El PSC deixa de ser la punta de llança del canvi per al PSOE

Catalunya continua sent la punta de llança del canvi d'esquerres a Espanya, però el PSC ha deixat de ser l'instrument per portar al PSOE directament a La Moncloa. Els socialistes havien guanyat totes les eleccions estatals de la recuperada democràcia excepte les de fa quatre anys, on CiU els va batre per la caiguda del govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

Ara era previsible que En Comú Podem seria la nova punta de llança catalana però, en una burxada més, també ERC ha passat al davant dels socialistes en un resultat inèdit en unes eleccions espanyoles. I el PSC aconsegueix per poc superar Democràcia i Llibertat, la coalició que ha liderat en aquests comicis Convergència Democràtica de Catalunya. També es trenca la tendència històrica del PSC de millorar folgadament a les espanyoles el resultat de les catalanes. Chacón obté 50.000 vots més que Iceta el 27-S passat, però en perd més de 350.000 respecte de fa quatre anys.

Els socialistes, amb vuit diputats, en perden sis de fa quatre anys i queden llunyíssim d'aquells rotunds vint-i-cinc que va obtenir la candidata Carme Chacón el 2008, quan el PSC va ser clau per donar a Zapatero un segon govern amb comoditat.

Com ja va passar a les eleccions municipals, el PSC paga a Barcelona l'embranzida d'En Comú Podem d'Ada Colau i, com a Catalunya, cau a la capital per darrere d'ERC i Democràcia i Llibertat. A la resta de grans feus de l'àrea metropolitana, el PSC perd la primera posició, sempre per darrere d'En Comú Podem, a Badalona, Badia, Cerdanyola, Cornellà, Esplugues, l'Hospitalet, el Prat, Sabadell, Sant Adrià, Sant Boi, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa.

L'àrea metropolitana ha estat el taló d'Aquil·les del PSC en aquesta ocasió, perquè s'ha quedat amb 5 diputats a la demarcació de Barcelona, empatat amb ERC i quatre diputats per darrere d'En Comú Podem. La magnitud de la catàstrofe a Barcelona la mostra el fet que ni tan sols entraria al Congrés Maurici Lucena, mà dreta parlamentària del PSC de Pere Navarro i tria personal del mateix líder del PSOE, Pedro Sánchez, pensant en un futur govern.

Per contra, els socialistes aconsegueixen salvar un diputat a cadascuna de la resta de demarcacions catalanes: Tarragona, Lleida i Girona. El mal resultat del PSC, però, no fulmina la possibilitat que la candidata Chacón acabi tenint algun paper a Madrid, també com a possible ministra per la seva experiència. Però es mou en una posició feble perquè el PSOE depèn de Podem i altres. Si Sánchez accedeix a La Moncloa per un pacte plural, Chacón té possibilitats, però no hi ha govern possible sense Podem i d'altres, que posarien les condicions.