Política

CARME FORCADELL

PRESIDENTA DEL PARLAMENT

“No em passa pel cap la inhabilitació”

“No entenc que es vulgui inhabilitar una persona que vol complir la missió del Parlament, que és debatre el que preocupa la gent”

“El govern espanyol usa la justícia en contra de la política”

Visita a El Punt Avui
La presidenta del Parlament va visitar divendres les instal·lacions d'aquest diari, a Girona, en el que era la primera visita oficial a la ciutat gironina. Just després de fer l'entrevista, Mariano Rajoy va anunciar que renunciava al ple d'investidura, però Forcadell va preferir no fer declaracions sobre la situació que es viu a Madrid
La comissió sobre el procés constituent compleix tots els requisits de la legalitat
En algun moment vaig pensar que no hi hauria acord, però sempre hi vaig veure un fil d'esperança
El gest del monarca? El Parlament i el poble de Catalunya estan per sobre d'aquests gestos
Impugnació de les lleis? Anem pas a pas, fem-ho bé i quan passi ja ho solucionarem
Estic convençuda que hi haurà estabilitat parlamentària i també pressupost

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va visitar divendres la seu central d'El Punt Avui, a Girona, just el dia en què el govern espanyol anunciava el recurs al Tribunal Constitucional (TC) contra la conselleria d'Exteriors i la comissió d'estudi sobre el procés constituent. En l'entrevista parlem d'aquesta situació i d'altres qüestions d'actualitat.

