Tribut contra la por i l'odi

“Eren la joventut de França”, va dir ahir el president François Hollande, vestit tot de negre i amb el gest seriós, per referir-se a la major part de les 130 persones assassinades per Estat Islàmic el 13 de novembre passat a París. Només uns moments abans, una veu havia llegit els seus noms, un per un (menys el d'una de les víctimes, a petició familiar), i les seves respectives edats, en el transcurs d'un sentit homenatge celebrat al Palau dels Invàlids. La major part dels desapareguts tenien entre 20 i 30 anys.

“Aquestes dones, aquests homes, venien de més de 50 localitats de França, eren la joventut d'un poble lliure que estimava la cultura. Malgrat les llàgrimes, aquesta generació ha esdevingut avui el rostre de França”, va concloure el president francès, que va rebre crítiques per no haver-se acostat als familiars de les víctimes. Al contrari, va marxar sol, a peu i visiblement emocionat, per l'immens pati interior dels Invàlids. Abans ja havia estat sol, assegut en una cadira davant tots els assistents a l'acte. Es buscava la sobrietat, van respondre fonts de l'Elisi, més tard, en una aparició d'Hollande que va combinar, en general amb èxit, l'equilibri entre dolor, resistència i còlera que marca el país després dels atacs.

El discurs d'Hollande va tenir un to assossegat, evocant la calma davant del drama, i la recerca de “l'esperança i la tolerància” sense revenges. “No cedirem a la por ni a l'odi, i si la còlera s'apodera de nosaltres, la posarem al servei de la tranquil·la determinació de defensar la llibertat”, va insistir. Tot i aquest missatge de pacifisme aparent, aviat va tornar al rol de comandant que l'ha ocupat bona part del temps des de la fatídica nit dels atacs. El president va prometre que França farà tot el possible per “protegir els seus fills” i per destruir “l'exèrcit fanàtic que va cometre aquests crims”. Dels terroristes, el cap de l'Elisi va afirmar que “tenen el culte a la mort”, i que la resposta del poble havia de ser a través de l'amor a la vida.

La cerimònia d'homenatge va tenir lloc enmig de grans mesures de seguretat. Tres controls policials (alguns amb escàners, d'altres amb gossos a la recerca d'explosius) custodiaven l'accés al Palau dels Invàlids i a poca distància de l'Escola Militar. Els homenatges a civils són més que inhabituals en un edifici consagrat als soldats retirats del servei i que alberga la tomba de Napoleó.

Abans de l'emotiva jornada, Hollande i altres membres del govern havien fet una crida als francesos a contribuir en l'homenatge a àmbit estatal, decorant els balcons amb la bandera francesa. La resposta popular no va ser massiva, tot i que sí que moltes cases van lluir la tricolor en senyal de record, justament el dia que es complien dues setmanes des dels atacs.

El cert és que els sondejos apunten que el poble francès viu un rebrot del patriotisme. La presència creixent dels símbols de França, no només ahir amb la bandera sinó també amb La marsellesa, s'ha consolidat des dels atacs del gener, quan no fa tant es tractava de símbols desacreditats i que no despertaven particular afecció. Ara les coses sembla que estan canviant.

Un sondeig del diari Le Parisien apuntava que el 93% dels enquestats afirmaven sentir-se propers a la tricolor, i un 61% estaven a favor de la iniciativa de penjar-la als balcons. En els darrers dies, edificis destacats de París, com la torre Eiffel o l'Assemblée Nationale, s'han estat il·luminant durant les nits de blau, blanc i vermell. “El que domina aquests dies són els colors, és a dir la bandera tricolor”, va afirmar dijous el primer ministre, Manuel Valls. “Es tracta d'un sentiment de pertinença.” El missatge de Valls va anar encara més enllà uns dies abans, i va donar a aquesta transformació una lectura política que pot indicar cap a on poden anar els trets del govern i del partit socialista fins a les eleccions de 2017. “L'esquerra i França es van equivocar abandonant l'himne, la bandera, i els valors”, va dir, abans d'assegurar que això havia permès que l'ultradretà Front National se n'apropiés.