Política

Lleida encara conserva més de 500 símbols franquistes

La immensa majoria són plaques d'habitatges construïts durant la dictadura

És el municipi de la demarcació que manté més vestigis

Els monòlits erigits pel règim s'han modificat amb la democràcia

Quaranta anys després de la mort de Franco, a la demarcació encara hi ha 562 vestigis de la dictadura, segons el cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic de la Generalitat. La gran majoria de records es troben a la mateixa ciutat de Lleida, que avui dia manté fins a 358 elements del règim –un 63% del total de la demarcació– pels seus edificis i carrers.

De tots els vestigis que encara hi ha per la demarcació, els més nombrosos són les plaques d'habitatge. Ara com ara n'hi ha 520, la majoria, concentrades en blocs d'habitatges de Lleida (342). A la capital del Segrià també hi ha un escut amb l'àliga a la façana de l'antiga comandància d'infanteria de la base militar, segons s'afirma en el cens, elaborat el 2009 i que es va actualitzant periòdicament amb la informació que fan arribar els ajuntaments.

En total, en una trentena de municipis de la demarcació encara s'hi pot veure diversa simbologia franquista. Una vintena pertanyen a l'àrea territorial de Lleida i set, a l'Alt Pirineu i l'Aran.

A més de les plaques als edificis, a les comarques encara hi ha en peu fins a tres monuments construïts durant el règim en homenatge als caiguts del bàndol feixista. Dos són en els cementiris de Lleida i de Tremp. El tercer està situat en el nucli urbà de Torregrossa. En tots els casos els monuments han estat modificats durant la democràcia i se'ls ha donat un valor més heterogeni.

L'Ajuntament de Lleida, el municipi de la demarcació que segons el cens del memorial manté més simbologia franquista, va ser dels primers d'aplicar la llei de fosses, una iniciativa del tripartit per homenatjar totes les víctimes de la guerra. De fet, des de final del 2010 un monòlit i un monument honoren els qui van perdre la vida durant el conflicte armat i la dictadura i van ser inhumats en fosses comunes del cementiri de la ciutat.

Tot i aquesta iniciativa, diversos grups polítics de l'oposició han criticat que el govern local no fa prou per retirar tota la simbologia feixista de la ciutat. En repetides ocasions aquest diari s'ha posat en contacte amb la Paeria per contrastar aquesta informació, però no ha obtingut resposta.

Barcelona, al capdavant

A la demarcació de Barcelona hi ha 1.372 símbols franquistes. De la mateixa manera que a les comarques de Lleida, la majoria dels vestigis que s'hi conserven són plaques d'habitatge. Per comarques, el Barcelonès és, de molt, el territori on hi ha més simbologia de la dictadura. A la demarcació de Tarragona el nombre de símbols franquistes és de 621, i a la de Girona, de 969.

LES XIFRES

358
símbols
franquistes són els que encara es poden trobar pels edificis i carrers de la capital del Segrià.

LA DATA

30
municipis
de la demarcació, set a l'Alt Pirineu i Aran, són els que tenen vestigis del règim al seu terme municipal.
520
plaques
d'habitatge són els que es mantenen en habitatges de la zona territorial de Lleida i l'Alt Pirineu i Aran.
2010
El Memorial Democràtic
i la Paeria van dignificar i homenatjar totes les víctimes de la guerra a Lleida.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona