“Mentre hi hagi guerres, els refugiats seguiran venint”

És la primera vegada en més de trenta anys que fa que estudio els problemes europeus que tinc dubtes sobre la durada d'Europa. Això vol dir que la crisi és forta. Crec que la superarem, però encara haurem d'afrontar alguns anys de dificultats, perquè els països han pres la via nacional, la solidaritat s'ha dissolt i quan es posa en risc la lliure circulació de les persones és difícil parlar d'una comunitat. Si he de venir a Barcelona amb passaport, s'ha acabat, ja no hi ha Europa.

Hi ha tensions fortes, però crec que el seny s'acabarà imposant. Hem tingut crisis en el passat i les hem superat perquè no hi ha alternativa. Davant de la globalització, els països no poden estar sols. Estem en mans de les grans xarxes nord-americanes i xineses: Google, Amazon, e-Bay, Alibaba... N'hi ha alguna d'europea? No. Podem tirar endavant sense entrar en el nou món? No.

En primer lloc, cal posar ordre a Líbia i a Síria. Si no es fa, els refugiats seguiran fent por, tot i que el nombre dels que arriben no és superior al d'uns anys enrere. No oblidem que, abans de la crisi, Alemanya rebia gairebé 800.000 refugiats l'any; Espanya, 3.000, i França i Itàlia, entre 300.000 i 500.000. Però es produïa dins d'un ordre. En canvi, avui fan por aquestes persones que arriben sense cap possibilitat d'elecció, que fugen. L'únic remei que val és un acord entre Rússia i els Estats Units sobre Síria i Líbia. Mentre no
hi sigui, Turquia, Egipte, els països del Golf... tothom anirà pel seu compte defensant els seus amics i, per tant, el caos continuarà. Mentrestant, Europa ha d'actuar de manera conjunta a les fronteres exteriors, les policies i els serveis secrets han de cooperar, s'han de revisar també els Acords de Dublín [sobre dret d'asil] i tenir una política compartida sobre l'acollida final dels refugiats. Això és el que caldria fer, però continuaran arribant de manera descontrolada mentre hi hagi guerres.

Fa més de dos anys que predico que hi ha d'haver una política econòmica alternativa. Però una política així només es pot fer si hi ha un acord entre els països que hi estiguin interessats. Si Itàlia, França i Espanya no van plegats, no hi ha alternativa i tot esdevé inútil. Alemanya és avui el país més fort de tots i actua segons els seus interessos. Aleshores, tenim una política alternativa seriosa? Sí. La podem fer prevaler a Brussel·les? Sí, però només si actuem conjuntament.

No entro en el discurs Barcelona-Madrid perquè no seria delicat per part meva. El que sí que puc dir és que aquestes tensions internes es resolen molt millor si hi ha una Europa forta, perquè llavors tots els canvis són menys arriscats, menys dramàtics. Quant a Espanya, és el primer cop que es troba davant d'un govern de coalició. Jo podria fer classes sobre coalicions, però també puc donar un consell: l'estabilitat és indispensable. O hi ha aviat un govern amb un acord precís i un líder precís, o hi ha noves eleccions. Si us plau, no seguiu la via italiana, perquè a nosaltres la inestabilitat ens ha fet molt de mal.