“Deixin en pau els ajuntaments”
El govern reclama a les institucions estatals que no persegueixin els municipis que donen suport a la declaració independentista del Parlament
Borràs, l'AMI i l'ACM s'escuden en la llibertat d'expressió per vaticinar poc recorregut jurídic a la investigació de l'Audiencia Nacional a cinc consistoris
Rebel·lió, sedició, ús indegut de fons públics, prevaricació, desobediència i usurpació de funcions. Tot aquest reguitzell de delictes són els que l'Audiencia Nacional investiga si han comès els ajuntaments de la Seu d'Urgell, Girona, Igualada, Celrà i, presumiblement, Sant Cugat del Vallès –aquest últim encara no ha rebut la notificació– en aprovar una moció de suport a la declaració sobiranista avalada al Parlament de Catalunya.
Un fantasma, el de la por i la persecució a la llibertat d'expressió, que acostumen a brandar les institucions polititzades pel govern estatal quan de Catalunya es tracta. Així ho va manifestar ahir la consellera de Governació, Meritxell Borràs, després de reunir-se amb els alcaldes dels cinc municipis afectats; el president de l'ACM, Miquel Buch, i el de l'AMI, Carles Puigdemont –en la doble condició, també, d'alcalde de Girona–. Amb una contundència espartana, Borràs va defensar que la moció és, simplement, una declaració política que té a veure amb la llibertat d'expressió i va fer un prec a les institucions estatals: “Deixin en pau els ajuntaments catalans.” La consellera es va queixar que es persegueixi tot el que fa tuf d'independentisme i va recordar que els consistoris són institucions democràtiques que responen a la voluntat popular i que són lliures de debatre i aprovar el que considerin oportú. “El que volen és emmordassar-nos, amenaçar-nos i perseguir-nos; els ajuntaments han ajudat en la construcció del país i en qualsevol atac contra la seva llibertat, allà ens trobaran”, va avisar Borràs.
El temor de la màxima responsable de Governació és que tribunals polititzats com ara el Constitucional emetin un dictamen polític i no jurídic. També va assegurar que, igual que els ajuntaments es van comprometre a ser al costat del president Artur Mas i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau per la querella del 9-N, el govern de la Generalitat ara serà al costat dels municipis.
Una actitud defensiva, la de Borràs, que va tenir una resposta similar en la veu de Puigdemont i Buch. El responsable de l'AMI va vaticinar que, darrere d'aquests cinc consistoris, n'hi poden haver d'altres, ja que prop d'un centenar de municipis han aprovat la moció o han convocat els plens per fer-ho. Per ell, la investigació de l'Audiencia Nacional només pot tenir recorregut polític, perquè jurídicament no s'aguanta, i va assegurar que això situaria el debat més enllà dels límits constitucionals. Tot i això, tant l'ACM com l'AMI oferiran assessorament jurídic als consistoris de manera coordinada. Per la seva banda, Buch es va mostrar sorprès per la diligència dels estaments judicials en tractar aquest tema, quan fa més d'un any i mig que 2.300 ajuntaments espanyols van presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de governs locals i estatals, i no s'ha mogut res. El missatge que van donar tots tres als consistoris, però, va ser de tranquil·litat.
La mesa fa camí
D'altra banda, la mesa del Parlament va prendre ahir nota de la sentència del TC que anul·la la declaració independentista i ha encarregat als serveis jurídics que ampliïn l'informe sobre els efectes de la suspensió de la resolució perquè avaluïn també les conseqüències de la sentència, que dilluns va ser tramesa a la cambra i que es publicarà pròximament al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. L'informe l'havia sol·licitat Catalunya Sí que es Pot i també es va admetre a tràmit la sol·licitud del PP perquè el president en funcions, Artur Mas, comparegui al ple per informar dels efectes de la resolució del TC. De tota manera, perquè es faci la compareixença cal l'acord previ a la junta de portaveus.
