“Europa posa els refugiats en mans de les màfies”

La situació és realment caòtica i estem fallant, com a Europa que som, a l'hora d'ajudar-los, de'acollir-los i de fer-los un seguiment i registrar-los. Calculem que durant el 2015 van entrar uns 26.000 nens sense acompanyant, a causa de la crisi dels refugiats, d'un total de 270.000 que van arribar. Els infants sempre són els més vulnerables, però quan viatgen sols aquesta vulnerabilitat és extrema. El deure dels estats europeus és protegir aquests nens.

Els que viatgen sols des de l'inici no són nens petits. Són adolescents de 14 o 15 anys que fan aquest viatge per reunir-se amb les seves famílies. Mentre Europa no obri vies segures perquè aquests nens arribin al nostre territori...

Van ser registrats a Itàlia fa 18 o 24 mesos. No oblidem que la primera entrada d'aquesta crisi humanitària va ser l'illa de Lampedusa, amb els drames que també es van viure allà. Després, aquesta arribada s'ha desplaçat a Grècia. Les xifres no són nostres i no ens podem aventurar a dir si Itàlia ho ha fet pitjor que cap altre estat...

S'ha de posar damunt la taula que hi ha una mala gestió d'aquesta crisi. Hem d'aconseguir vies segures per entrar a Europa, perquè els processos com ara el de demanar asil siguin els correctes. Que acollim i integrem aquestes persones perquè dediquem pressupostos que facin que això pugui ser així, i no erigir fronteres. No hem d'oblidar que aquestes persones fugen de guerres, fugen de l'horror de Síria, que el març farà sis anys que viu en guerra. Hem de posar recursos reals per posar fi a la guerra i també ajudar els països del voltant, que són els que estan suportant una pressió demogràfica més gran. Ara mateix, al Líban, hi ha 1,4 milions de persones sirianes que estan desplaçades en un país que té molts menys recursos que qualsevol país europeu.

S'han de fer polítiques que afavoreixin el reagrupament familiar. A Dinamarca, una de les mesures que s'ha aprovat últimament, a banda de requisar béns als refugiats, és que el reagrupament familiar no es podrà demanar fins al cap de dos o tres anys després que el primer membre de la família estigui a Dinamarca. I s'esperarà aquesta persona? No! Pagarà una màfia per poder reunir els seus fills. Mentre no s'obrin vies legals i es facin reunificacions, estem posant aquestes persones, que fugen de les bombes de l'Afganistan o de l'Iraq, en mans de les màfies.

Save The Children estem tant a dins de Síria com als països del voltant. També a tots els territoris tant d'arribada com de trànsit. Tenim companys que són a Lesbos, a Kos, a Lampedusa, a Sèrbia...Tenim a Alemanya tot un programa per aquests nens que van sols, on se'ls explica que són subjectes de dret, que tenen dret que Alemanya els aculli. En els llocs d'arribada tenim espais d'emergència, on des dels petits fins als més grans puguin oblidar, almenys durant una estona, l'horror del viatge i el que han deixat enrere. Amb els educadors juguen... dibuixen... Els espais que habilitem aquí, per quan aquests nens arribin, estan pensats perquè un infant hi vulgui entrar i no vulgui marxar. Aquests nens tenen dret al refugi i els estats europeus, com a signants de la convenció de Ginebra, tenen el deure de garantir-los-ho.

A Melilla, al CETI, començarem una actuació per atendre els nens que arriben pel camí més llarg i més tortuós. La gent que arriba per Melilla fa anys que fuig de la guerra i que ha agafat el camí més llarg, perquè el curt costa a les famílies 3.000 o 4.000 euros. Els estats han de posar recursos per poder fer aquesta feina ben feta i evitar que ens faltin 10.000 nens.

S'havia pactat un contingent de 14.000 persones i n'han arribat 18.000, segons ens consta. Al CETI de Melilla, però, al novembre estaven desbordats.