Mig milió per repartir en tretze zones a Lloret de Mar
L'equip de govern (CDC i ERC) portarà a l'aprovació del ple, dilluns, el reglament dels pressupostos participats, que s'aplicaran per primer cop a la població selvatana
L'Ajuntament de Lloret de Mar portarà a l'aprovació del ple, dilluns, el reglament dels pressupostos participats “dels barris i zones” del municipi. En els pressupostos del 2016, aprovats a final de l'any passat, es va introduir per primer cop una partida de 500.000 euros perquè els barris decideixin en què volen fer inversions. El reglament que es portarà a ple dibuixa tretze zones, que no es corresponen estrictament amb barris: Els arri Pescadors, Can Ballell, Can Sabata-zona esportiva, El Rieral, Molí-Mas Vilà-Can Ribalaigua, Can Carbó-Mas Baell, Nucli Antic, Puigventós, Zona Centre, Zona Est, Zona Nord, Zona Oest i Zona Sud.
Si es distribuissin de la mateixa manera, en cada zona o barri tocarien 38.461 euros, però els criteris de repartiment es basen en el nombre d'habitants, la superfície que ocupa el barri/zona, la densitat de població i l'edat (menors de 16 anys o majors de 60), de manera que no tots tindran la mateixa quantitat. Els òrgans que intervindran en el procés són el Consell de Barris, les assemblees de barri o zones i l'equip de valoració tècnica i econòmica.
L'oposició, crítica
Els grups de l'oposició s'han mostrat crítics amb alguns aspectes del reglament. El portaveu d'ICV-EUiA, Xavier Rodríguez Pacios, va considerar que es fa una “cantonalització del pressupost”, en el sentit que es creen moltes zones que gestionaran quantitats molt petites. ICV-EUiA apostava per “la bossa comú”, de manera que els barris presentessin projectes i es votessin els més convenients. També va criticar que no es tinguin en compte criteris socials i que, si un barri no presenta un projecte un any, perdria la quantitat assignada perquè no s'acumula per al proper pressupost.
Paulino Gracia (En Lloret Si Se Puede) coincideix també que era millor una bossa comú de 500.000 euros, ja que amb el sistema que es portarà a ple “les quantitats són molt petites, no donarà per gaire res”, va dir. Tampoc no li sembla bé, va dir, que hi hagi zones que aglutinen “tres o quatre barris”. El portaveu de Ciutadans, Jordi Hernández, no està d'acord amb com s'han “englobat” els barris. “Creiem en la participació ciutadana però la forma que ho presenten no és gaire pràctica”, va concloure. El portaveu del MILLOR, Marc Fuertes, considera que hauria estat millor fer vuit zones en comptes de 13 per no fragmentar tant la quantitat global, mentre que el poraveu del PP, Enric Martínez també era partidari d'una bossa comú, ja que hi ha barris amb projectes més prioritaris però que no tindran prou fons per dur a terme.
El Consell de Barris estarà format per l'alcalde, els regidors d'Hisenda, Participació Ciutadana i Urbanisme, un representant de cada associació de veïns, un representant de les zones creades i el Síndic del ciutadà. El consell serà el que fixarà els criteris per fer el repartiment de la partida adreçada als barris, estudiarà els informes econòmics i de viabilitat tècnica dels projectes proposats per les assemblees de barri, i fer el seguiment de l'execució dels projectes que s'hagin votat. Les assemblees de barri, per altra banda, faran propostes per al seu barri o zona i en prioritzaran un màxim de cinc d'acord amb la quantitat assignada prèviament (aprovada al Consell de Barris). L'alcalde convocarà el Consell de Barris per informar de la quantitat prevista per als diferents barris i s'obrirà un procés amb una sessió informativa i la possibilitat que la ciutadania faci propostes pel seu barri a través del web municipal. Un cop celebrades totes les assemblees de barri els projectes proposats es traslladaran a l'equip de valoració tècnica i econòmica i els que siguin viables es portaran a votació. En les propostes de cada barri podran participar tots els empadronats majors de 16 anys.
