Valls defensa que Europa no aculli més refugiats
El primer ministre francès assegura que la Unió Europea ja “no pot” acceptar més demandants d'asil
Merkel ofereix ajut a Hollande a Mali
Si Europa continua acollint refugiats i no reforçant les seves fronteres exteriors, els europeus acabaran per afartar-se d'Europa. Aquesta reflexió va fer ahir el primer ministre francès, Manuel Valls, en una entrevista al diari alemany Süddeutsche Zeitung. “No podem acceptar-ne més”, va assegurar el cap de l'executiu de França, un dels països que més han criticat l'actitud dels estats europeus que han aixecat murs i tanques per repel·lir els immigrants del Pròxim Orient. Segons el primer ministre, el futur de la Unió Europea depèn ara que aquest flux s'aturi.
Des d'Alemanya, el país europeu que més acollida ha donat als refugiats en aquesta crisi humanitària, Valls va virar el discurs francès. Segons el català, la solució que ha d'adoptar Europa davant la crisi és donar suport a estats veïns de Síria, com el Líban, Jordània o Turquia, perquè acceptin més refugiats i aquests no es vegin obligats a seguir el seu trajecte fins a Europa. Només Turquia acull avui gairebé dos milions de refugiats sirians, mentre que entre el Líban, Jordània, l'Iraq i Egipte en sumen dos milions més.
La política d'obertura a l'acollida de refugiats està portant cada cop més problemes a la cancellera alemanya, Angela Merkel, i Valls va criticar-la ahir implícitament. “Alemanya ha fet una elecció honorable”, va començar, abans de deixar anar el matís. “No ha estat França qui ha dit als refugiats: Veniu!”
Les declaracions incendiàries de Valls des de Berlín van tenir, com de costum amb el català, un premeditat do de l'oportunitat. Van veure la llum hores abans que Merkel es reunís a París amb el president francès, François Hollande, que continua la setmana de reunions diplomàtiques per tractar la lluita contra el terrorisme, però també la gestió de la crisi de refugiats.
Tropes alemanyes a Mali
En una roda de premsa conjunta al Palau de l'Elisi, Hollande va reafirmar la seva intenció de colpejar Estat Islàmic “al cor”, i va deixar un missatge al president rus, Vladímir Putin, amb qui es reunirà avui a Moscou.
Merkel va confirmar al cap de l'Estat francès que Alemanya ofereix les seves tropes per descarregar la tasca francesa a Mali, concretament 650 militars. “Estem disposats a reaccionar de pressa perquè aquests atacs [en referència als produïts en els darrers dies a París, Tunis o Bamako] no es repeteixin”, va explicar la cancellera.
Abans de la reunió de treball, els dos mandataris van desplaçar-se fins a la plaça de la República, nucli dels districtes X i XI, els més colpejats pels atacs del 13 de novembre. Com ja va fer el primer ministre britànic, David Cameron, dilluns passat davant de la sala Bataclan, Merkel va retre homenatge a les 130 víctimes de la massacre.
LES XIFRES
Suport parlamentari massiu als atacs a Síria
L'Assemblée Nationale francesa va votar ahir massivament a favor de continuar els bombardejos a Síria contra posicions d'Estat Islàmic. Per 515 vots a favor i quatre en contra (dos dels quals van ser per error), la cambra baixa va aprovar que es continuï el desplegament militar al país àrab, gairebé dues setmanes després dels atacs a París.
“El 13 de novembre ha canviat l'escenari, ara s'imposa una resposta a la mesura de l'agressió que vam patir”, va declarar el primer ministre, Manuel Valls, davant els diputats. La votació, que va evidenciar una altra vegada el consens polític al voltant de la necessitat de donar una resposta militar a Estat Islàmic, es va produir justament la mateixa setmana en què el president, François Hollande, busca suports internacionals en la lluita contra l'autoproclamat califat a Síria i l'Iraq. “No hi ha alternativa, hem de destruir” Estat Islàmic, va reiterar Valls.
Al matí, el govern va desvelar el desplegament que posarà en marxa per mirar de garantir la seguretat durant la cimera del clima, COP21, que començarà dilluns vinent. Uns 120.000 efectius estaran mobilitzats per tot el territori, 8.000 dels quals reforçant les fronteres, i 2.800 només dedicats a Le Bourget, localitat al nord de París que serà la seu de la cimera.
