La UE pagarà més a Erdogan per aturar els refugiats
El president turc demana que es declari “una àrea segura protegida del terrorisme i una zona d'exclusió aèria”
Brussel·les li ofereix acollir asilats que són a Turquia i cooperar per blindar la frontera marítima amb Grècia
Recep Tayyip Erdogan, davant la seva incapacitat per gestionar la crisi dels refugiats. Erdogan, que mai no havia estat tan ben rebut a Brussel·les, es va mostrar “obert a cooperar” amb els 28, però els va posar condicions i els va advertir que frenar l'allau migratori no els sortirà de franc. Turquia ja ha acollit dos milions i mig de demandants d'asil sirians i iraquians (16 vegades més que els només 160.000 que acceptarà la UE!) i s'ha gastat 7.800 milions de dòlars en acollir-los, però només ha rebut 417 milions d'ajuda externa.
Les “tres” condicions d'Erdogan són: “entrenar i equipar” les forces de l'oposició a Baixar al-Assad (els mateixos rebels que està bombardejant Putin), “declarar una àrea segura protegida del terrorisme” i també “una zona d'exclusió aèria” a la frontera amb Síria.
El president turc, que va sopar amb els presidents de la Comissió Europea, del Consell i de l'Eurocambra –Jean-Claude Juncker, Donald Tusk i Martin Schulz–, també els va reclamar que no segueixin posant pals a les rodes de l'adhesió de Turquia al club i que “accelerin” els tràmits per liberalitzar els visats: a Ankara no entenen per què els serbis o els albanesos poden viatjar lliurement per la UE, mentre que els turcs (que són candidats a l'ingrés des del 2004) han de tramitar un visat. Erdogan, a més, es va queixar del suport europeu a alguns grups kurds que combaten Estat Islàmic. “No podem parlar de terroristes bons i de terroristes dolents!”, va criticar, referint-se al PKK i al PYD.
Brussel·les ha ofert redirigir 1.000 milions d'euros d'ajudes ja previstes per a Turquia per fer front a la crisi dels refugiats, però Ankara vol “més finançament”, diners nous, no reciclats ni “reassignats”. Als 28 no els quedarà alternativa a passar per caixa. Juncker, a més, vol elevar fins a 500 milions d'euros el fons fiduciari per a refugiats sirians i països veïns i ha reclamat als governs que posin 500 milions més de la seva butxaca. La UE també podria acceptar acollir part dels refugiats que ja són a Turquia: la premsa alemanya ja parla fins i tot d'obrir les portes a mig milió més d'asilats, una xifra que sembla poc menys que impossible, tenint en compte el que ha costat acceptar-ne 160.000, amb Hongria, Txèquia, Eslovàquia i Romania declarant la guerra a Merkel. Brussel·les, a més, proposa a Erdogan ajudar-lo a blindar la frontera marítima entre Turquia i Grècia, amb l'assessorament dels experts i els mitjans de les agències de protecció de fronteres exteriors i de suport a l'asil, Frontex i Easo.
Diu el premier hongarès, Viktor Orbán, que “l'esperança dels europeus és Erdogan: hauríem de resar per ell cada diumenge”. Però el president turc li va retreure que discrimini els refugiats musulmans. “Acceptem tothom, mai no hem discriminat preguntant si són musulmans, iazidites o cristians”, va afirmar.
LES XIFRES
Més conflictes, més refugiats
redaccióSeixanta milions de persones són actualment refugiats, sol·licitants d'asil o desplaçats dins dels seus països a causa dels conflictes armats i persecució, segons va dir ahir el cap de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), António Guterres. Mentre els antics conflictes continuen sense resoldre's, en els últims cinc anys n'han esclatat quinze de nous, fet que explica que el volum de persones que van poder ser repatriades el 2014 –un total de 126.000– hagi estat el més baix de les últimes tres dècades. Una altra conseqüència és que el nombre de desplaçats per conflictes al món es va quadriplicar en aquest període (2010-2014), passant d'11.00 el 2010 a 42.500 diaris el 2014, com va precisar Guterres en inaugurar el 66 comitè executiu de l'ACNUR. Les connexions entre els conflictes a l'Iraq i Síria han empès a l'èxode 15 milions de persones, sense oblidar que els enfrontaments a l'Àfrica continuen forçant centenars de milers de persones abandonar les seves llars. Guterres va advertir que el rebuig als refugiats musulmans per la seva religió és “la millor propaganda” que necessiten els extremistes “per atraure seguidors joves cap al terrorisme” i va considerar urgent contrarestar l'islamofòbia i reduir l'atractiu de les ideologies extremistes entre els joves.