Nét 119 del terror argentí

Va ser un moment únic, a les oficines de les Abuelas de Plaza de Mayo a Buenos Aires. Mario Bravo, nascut fa 38 anys en un centre de detenció de la dictadura a la província de Tucumán, al nord de l'Argentina, va abraçar per primera vegada la seva mare. “A partir d'ara ens coneixerem. La nostra vida comença ara”, va dir emocionat el nét 119 recuperat per les Abuelas, amb la particularitat que també és fill. La seva història corprèn com la resta de casos que van fent-se públics quan l'agrupació d'àvies argentines pot reconstruir el passat d'una víctima silenciosa dels militars que van governar l'Argentina del 1976 al 1983.

Quan el Mario va néixer, la seva mare només en va poder sentir el primer plor. Els militars li van posar una caputxa al cap i li van prendre el nen uns segons després del part. Va ser tan ràpid que la dona mai no va saber si era un nen o una nena. “Només va sentir el meu plor un cop –va dir ahir Bravo a la seu de les Abuelas–, i 38 anys més tard sent la meva veu.”

Dos anys després del part va ser alliberada, sota amenaces perquè no parlés. Tucumán era aleshores un territori hostil per als opositors al règim. El grup guerriller dels Montoneros tenia allà una de les principals bases d'operacions i la repressió militar va ser especialment dura. En aquest escenari, la dona va crear una nova família en l'ostracisme. “La meva mare va refer la seva vida i va tenir quatre fills més. Em va dir que cada cop que celebrava Nadal i Cap d'Any em trobava a faltar. La veritat és que mai vaig creure que la trobaria viva”, va explicar el Mario, que, després de néixer, va ser traslladat a Las Rosas, una petita localitat de la província de Santa Fe, al sud-est de Tucumán, on encara viu.

La història de la seva mare es refà gràcies a la feina de les Abuelas de Plaza de Mayo. El 2007 ella va donar sang al Banc Nacional de Dades Genètiques i a la Comissió Nacional pel Dret a la Identitat (Conadi). “Llavors va començar una llarga investigació, quan arribes els expliques la teva història, tot allò que saps, i ells comencen a lligar caps; a partir d'aquí comença tot”, va comentar el nét 119.

El febrer passat va ser el Mario qui es va posar en contacte amb la Conadi i aquest fet va permetre unir les dues històries: “El meu cas era conegut a Tucumán i m'hi vaig interessar. Van passar els mesos i finalment es va demostrar la compatibilitat. Em van trucar fa deu dies per dir-me que hi anés per donar-me el resultat.” Abans del retrobament d'ahir a Buenos Aires, el Mario i la seva mare van parlar per telèfon. “Ella recorda moments molt durs. Són emocions molt fortes. Jo sóc pare i no sé encara si entenc l'abast de tot el que m'està passant. Si el meu fill m'ho pregunta, com li hauré d'explicar d'on vinc?”, va comentar el Mario.

“Per sort, un altre home ha sabut la veritat sobre els seus orígens”, van dir les Abuelas de Plaza de Mayo en un escrit. Amb tot, la seva lluita continua. Fins ara han recuperat la identitat de 119 homes i dones robats als seus pares per la dictadura, però encara en queden uns 400 per localitzar, segons aquestes àvies valentes que lluiten contra la impunitat.