La ministra més progressista del govern francès dimiteix
Taubira, fins ahir titular de Justícia, plega per discrepàncies amb la política antiterrorista d'Hollande
L'Assemblée Nationale debat retirar la nacionalitat als condemnats per terrorisme
La cara més progressista del govern francès, la ministra de Justícia, Christiane Taubira, plega. El mateix dia que l'Assemblée Nationale començava a debatre, a petició de l'executiu, la reforma constitucional que reforçarà les mesures antiterroristes, Taubira, que s'hi ha mostrat públicament en desacord, va anunciar la seva dimissió. Des del nomenament com a primer ministre de Manuel Valls, fa poc menys de dos anys, la ja extitular de Justícia ha nedat a contracorrent en un govern que s'ha allunyat a marxes forçades de molts dels postulats d'esquerres que van fer president François Hollande.
El punt de fricció definitiu, però, s'ha viscut en les últimes tres setmanes: la intenció del govern d'incloure en la reforma constitucional la retirada de la nacionalitat als “binacionals” nascuts a França que hagin estat condemnats per terrorisme. Avui només s'aplica als naturalitzats, però no als nascuts al territori. “No és desitjable”, va valorar Taubira fa tot just vint dies. Des de llavors semblava una qüestió de temps que fes un pas al costat. “Davant d'un desacord polític major, escullo ser fidel a mi mateixa, als meus compromisos i als meus combats”, va sentenciar ahir.
Cada cop que el president s'ha allunyat dels postulats tradicionals de l'esquerra, el seu govern se n'ha ressentit en forma de crisi interna. El pacte de responsabilitat –un eufemisme que amagava una rebaixa de cotitzacions a la patronal finançada amb la retallada de la despesa pública– va allunyar els verds del govern a inicis del 2014; l'assentament de Manuel Valls com a primer ministre, a finals d'agost d'aquell mateix any, es va emportar per davant tres ministres crítics amb la política socioliberal impulsada pel català; i la dimissió de Taubira va en la mateixa direcció, tal com evidencia el silenci còmplice de la dreta respecte a una reforma constitucional amb què, grosso modo, estan d'acord. La coalició d'esquerres amb què el president mira de convèncer les forces progressistes de l'hemicicle de cara a les presidencials del 2017, única possibilitat virtual que té per arribar a la segona volta, sembla avui més llunyana.
Auge conservador
Amb la marxa de la ministra Taubira, que no pertany al partit socialista sinó al Partit Radical d'Esquerra, se'n va del govern un dels seus principals referents progressistes, potser l'últim. També es consuma l'auge de l'ala de Valls, conservadora en qüestions migratòries i de seguretat, i socioliberal en l'apartat econòmic. Taubira es va guanyar el respecte de la classe política francesa per la seva enèrgica defensa de la llei del matrimoni homosexual i per una independència que sempre va defensar amb gran poder d'oratòria. En especial, davant dels atacs dels sectors més conservadors de la societat, com el moviment ultracatòlic Manif pour Tous, contrari a les unions gais, i dels vergonyants atacs racistes que ha patit durant més dos anys de càrrecs de l'ultradretà Front National.
L'escollit per substituir-la és significatiu. Es tracta de Jean-Jacques Urvoas, diputat socialista que ja va ser ponent de la llei que des del juny ha ampliat els poders dels serveis secrets francesos. Urvoas, molt proper a Valls, té des de fa unes setmanes la missió de trobar consens polític i encaix constitucional a la retirada de nacionalitat dels condemnats per terrorisme. La mateixa mesura per la qual va dimitir ahir Taubira.
L'estat d'emergència podria perllongar-se més
El Consell d'Estat, l'última instància jurisdiccional de França, va refusar ahir posar fi a l'estat d'urgència, instaurat al país després dels atemptats gihadistes del 13 de novembre. La demanda l'havia fet, el 19 de gener passat, la Lliga dels Drets de l'Home. Denunciava el risc que la situació d'emergència es tornés permanent per culpa d'una amenaça que considerava difusa. El tribunal, però, va donar la raó a l'advocat del Ministeri de l'Interior, que defensava la posició del govern. L'alta instància va valorar ahir que “el perill imminent que justifica l'estat d'urgència no ha desaparegut, tenint en compte que tant l'amenaça terrorista com el risc d'atemptats es mantenen”. A banda del veredicte del Consell d'Estat, el primer ministre francès, Manuel Valls, va deixar caure fa una setmana que l'estat d'urgència potser no s'aturarà el 26 de febrer tal com va aprovar el parlament. Des del Fòrum Econòmic de Davos, el primer ministre va assegurar que la situació actual hauria de durar mentre no es derroti Estat Islàmic, lluita que el mateix Valls va reconèixer que va “per llarg”. El pla del govern proposa incloure a la Constitució alguns dels drets que la policia té en l'actual estat d'emergència, però no vol que en el procés legislatiu es pugui rebaixar el nivell de competències actual de les autoritats. L'anunci de Valls va provocar la reacció del Consell d'Europa, que dilluns va alertar dels riscos que comportarien “les prerrogatives” atorgades a l'executiu amb una nova ampliació del període d'excepcionalitat.
Tot i que per dissabte que ve hi ha organitzades manifestacions per tot França per protestar contra les intencions del govern, la realitat és que un 69% dels francesos són favorables a prolongar l'estat d'urgència, que permet que la policia pugui fer escorcolls i detencions sense ordre judicial, prohibir les manifestacions si ho considera oportú i disposar arrestos domiciliaris per raons de seguretat.