Sturgeon: “Serà Escòcia que decidirà el futur del país”

Gairebé un any després que aconseguís les regnes del Partit Nacional Escocès (SNP) i que accedís al càrrec de primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon es va presentar als delegats de l'SNP, en el congrés anual de la formació que ahir va cloure a Aberdeen, com la líder ideal per conduir el país cap a la propera dècada.

Per això, de forma prou humil, una diferència substancial en el to en relació amb el seu predecessor, Alex Salmond, va demanar als electors: “Confieu en nosaltres, confieu en mi, per fer sempre el millor per a vosaltres, per a les vostres famílies i per a les vostres comunitats, i confieu en l'SNP perquè sigui sempre fort per a Escòcia.”

Sturgeon etzibava, així, extraoficialment, el tret de sortida de la campanya electoral al Parlament de Holyrood, que culminarà el 5 de maig de l'any vinent en uns comicis en què l'SNP aspira a un tercer mandat consecutiu, que seria el primer sota el lideratge “d'una noia de classe treballadora d'Ayrshire”, tal com la primera ministra es va definir.

Amb vestit i sabates vermelles, alçada sobre talons gairebé d'agulla i sobre les fites fins ara aconseguides pel partit des que el 2007 va guanyar les primeres eleccions, Sturgeon va oferir un discurs potent, dividit en dues parts.

En la primera, va voler destacar el paper significatiu de l'SNP en la política britànica. I va presentar el partit com la veritable veu de l'oposició a Westminster davant les polítiques d'austeritat dels tories, davant la tèbia actitud inicial del premier, David Cameron, en la resposta a la crisi dels refugiats de Síria o, entre d'altres, com una veu que farà “campanya positiva perquè Escòcia i el Regne Unit romanguin dins de la UE” o contra la renovació del programa de submarins nuclears Trident, que el govern vol aprovar el juny vinent. “El laborisme ha de decidir de quin costat està. Però jo sé de quin estem. La renovació dels Trident és injustificada, inassequible i immoral. I l'SNP s'hi oposarà avui, demà i sempre.”

En la segona part del discurs, Sturgeon va fer un repàs de les polítiques de l'SNP i va apuntar algunes de les grans apostes del partit per al programa electoral amb què concorrerà a la contesa de maig: bàsicament, més ajudes per a les famílies amb nens, el servei nacional de salut i la programació d'infraestructures. Aquest capítol, però, va ser, necessàriament, esquemàtic, perquè Edimburg depèn de Londres a l'hora dels pressupostos i no serà fins al 25 de novembre que el ministre del Tresor, George Osborne, no posi blanc sobre negre les xifres del proper exercici.

I va ser en el context sobre els afers i el futur d'Escòcia que va tornar a parlar d'independència. “L'única alternativa real i duradora als governs conservadors que no votem a Escòcia és la independència del nostre país.” Per arribar-hi, però, no hi ha “dreceres”. I va repetir el que va apuntar dijous: “El moment de proposar un altre referèndum serà quan hi hagi proves clares que l'opinió pública ha canviat, i que la independència s'hagi convertit en l'elecció de la majoria dels escocesos.”

No hi haurà limitacions, però. Perquè la decisió no és de Westminster, com va advertir a Cameron: “No és vostè qui decidirà el futur d'Escòcia. Serà el poble d'Escòcia que decidirà el futur del nostre país.”

Va llançar un atac molt dur a Cameron, especialment, acusant-lo d'incomplir la promesa de més autogovern feta tres dies abans de la consulta. “L'actitud del primer ministre traeix les pitjors característiques del seu govern: arrogants, patricis i desconnectats; obstinat, podrien dir alguns”, va dir, en un joc de paraules punyent, en fer servir l'expressió pig-headed (‘obstinat'), però que també feia referència a les recents acusacions contra Cameron, aparegudes en una biografia no autoritzada, que en la seva joventut va introduir el penis a la boca d'un porc mort com a part d'un ritual de l'època d'universitari.