Política

opinió

Com convocar un referèndum

Cal situar el referèndum en el marc legal adequat, que no pot ser cap altre que l'internacional

La idea de resoldre el conflicte Catalunya-Espanya mitjançant la convocatòria d'un referèndum va guanyant cada cop més pes en el debat sobiranista a Catalunya, tant en l'àmbit estrictament polític com entre l'opinió pública, que hi donaria suport en un 80%, segons algunes enquestes. Hi ha, tanmateix, una notable confusió a l'hora de definir quin ha de ser l'objecte d'aquest referèndum i com convocar-lo, per la qual cosa cal fer algunes precisions.

En primer lloc, és important distingir un referèndum que té per objecte decidir la independència d'un territori d'un referèndum de reforma constitucional o estatutària. L'un i l'altre se situen en dos nivells diferents. El primer té per objecte decidir la creació (o no) d'un nou estat, membre de la comunitat internacional, i el segon pretén consultar la ciutadania d'un estat sobre una reforma de l'ordenament jurídic constitucional que no implica cap modificació en l'statu quo territorial. Per aquesta raó, el fonament legal de l'un i l'altre és diferent. El referèndum sobre la independència se situa en l'àmbit del dret internacional públic, que conté les normes sobre creació, modificació i extinció d'estats, i el referèndum de reforma constitucional o estatutària es regeix per la mateixa constitució i les normes que la desenvolupen.

Justament per això, un referèndum que tingui per objecte decidir si un territori s'independitza de l'estat al qual pertany no es pot regir per les regles de joc establertes en el marc constitucional per supòsits diferents, com la reforma constitucional o estatutària o qualsevol altre tipus de consulta popular. Així s'ha vist en el rebuig del Tribunal Constitucional als intents de fer encaixar el procés sobiranista català en els mecanismes previstos en l'ordenament espanyol.

Ara bé, això no significa que el referèndum d'autodeterminació o independència sigui forçosament “il·legal”. El que cal és situar-lo en el marc legal adequat que, tal com s'ha exposat, no pot ser cap altre que l'internacional, i això ens condueix a l'aplicació del dret d'autodeterminació dels pobles. Aquest dret és un dels principis estructurals del sistema de les Nacions Unides, segons disposa l'article 1.2 de la Carta de les Nacions Unides, i és alhora el primer dels drets humans, tal com reconeixen els pactes sobre drets civils i polítics i sobre drets econòmics, socials i culturals, aprovats per l'Assemblea General de les Nacions Unides i posteriorment ratificats per la majoria d'estats, entre aquests Espanya. La mateixa Assemblea General va definir el dret d'autodeterminació com el dret dels pobles a decidir sense ingerència externa el seu sistema polític, social, cultural i econòmic. Com a principi estructural, ve lligat amb els de no ingerència i prohibició de l'ús de la força, consagrant la idea que siguin els mateixos pobles o nacions els que decideixin la seva condició estatal i el seu model socioeconòmic, després de segles en què s'havien dibuixat fronteres i països emprant la força. I com a dret humà, té una dimensió no solament política sinó també econòmica, cultural i social. Cal, per tant, entendre superada la visió tradicional que lliga el dret d'autodeterminació exclusivament amb els processos de descolonització. La potència actual d'aquest dret es veu quan Vladímir Putin l'invoca per “blanquejar” la seva annexió de Crimea o quan els grups del PP i C's llancen propostes al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya de “negació” del dret d'autodeterminació.

Els drets humans reconeguts en els tractats i acords internacionals s'integren, d'altra banda, amb el sistema constitucional espanyol, que preveu que els drets fonamentals que reconeix s'interpretin d'acord amb els convenis internacionals que els recullen (art. 10 CE). Un d'aquests drets fonamentals és el de participació en els assumptes públics (art. 23.1), que es manifesta a través del referèndum. Aquests preceptes constitucionals permetrien exercir pel poble català el seu dret d'autodeterminació, reconegut pel dret internacional, mitjançant un referèndum. Naturalment, aquest referèndum hauria de versar exclusivament sobre l'opció de la independència, amb una alternativa binària (sí/no), i ser convocat pel Parlament de Catalunya, com a representant del poble català. Però, per sobre de tot, cal tenir en compte que es tracta d'un dret exigible per la ciutadania, que no pot ser en cap cas objecte de delicte. Més aviat serien aquells que ho obstaculitzin els que podrien incórrer en responsabilitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Guàrdia Urbana protegeix Colau de les protestes

barcelona

La pregonera de la Mercè demana als polítics que negociïn i a la ciutadania que els fiscalitzi

barcelona

Alsina diu des de Roma que a Itàlia hi ha “interès” per la taula de diàleg després de reunir-se amb diverses autoritats

Roma

El TC aixeca la suspensió de la part de la llei d’ordenació del litoral que habilita els ajuntaments a autoritzar activitats

Madrid

Destrossen el cartell d’‘Amnistia’ del Col·lectiu Enriqueta Gallinat de Barcelona

barcelona

Els autònoms rebutgen la proposta del govern espanyol d’eliminar la prestació per la Covid

barcelona

Junts impulsa una llei de l’audiovisual catalana “urgent” davant l’“ofensiva” del govern espanyol

Barcelona

El PP rebutja l’ús del català al Congrés i veu prioritari garantir el castellà a Catalunya

madrid

Els Estats Units alerten d’una possible “manipulació” dels preus del gas a Europa

Brussel·les