Què n'opina que Mariano Rajoy vulgui eliminar la comissió parlamentària sobre el procés que es va crear la setmana passada amb els vots de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot?
Primer de tot hem de dir que no hi ha cap recurs i que nosaltres no hem rebut res de res. L'única notificació que tenim són les declaracions de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Dit això, nosaltres no preveiem que es pugui presentar un recurs contra una comissió d'estudi que compleix tots els requisits de legalitat. Seria coartar la llibertat d'expressió, perquè la funció del Parlament és debatre totes les qüestions i els problemes que hi ha al carrer. A més, s'ha de tenir en compte que en totes les legislatures s'han creat comissions per debatre temes proposats pels grups parlamentaris.
I pel que fa a la conselleria d'Exteriors de Raül Romeva?
Aquestes competències estan recollides dins de l'Estatut i, per tant, tampoc no tindria cap sentit un recurs.
Però si finalment el recurs s'interposa, el TC suspendrà ‘de facto' la comissió.
Tot plegat s'emmarca dins de la dinàmica del govern espanyol. Sempre ha fet el mateix. En lloc d'entomar els reptes i solucionar-los políticament, utilitza els tribunals en contra de la política. I no ha de ser així. Ells hi estan acostumats i sempre ho fan, però reitero que no tenen cap base jurídica.
Però hi insisteixo. Quan arribi la suspensió, què farà el Parlament? La comissió continuarà igualment?
No ens posem la bena abans de la ferida. No hem rebut res. També es va dir que la presa de possessió de Puigdemont no era legal i després s'ha comprovat que era correcta.
Malgrat això que comenta, el Parlament va aprovar una resolució, que està suspesa, en què deia que el Tribunal Constitucional no té legitimitat sobre Catalunya.
Tenim molt clar, com va dir el president Puigdemont, que farem les coses bé i d'acord amb la legalitat vigent. Són aspectes que sempre hem d'explicar.
Per vostè, continua vigent aquella declaració d'inici del procés?
El president ho va deixar molt clar quan va dir en el debat d'investidura que ell assumia aquella declaració i que és vigent. És un text polític, i si no entrarem en aquell joc que explicava abans de fer servir els tribunals contra la política. L'únic que hem fet és traslladar les preocupacions de la gent a la seu parlamentària.
Però el govern espanyol ja ha amenaçat que si aquell document es desenvolupa vostè podria ser inhabilitada.
No em passa pel cap la inhabilitació. No puc entendre que en democràcia es vulgui inhabilitar una persona quan l'únic que vol és complir la missió del Parlament, que és debatre els temes dels ciutadans o que presenten els grups. No ho poden impedir. Seria una intromissió del poder executiu amb el legislatiu. Què hem de fer a la cambra? Debatre, fer lleis... i això és el que farem. Treballar els temes que interessen a la gent, però no només del procés, sinó també d'altres, com ara l'agenda social.
Un dels primers passos en aquesta transició nacional és iniciar els tràmits de lleis imprescindibles com les de la hisenda pròpia, la de l'agència de protecció social o la de transitorietat jurídica. Aquesta serà una feina del Parlament o del govern?
Ho farà el govern, tal com s'especificava en el programa de Junts pel Sí. L'executiu presentarà les lleis al Parlament i s'iniciaran els tràmits habituals.
Ha rebut alguna trucada de
La Moncloa o de la casa reial després de la plantada que li
va fer el rei?
No. Ells ja ens van dir que preferien que notifiquéssim el nom de Carles Puigdemont per escrit, però ja he comentat moltes vegades que no hi havia cap obligació de rebre'm. Era una cosa que es feia tradicionalment, però la casa reial estava en el seu dret de dir que no em rebia. Això sí, es va perdre una gran ocasió per dialogar i explicar de primera mà la situació del nostre país al rei. Aquesta era la meva idea, a part, evidentment, de comunicar-li la investidura del president.
Ho va interpretar com un menyspreu a la seva persona o a les institucions catalanes?
No. El Parlament i el poble de Catalunya estan per sobre d'aquests gestos.
Després que la CUP decidís no investir Mas vostè va fer aquesta piulada: “Sempre he pensat que al final la CUP ajudaria a fer realitat el mandat democràtic del 27-S. No ha estar així. Em vaig equivocar i molt.” Se'n penedeix, ara?
No, no. Era una piulada per demanar disculpes perquè des que m'havien nomenat presidenta del Parlament sempre havia dit que hi hauria govern. Ho havia repetit moltíssimes vegades. I era una manera de dir que m'havia equivocat, perquè sempre havia pensat que acabaríem tenint president i que seria Artur Mas. Entenia que el mandat democràtic del 27 de setembre estava per sobre de les persones i que al final s'investiria el president Artur Mas.
Creu que la gent de la CUP ho va interpretar com un atac?
No era un retret, sinó una manera d'admetre que m'havia equivocat. I crec que la gent de la CUP també ho va interpretar d'aquesta manera.
Li va sorprendre el pas al costat de Mas i la investidura de Puigdemont?
Vist des d'ara no tant, però en aquell moment, sí. Hi va haver un moment que ja veies que la cosa se salvaria i que l'única solució havia d'anar cap aquí. Però és un bon acord i n'hem d'estar contents.
Com i quan es va assabentar d'aquest gir?
Entendrà que no ho pugui explicar. L'únic que puc dir és que dissabte a la tarda em va trucar el president Mas i em va confirmar l'acord. Llavors vam engegar tot el mecanisme del Parlament.
En algun moment, però, ho va veure tot perdut i es va veure com la presidenta més fugaç del Parlament?
Sí, i tant. Però va durar poc, perquè sempre tenia el fil d'esperança que estàvem davant d'una oportunitat històrica que l'havíem d'aprofitar d'una manera o altra.
Ha assegurat que estem davant d'un bon acord, però creu que l'estabilitat parlamentària està del tot garantida? La setmana passada Junts pel Sí ja va estar a punt de perdre una votació sobre la paga extra dels funcionaris.
Crec que sí. El més important de l'acord és l'estabilitat parlamentària perquè si no n'hi hagués no tindria sentit.
Hi haurà pressupost per a aquest any?
Sí, n'estic convençuda.
El procés cap a la nova república catalana, es farà en divuit mesos?
Això és el que diu el govern, el full de ruta, una majoria parlamentària i el president Puigdemont també s'hi va comprometre. Per tant, en principi són divuit mesos, que comencen a comptar des d'ara.
En aquests divuit mesos, i vist tots els precedents, el govern espanyol amb l'ajut del TC segurament impugnarà totes les lleis relacionades amb el procés. I què es farà llavors des de Catalunya? Com se salvaran aquests obstacles legals?
Repeteixo. No em puc imaginar que s'impugni una llei abans que arribi al Parlament perquè seria un atemptat molt greu a la democràcia.
Però i quan s'aprovi la llei? Llavors segur que sí que la recorreran al Constitucional.
Ja veurem què passa. Fins ara som on som i no ens hauríem imaginat mai haver arribat fins aquí. I hi som perquè hem fet les coses bé i continuarem d'aquesta manera. Ens deien que no faríem la declaració, que no hi hauria govern i ho hem fet. Per tant, anem pas a pas i seguim el full de ruta. No parlem sobre què passarà. Quan arribi ja ho solucionarem.
Fa tres mesos que és presidenta del Parlament. Com està vivint aquesta experiència?
És molt i molt positiva i interessant tant des d'un punt de vista professional com personal. És un honor ser presidenta del Parlament, on rau la sobirania de Catalunya; i a nivell personal, aprens molt amb els grans professionals que tenim a la nostra cambra.
Una de les seves primeres declaracions va ser que volia ser la presidenta de tots els grups. Ho està aconseguint?
Ho intento. Jo sóc presidenta en representació d'un partit polític amb un programa determinat i, per tant, la gent ja sap quina ideologia tens. Ningú no pot renunciar a manifestar allò que pensa. I si estàs convençuda que has de fer una sèrie de coses per aconseguir el millor per a Catalunya, tampoc hi pots renunciar. Però el que sí et poden reclamar és que quan estàs en un ple, en una comissió o a la mesa actuïs de manera equànime i que respectis les opinions de tothom. La meva feina és que es vegin reflectides les diferents maneres de pensar que hi ha al Parlament. Per aquest motiu, per exemple, vaig convidar a la mesa tots els grups parlamentaris, perquè es visualitzés aquesta pluralitat i que tothom tingués el seu temps i la seva veu. És el que intento fer cada dia.
L'oposició li està posant fàcil en aquests primers mesos de legislatura?
L'oposició ha de fer d'oposició i el govern ha d'actuar com a govern. Com més bona feina faci l'oposició més enriqueix
el govern. La bona crítica va bé per millorar.
Al marge del procés, també ha subratllat en aquesta entrevista que un dels reptes de la cambra és assumir una agenda social potent. Però com es pot portar a terme aquest objectiu si els calaixos de la Generalitat estan gairebé buits?
Evidentment que és qüestió de diners, no ens hem d'enganyar, però també de voluntat. És la voluntat de fer alguna cosa i després ja es buscaran els recursos. Per exemple, tot el tema de la pobresa energètica o la dació en pagament és qüestió d'arribar a acords. És clar que si hi ha més diners es poden fer millor les coses, però hi ha mesures socials que van més enllà d'aspectes pressupostaris. Això no vol dir que nosaltres no tinguem una situació financera molt i molt precària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Guerra a Europa

Tres morts en un atac rus a Khàrkiv

Barcelona
POLÍTICA

Marc Lamuà, reelegit primer secretari dels socialistes de les comarques gironines

ROSES
Estat espanyol

L’arquebisbe de Burgos excomunica les deu monges cismàtiques

Barcelona
Iran

El Tribunal Suprem iranià anul·la la pena de mort al raper Tomaj Salehi

Barcelona
política

París estrena la seva renovada Plaça de Catalunya

barcelona
Guerra a Gaza

Nous atacs israelians deixen més d’un centenar de morts en poques hores

Barcelona
País Basc

Pradales jura el càrrec i ja és el sisè lehendakari des de l’Estatut de Gernika

Barcelona
Guerra a Europa

Ucraïna denuncia un nou atac massiu rus contra la infraestructura energètica

Barcelona
política

ERC reclama al PSC que concreti la seva proposta de finançament

barcelona