La plataforma unitària SEM debat sobre el futur de la Catalunya Nord
Una taula rodona amb representants de llistes a les eleccions regionals franceses tractarà avui sobre l'autonomia nord-catalana
Dissabte té lloc a Perpinyà la Diada de la Catalunya Nord
Amb el projecte de fusionar regions a l'Estat francès, el perill de la probable desaparició dels départements (equivalent de les províncies) la personalitat pròpia de la Catalunya Nord corre el risc de ser diluïda en un nou marc regional on desapareixerà l'actual regió Llenguadoc-Rosselló. El Col·lectiu SEM, plataforma unitària del catalanisme nord-català, organitza avui un debat a la Sala Aragó de l'ajuntament de Perpinyà, a les set del vespre amb representants de llistes a les eleccions regionals del mes de desembre. La plataforma demanarà als representants de les llistes els seus projectes de cara a la futura regió. S'hi abordaran temes diversos com temes culturals, econòmics, socials o mediambientals. Aquest debat és un dels actes previs a la Diada de Catalunya Nord que se celebra cada 7 de novembre.
La reforma territorial francesa instituint la fusió de les regions entrarà en vigor el 2016 després de les eleccions regionals del desembre 2015. El Languedoc-Roussillon s'haurà de fusionar amb Midi-Pyrénées. Això suposarà la desaparició de l'executiu actual del departament dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord) i les seves competències actuals seran traspassades a la nova macroregió resultant de la fusió de les dues actuals. És en aquest context que s'ha creat SEM (som, en català rossellonès) amb el lema Catalunya Nord, un territori, un estatut, una institució.
Per un estatut particular
El col·lectiu unitari està formada per la Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes, la territorial nord-catalana de l'ANC, Convergència Democràtica de Catalunya, Unitat Catalana, CUP, Esquerra Republicana de Catalunya i Europe Ecologie Les Verts.
La plataforma vol “promoure en el debat públic, en els estaments culturals, socials, econòmics i polítics de Catalunya Nord, la reivindicació d'un Estatut Particular per Catalunya Nord.” El seu objectiu consisteix en “obtenir de la Regió i de l'Estat, el traspàs a una institució pròpia una delegació de competències.”
Aquestes competències afectarien prioritàriament sectors com l'ensenyament del català i la co-oficialitat català-francès, la cultura, el patrimoni, el turisme, el medi ambient, les infraestructures de comunicació i transport i les relacions transfrontereres, entre altres. Les competències s'haurien d'acompanyar “amb els necessaris traspassos financers corresponents i la gestió dels fons europeus afectats a projectes del territori.”
El col·lectiu “no es fixa cap data per dur a terme els seus objectius i queda obert a tots els ciutadans sense exclusiva d'origen, actors econòmics i polítics, entitats i sindicats que comparteixin una reivindicació democràtica i ciutadana per tirar endavant els interessos del territori i la seva identitat catalana.”
Les col·lectivitats territorials dins l'Estat francès ja existeixen a Còrsega i als territoris d'ultramar com Martinica i Nova Caledònia D'altres com Savoia o la Mosel·la ho han demanat com ho fa ara la Catalunya Nord. La integració en una nova macroregió sense cap mena de garanties respecte al desenvolupament, ni reconeixement de les especificitats, “significaria un retrocés i una pèrdua encara més forta de la nostra identitat” afirmen els signants del col·lectiu.
