Cameron demana als Comuns poder bombardejar EI

Cent tres diputats demanant tota mena d'explicacions i dues hores i quaranta-cinc minuts, entre la declaració i l'estira-i-arronsa amb ses senyories, és el balanç de la compareixença d'ahir als Comuns del primer ministre britànic, David Cameron, en què va exposar les raons per les quals creu que el Regne Unit ha d'unir-se a França, els Estats Units i altres aliats en els bombardejos de les posicions d'Estat Islàmic (EI) en territori de Síria.

El motiu, bàsicament, és protegir la seguretat nacional. “Fer-ho ens ajudarà a tenir un Regne Unit més segur”, va assegurar Cameron, que alhora va refusar que participar en les operacions faci augmentar els riscos d'esdevenir objectiu dels terroristes d'EI.

En aquest sentit, va recordar que les set conxorxes descobertes i desactivades aquest any pels serveis secrets per actuar contra la Gran Bretanya portaven el segell de l'autoproclamat califat o de grups afins influenciats per la seva propaganda. Cameron va recordar als diputats la resolució de les Nacions Unides de la setmana passada, que donaria carta de legitimitat a les operacions, va invocar el dret d'autodefensa en assegurar que “els atemptats de París haurien pogut tenir lloc a Londres”.

“Si no és ara, quan?”, va demanar el premier, que buscava així, a punt de complir-se dues setmanes dels atemptats de París, el suport de la majoria de la cambra que fa dos anys enrere li va negar l'autorització, durant el govern de coalició. Una autorització que estendria les accions contra Estat Islàmic que Londres ja porta a terme dins de les fronteres iraquianes, a petició del govern de Bagdad.

El combat contra EI no es limitaria als bombardejos, però. Els plans britànics tenen en compte els errors comesos pel trio de les Açores en la guerra de l'Iraq –Bush, Blair i Aznar–, en què es va procedir a la demolició d'un estat sense preveure què se'n faria l'endemà, demolició i improvisació que en bona mesura és l'origen del naixement d'EI.

Per aquesta raó, el front diplomàtic esbossat per Cameron inclou un pas enrere significatiu. És la possibilitat que el líder sirià, Baixar al-Assad, pugui romandre en el poder “un temps limitat” mentre no s'eliminen les forces d'EI. Un final que, en opinió de Cameron, requeriria la participació de tropes sobre el terreny, però en cap cas britàniques. Cal buscar aliats entre les forces regionals, va assegurar.

Londres podria començar les operacions abans de Nadal si Cameron obté el suport de la cambra. De moment, el Partit Nacional Escocès s'hi oposa, però tot indica que entre els diputats laboristes n'hi haurà bastants que, malgrat l'oposició del líder del partit, Jeremy Corbyn, podrien donar suport als plantejaments del premier conservador.