest punt, els organismes esportius catalans, començant pel comitè olímpic, han de ser reconeguts pels organismes internacionals. “Hauria de ser un efecte dòmino. Un cop tens el reconeixement de l'ONU, els estatuts del COI i de totes les grans federacions, s'obren de bat a bat per a les federacions catalanes”, precisa Canal, que recorda que Kosova encara no ha estat reconegut pel COI perquè encara no està dins l'ONU.
“Les solucions que s'assoleixin en l'esport, com en tots els altres àmbits, dependran dels acords bilaterals amb Espanya, que seran complexos. Però si no hi ha negociació, serà encara tot molt més complicat i, si n'hi ha, caldrà escriure amb una precisió quirúrgica tots
els canvis legislatius que suposa
la creació d'un nou estat.”
Quan Catalunya sigui un nou estat, hi haurà un punt en què els esportistes ja no podran escollir entre Espanya i Catalunya. “Un cop ets independent, els esportistes que es federin ja no podran triar, però tot això dependrà de la negociació.”
Quant a la situació legal del Barça i l'Espanyol en una futura Catalunya independent, Canal assenyala que és perillós caure en anàlisis simplistes, com ja va fer el Consell Assessor per a la Transició Nacional en el seu informe. “Legalment, els clubs de Catalunya podrien jugar
en la lliga espanyola, certament, però acordar-ho és tota una operació d'orfebreria; al final manaran els
interessos econòmics.”