Juncker només rep ‘lobbies'
El cap de la CE s'entrevista amb divuit grups de pressió industrials, però no accepta veure's amb cap ONG ecologista
Arias Cañete és el tercer comissari europeu que ha faltat a més reunions a Brussel·les
Els lobbies industrials tenen entrada lliure al Berlaymont, el quarter general de la Comissió Europea. Jean-Claude Juncker ha rebut en el darrer any divuit lobbistes de grans empreses, però no ha acceptat reunir-se amb cap ONG mediambiental, segons va publicar ahir EurActiv.
Ni la cimera contra el canvi climàtic de l'ONU a París del desembre, ni l'escàndol per les emissions contaminants de Volkswagen, ni la revisió de la directiva d'aus i hàbitats, ni tampoc la proposta d'economia circular (amb què Brussel·les vol fomentar el creixement sostenible i l'ocupació gràcies al reciclatge, la reutilització i els recursos renovables): Juncker no va trobar cap raó l'any passat per obrir les portes del seu despatx de la planta 13 als ecologistes.
El registre de reunions, que es pot consultar en el seu lloc web, confirma que el democratacristià luxemburguès és tan al·lèrgic a les reunions amb ecologistes com Celia Villalobos a les rastes de Podem. Juncker, segons aquesta llista pública, s'ha entrevistat, entre d'altres, amb el Deutsche Bank, la patronal luxemburguesa, banquers britànics, una energètica francesa, empresaris francesos, alemanys i grecs, amb la federació europea de constructors i, fins i tot, amb l'expresident de la UEFA, suspès per vuit anys, Michel Platini. Transparència Internacional ha revelat recentment que un 75% de les reunions cara a cara dels eurocomissaris són amb lobbies industrials.
“És trist que hagi mostrat tan poc interès en el medi ambient: en els seu catorze mesos com a president, no ha tingut ni una sola reunió amb una ONG”, lamenta Jeremy Wates, el secretari general de l'European Environmental Bureau, que és la principal federació europea que agrupa els ecologistes. “Hem fet diverses peticions, però mai no hem rebut una resposta positiva”, a diferència del que passava amb José Manuel Durão Barroso i els seus predecessors. “És decebedor”, denuncia.
Gates i Soros
La Comissió Europea al·lega que, tot i que és cert que Juncker no ha rebut personalment cap ONG, sí que ho han fet els seus eurocomissaris i membres del seu gabinet. Bill Gates i George Soros sí que han aconseguit veure's amb el president comunitari, per parlar de les seves fundacions.
“No s'atreveixin a descriure'm com a l'amic del gran capital”, es va defensar Juncker en ple escàndol LuxLeaks. Els favors fiscals que Luxemburg (i altres estats membres, com Bèlgica i els Països Baixos) va fer a grans multinacionals quan Juncker n'era primer ministre han tacat la seva presidència. Precisament aquesta setmana, la Comissió Europea ha castigat 35 multinacionals, obligant-les a pagar 700 milions d'euros en impostos evadits a Bèlgica. També Fiat i Starbucks hauran de passar per caixa i retornar 60 milions a Luxemburg i Holanda.
Els esforços de transparència de Brussel·les han permès saber aquesta setmana que alguns eurocomissaris deixen d'anar a amassa reunions. Juncker ja els va advertir per carta que les trobades de dimecres (l'anomenat col·legi de comissaris, que és una mena de consell de ministres) són sagrades, però quatre dels seus 27 comissaris fallen sovint. L'espanyol Miguel Arias Cañete, eurocomissari d'Energia, és el que més campanes ha fet: ha deixat d'anar a onze de les 47 reunions, gairebé una de cada quatre, segons ha publicat Politico.
També l'eurocomissària romanesa Corina Cretu, responsable de Política Regional, ha faltat a onze reunions, i l'austríac Johannes Hahn, d'Ampliació, ha faltat tretze vegades. La italiana Federica Mogherini és la més cara de veure a Brussel·les i només ha participat en 32 col·legis de comissaris (és a dir, un total de quinze faltes, un 31% de les vegades), però té una bona excusa: és la cap de la diplomàcia comunitària i, per tant, ha de viatjar constantment.
Els que menys han faltat són el mateix Juncker (només un parell de vegades) i l'eurocomissària de Treball i Afers Socials, Marianne Thyssen (només una), que és belga i no necessita agafar cap avió per tornar a casa.
LES XIFRES
L'acord amb Cameron, més a prop
redaccióJuncker es va manifestar ahir “gairebé segur” d'arribar al febrer a una “solució permanent, no a un simple compromís” amb el Regne Unit sobre les reformes demanades pel govern Cameron per continuar dins la UE i evitar l'anomenat Brexit. En la mateixa línia, el secretari d'estat britànic d'Afers Europeus, David Lidington, va afirmar que el referèndum sobre la permanència del Regne Unit podria tenir lloc abans de l'estiu –juny o juliol–, tot assegurant que la crisi dels refugiats i immigrants que viu Europa juga en favor del Brexit. Lidington veu “una gran energia política” en la recerca d'un acord, però va recordar que encara hi ha importants punts de discrepància. Un d'aquests és el projecte de Londres de no concedir ajudes socials als treballadors vinguts d'altres països de la UE, com ara Polònia o Lituània, fins al cap de quatre anys de residència. Els crítics consideren la mesura discriminatòria i contrària a la llibertat de circulació dins de la Unió Europea.
