El triomf del FN crea tensió en el si del Partit Socialista
Barons regionals critiquen l'estratègia imposada per la direcció estatal per barrar el pas a la ultradreta en la segona volta
La formació de Le Pen arrabassa feus tradicionals de l'esquerra
La ressaca de la victòria del Front National en la primera volta de les eleccions regionals franceses, en què el partit d'extrema dreta va imposar-se diumenge en sis de les tretze regions del país, no ha fet res més que començar. El resultat històric de la formació de Marine Le Pen, que ho té tot de cara per aconseguir el control de tres regions, s'emmarca en una progressió que ve de lluny, que s'ha sostingut en el temps, i que per això s'ha de valorar més enllà del context d'alerta actual. Un context, d'altra banda, amb els socialistes militaritzant el país i parlant nit i dia de seguretat i de tancar fronteres, que tots els sondejos apunten que ha afavorit Le Pen.
La setmana entre les dues voltes electorals, sempre convulsa, amenaça d'arribar a cotes de mortificació per al Partit Socialista –tercer a la majoria de regions– que no es recorden des del 2002. Llavors, el partit de la rosa va cridar el seu electorat a votar el candidat conservador, Jacques Chirac, que competia en la segona volta amb Jean-Marie Le Pen, fundador del FN. La solució contra el vell Jean-Marie, feixista orgullós que no tenia més programa que la pàtria ni més adhesions que un reducte de generals enyorats de Vichy, va ser fer un front republicà anti-FN. És a dir, no aportar cap alternativa, sinó fer que el sistema de dues voltes tapés l'amenaça. L'estratègia és la mateixa aquesta vegada, segons explica el PS des d'abans de les eleccions, ja avesat a posar la bena abans de ferir-se. La decisió de la direcció del partit va rebre ahir agres crítiques d'alguns barons regionals, fins al punt que algun, com ara Jean-Pierre Masseret, candidat a Alsàcia-Lorena-Xampanya-Ardenes, ha anunciat que no es retirarà. Molts altres han atacat la direcció estatal.
Malgrat que la crida a fer un front republicà és la mateixa que el 2002 i que en ocasions anteriors, les picabaralles socialistes i el desencant social l'han debilitat. Tampoc el FN és aquell partit simple i unidireccional. Defensa igualment idees xenòfobes, entén que França només té una tradició, que cal recuperar el treball per als francesos, i es vanta de ser l'única formació que defensa una República “veritablement” francesa.
També assegura, però, que la seva prioritat són els més vulnerables, als quals diu que la causa dels seus mals és la integració francesa a Europa i a l'economia global, i la despreocupació d'unes elits sociopolítiques només atentes a mantenir la cadira. “Abans estàvem millor, i ho han fet malbé ells”, es podria sintetitzar.
El FN té avui dos bastions d'envergadura entre els joves, preocupats per l'atur i la precarització de l'accés al món laboral, i els obrers. Dos feus d'esquerres. En una enquesta apareguda la nit de les eleccions, el 68% de l'electorat del partit d'extrema dreta va declarar votar-lo com a càstig al PS.
La sensació d'abandonament dels partits tradicionals, de frustració davant una situació econòmica que no millora, i de simple esperança davant d'un canvi, pesa avui més que la part més censurable del discurs del partit.
LES FRASES
La “dretanització” del debat polític, un regal per a Le Pen
A. L. R
El desplaçament progressiu del debat polític francès cap a la dreta ha permès al Front National limitar-se a plegar els braços i esperar que la falta de creixement econòmic i les cuites a la dreta fessin la resta. Tant els socialistes com els republicans tenen motius per entonar el mea culpa en aquest sentit.
El paper de Sarkozy
Nicolas Sarkozy ha jugat un rol essencial per entendre l'auge frontista, fent virar el partit conservador cap a postulats propers a l'extrema dreta, fet que no només ha legitimat el Front National, sinó que resta ara força al front republicà: el votant d'esquerra trobarà menys sentit a barrar el pas als de Marine Le Pen amb una alternativa que se li acosta.
UMPS
“Cap a algun lloc he d'anar”, pot haver pensat Sarkozy, amb un president com François Hollande, que ha encetat un estat d'emergència que coarta llibertats, parla de guerra sense reparar en els problemes d'integració que han dut, en bona mesura, joves musulmans a radicalitzar-se, i que aprova mesures econòmiques liberals des de fa un any i mig. Sarkozy va canviar el nom de la UMP per evitar el vocable UMPS amb què Le Pen resumia la similitud d'esquerra i dreta, però les cares continuen sent les mateixes. Les solucions, també.
Valls i Sarkozy, consignes oposades
Albert Lladó RomeroEl primer ministre francès, el socialista Manuel Valls, va tornar a demanar als electors que votin els candidats conservadors en la segona volta de les regionals en aquelles circumscripcions on pugui guanyar el Front National (FN). Valls desautoritzava així el candidat socialista a la regió Alsàcia-Lorena-Xampanya-Ardenes, Jean-Pierre Masseret, que es nega a retirar-se. Masseret va obtenir diumenge el 16% dels vots, contra el 36% del número dos del FN, Florian Philippot, i el 26 % del conservador Philippe Richert. En declaracions al canal TF1, Valls va instar Masseret a “ser digne i retirar la candidatura”. Per contra, el primer ministre va agrair el gest dels dos candidats socialistes que s'han retirat després d'haver quedat tercers. L'estratègia del PS contrasta amb la de la dreta tradicional dirigida per l'expresident Nicolas Sarkozy, que va comparèixer a la mateixa hora que Valls a France 2 per demanar als seus candidats que no es retirin de cap regió. “La primera volta ha demostrat que hi ha dos grans partits, el FN i nosaltres. Som els únics que podem frenar l'extrema dreta”, va assegurar. Sarkozy va culpar de l'ascens del FN l'esquerra i la política del president Hollande, que “no ha donat respostes als problemes dels francesos”.
