Cent anys de lluita

Vaig lluitar a mort per conservar la vida.” Neus Català va estar empresonada al camp de concentració de Ravensbrück, conegut com el camp de les dones perquè, entre el 1939 i el 1945, hi van ser registrats 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 noies adolescents. Hi van acabar morint més de 92.000 persones. Més tard va ser traslladada a un camp de concentració txecoslovac, Kommando de Holleischen, que depenia del camp de Flossenbürg. En els “camps de la mort”, com els anomena Català, aquesta lluitadora antifeixista hi va passar quinze mesos traient forces d'on podia perquè, com la majoria de deportats, sempre va creure que un altre món era possible. I és que malgrat tot l'horror que va veure i viure, Català és del parer que “la vida és preciosa”, com assegurava al periodista Albert Om en un dels programes d'El convidat. I és precisament aquesta frase la que ahir va servir per donar nom a l'espectacle amb què el Memorial Democràtic va homenatjar aquesta supervivent i totes aquelles persones que al llarg de la seva vida han lluitat per defensar els drets i les llibertats.

El dia no va ser triat en va. Català ahir feia anys. Cent. I ho celebrava des de la residència Els Guiamets, al Priorat, el poble on va néixer i on va retornar fa tres anys com “ocell que torna al niu”. A l'auditori del Conservatori del Liceu, on se celebrava l'homenatge, hi era la filla, Margarita Català, que va destacar amb orgull la feina que la seva mare va exercir al llarg de tota la seva vida per donar a conèixer i defensar la memòria de totes aquelles dones que, com ella, van ser deportades i deshumanitzades en els camps d'extermini nazis.

L'acte La vida és preciosa va incloure la representació de l'obra Neus Català. Un cel de plom, interpretada per l'actriu Mercè Arànega a partir del llibre Un cel de plom de Carme Martí, en què fa tres anys aquesta escriptora va novel·lar la vida en els camps d'extermini d'aquesta lluitadora que ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, va qualificar de “referent per a Catalunya i la humanitat”. L'Ajuntament de Barcelona també es va afegir a les felicitacions a través d'una carta en què se li agraïa la “dignitat, el compromís” i la “fidelitat als seus ideals antifeixistes, democràtics, de justícia social, i feministes”. Valors que ahir la seva filla va assegurar que manté intactes i iguals als que l'any 1939, durant la guerra civil, la van empènyer a creuar la frontera amb 182 nens orfes, a col·laborar en activitats de la Resistència a França, i a lluitar per tornar a viure quan el 1943 va ser denunciada als nazis i reclosa als camps d'extermini fins a ser alliberada el 1945.