Nova crida al govern estatal perquè honori Companys
La Comissió de la Dignitat li exigeix, coincidint amb els 75 anys de l'afusellament, que condemni el crim i retorni l'arxiu de la Generalitat confiscat pels nazis
Avisa que, si no, durà el cas a Europa
Ara que es compliran 75 anys de l'afusellament de Lluís Companys, la Comissió de la Dignitat ha iniciat una altra ofensiva perquè les institucions espanyoles condemnin el “crim d'estat” i restitueixin la memòria del president de la Generalitat, com a símbol de tots els represaliats republicans pel règim franquista. El portaveu de l'entitat, Josep Cruanyes, va instar ahir el govern estatal perquè, igual com van fer el 2008 el francès i l'alemany a través dels seus cònsols a Barcelona, condemni “l'assassinat”, n'assumeixi la responsabilitat i demani perdó. “En l'Europa d'avui no hi ha lloc per a mitges tintes, demanem una actitud de defensa de la democràcia i de condemna dels crims del feixisme”, afirmava Cruanyes durant la presentació dels actes previstos pels pròxims dies per commemorar l'efemèride. L'última vegada que es va fer la petició, en la segona legislatura de Zapatero, la llavors vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, es va comprometre a declarar la nul·litat del consell de guerra a Companys; però, tot i que es va aprovar la llei de la memòria històrica, no s'arribaria a endegar cap pas en ferm.
Confiscació nazi
La comissió, a més, exigeix ara a l'Estat el retorn a Catalunya de la part institucional de l'arxiu de la Generalitat que les tropes nazis van requisar el 1940 a la delegació que tenia a l'exili de París, que va ser entregat al règim franquista, i que a principi d'any es va saber que es guarda a l'Arxiu Militar d'Àvila. Llavors ja es va demanar per carta al Ministeri de Defensa, però no se n'ha obtingut resposta. La documentació, que és consultable, inclou per exemple informes sobre assassinats durant la guerra, discursos de Companys, i cartes que es van enviar amb el president de la República Espanyola, Juan Negrín, que denoten la tibantor entre els dos governs per la despossessió de competències a la Generalitat.
La comissió, en paral·lel, també va enviar dilluns una carta al tinent general Francisco Boyero Delgado, màxima autoritat de l'exèrcit avui a Catalunya, en què el convidaven a participar en l'homenatge que es farà a Companys el dia 15 al seu mausoleu, com a acte de desgreuge de l'estament militar per la seva participació en els fets.
Si l'Estat es nega altre cop a aquestes demandes, “seria una situació greu”, avisa Cruanyes. De fet, en aquest cas l'entitat duria la denúncia davant el Parlament Europeu i el Consell d'Europa, garants dels drets humans al continent, que han qualificat de delicte l'enaltiment del nazisme i el feixisme, i han imposat la seva introducció als codis penals de tots els estats. Amb això, es confia que pressionin el govern espanyol a honorar la figura de Companys.
En la mateixa línia, precisament, la junta de govern del Memorial Democràtic de la Generalitat va aprovar la setmana passada la condemna política explícita a Franco i el seu règim, a més de la petició de nul·litat del judici a Companys, i també la resta de processos i resolucions judicials i administratives contra els represaliats de la dictadura.
Homenatges diversos
Entre els actes de record al president previstos aquest any destaca el concert que diumenge al migdia organitzen la Comissió de la Dignitat i l'Escola Superior de Música de Catalunya a la sala oval del Museu Nacional d'Art. S'hi interpretaran obres de compositors catalans exiliats i represaliats, com ara Ricard Lamote de Grignon i Jaume Pahissa, i també peces de Beethoven i Wagner que ja es van interpretar el setembre del 1936 al Liceu com a suport als lluitadors contra el feixisme.
La col·laboració, a més, ha permès la composició d'una obra especial en sis parts, Trencadís, a càrrec d'alumnes de l'escola, que evoca des de la detenció i extradició il·legal de Companys fins a la seva mort, i que s'estrenarà en l'acte institucional d'homenatge que es farà el dia 15 al Palau de la Generalitat.
En paral·lel, Òmnium Cultural promou també els seus propis actes, i ha endegat una campanya a les escoles per convidar a la reflexió, a les quals s'ha fet arribar material divers, a partir de la lectura d'un poema de Ventura Gassol sobre Companys. L'entitat també demana que el vespre del 14 d'octubre la gent encengui una espelma i la deixi al balcó per recordar la figura del president.
LA FRASE
Diplocat evoca l'expresident i Benjamin a Berlín
Aquest any es compleix no tan sols el 75è aniversari de la detenció per part dels nazis i posterior procés polític a Companys, sinó també el del suïcidi a Portbou de l'intel·lectual jueu alemany Walter Benjamin, quan va saber que el govern franquista el volia deportar als nazis. Per commemorar i relacionar tots dos fets, i rere l'epígraf Walter Benjamin i Lluís Companys, vides i exili, Diplocat organitza avui una conferència d'homenatge a totes dues figures a l'Akademie der Künste de Berlín, en què es vol destacar la seva importància històrica i el seu compromís per la llibertat i la democràcia. A l'acte, que acabarà amb un debat, hi participaran, entre d'altres, l'investigador Ralph Buchenhorst, de la Universitat Halle Wittenberg, el director de la càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona Maximiliano Fuentes, i l'eurodiputat republicà Josep Maria Terricabras.
Diplocat i el Memorial Democràtic del govern ja van participar el cap de setmana passat en l'homenatge que l'Ajuntament de Portbou i l'Associació Passatges de Cultura Contemporània va retre a la figura de Benjamin.
