“No afluixeu?”

“No afluixeu.” És el crit que planeja sobre la política catalana. Sobretot en el si de Junts pel Si i la CUP. Fa un any és van anunciar eleccions anticipades que es van celebrar el 27-S amb música de fons i amb la lletra que es farien coses molt importants. El nombre de vots no va ser prou generós per al grup que ha resultat ser majoritari, i ara, de tot plegat i després de tant i tant de temps, només queda que les dues formacions continuen assegudes a la taula i encara veuen marges possibles que facin possible la investidura d'Artur Mas. Cal esperar, diuen, fins a finals de desembre. Els camins de la paciència poden ser inescrutables, tot i que aquests s'esgoten i el “no afluixeu” dels uns i els altres farà acabar la paciència de tots plegats.

Fins ara, a l'oberta taula de negociació hi hem vist de tot. Fets i gestos. Sens dubte, el fet més significatiu és que Artur Mas no ha passat ni la primera ni la segona volta de la investidura, i a hores d'ara no hi ha ni president ni govern per fer allò tan important que s'anunciava. Si el cap de dos mesos l'únic acord és no haver-se aixecat de la taula, no vull pensar què passarà el dia que algú en marxi fent-hi un cop de puny. Hi ha hagut gestos un pèl estrafolaris com ara veure alguns convergents sense corbata per anar a negociar amb la CUP per posar-se al seu nivell de vestimenta. Malgrat haver quedat despistats amb la corbata de Baños.

No hi ha dubte que la negociació és molt complicada. Cal parlar durant moltes hores, i també cal veure algun resultat. En cas que tot plegat acabi amb eleccions al març. A part que no tindran res a veure amb les del 27-S.