Dures crítiques a Corbyn per haver evitat l'acte de jurament davant la reina

Ni jurament, ni de genolls, ni petoneig a la mà d'Elisabet II. El republicà Jeremy Corbyn torna a rebel·lar-se contra les formes de la convenció política britànica. O, si més no, així ho presenten els seus crítics, entestats a fer-lo aparèixer davant l'opinió pública –seguint les paraules del primer ministre, David Cameron, en el discurs que va fer dimecres als militants conservadors– com un radical “en mans del qual no es pot deixar el país”.

Ahir la premsa més reaccionària del Regne Unit i els crítics més punyents de Corbyn, que els té tant als bancs conservadors com en les seves pròpies files, van tenir una altra oportunitat per destacar no només la seva excentricitat, sinó, suposadament, l'absència d'una educació com cal.

La víctima de la presumpta infàmia ha estat la reina. I el fet, l'absència del cap de l'oposició de la reunió mensual del privy council, una mena de consell d'estat format per tota mena de notables del regne –600– que presten la seva saviesa a la monarca en reunions de caràcter mensual. El privy council és una herència de l'època dels reis normands que forma part de la galeria de gerros decoratius de Buckingham Palace més que no pas de la de les institucions clau de la Gran Bretanya.

El líder laborista havia acceptat, el 15 de setembre, la invitació de David Cameron de formar-ne part com a nou cap del segon partit dels Comuns. I en reunir-se ahir per primer cop, la tradició exigia que Corbyn, com a mostra de fidelitat del súbdit, s'agenollés davant la reina, prestés un jurament prou barroc i besés la mà de la monarca. Però al·legant compromisos previs a l'agenda, Corbyn va excusar l'assistència. Des del partit es va refusar cap ofensa a la monarca, però la metxa ja s'havia encès.

Tot plegat, un escàndol tan hipòcrita com artificial. I és que Corbyn ha esdevingut des de l'elecció el ninot del pim-pam-pum. I, al fet d'ahir, s'hi afegeix el que va protagonitzar quatre dies després de ser escollit, quan va romandre en silenci durant la interpretació del God save the queen durant un servei religiós en record de l'aniversari de la batalla d'Anglaterra. Aleshores va ser titllat d'antipatriota.

La demagògia amb Corbyn és d'alt voltatge. David Cameron va ser triat cap tory el setembre del 2005 i no va ser fins ben entrat el 2006 que no va atendre a la primera reunió del privy council, i va prestar jurament davant la reina.

En un país de tradició monàrquica però on la llibertat ideològica és màxima, dur l'etiqueta de republicà és una excentricitat acceptada de bon grat: anecdòtica, inofensiva. Però, si l'ha dur el cap laborista, pot esdevenir un problema quant a les possibilitats d'esdevenir mai primer ministre. Ahir Westminster s'interrogava si Corbyn tenia realment altres compromisos o vol retardar sine die la cerimònia de jurament.