Duel encès entre Clinton i Sanders
Els dos aspirants demòcrates eleven la tensió en un debat amb continus atacs
El senador de Vermont associa de nou l'exsecretària d'Estat al poder econòmic, mentre que la seva adversària exhibeix bagatge en política exterior
Els demòcrates busquen una imatge amable en oposició amb el caos republicà
Duel sense concessions. Amb l'exgovernador de Maryland Martin O'Malley fora de combat després dels nefastos resultats
en els caucus (assembles electives) d'Iowa, la cursa cap a la nominació presidencial del Partit Demòcrata s'ha convertit en cosa de dos: l'exsecretària d'Estat nord-americana i exsenadora Hillary Clinton contra el senador de Vermont Bernie Sanders.
La matinada de divendres es va produir el primer debat cara a cara entre els dos contendents. Un combat de boxa a tres assalts en dues hores de debat televisat, amb les primàries de Nou Hampshire de dimarts en l'horitzó i amb l'objectiu de desfer l'empat virtual que
hi ha actualment. Els arguments continuen sent els mateixos (experiència contra seny, coneixement contra il·lusió, avenç contra revolució), però la bandera blanca de no-agressió es va quedar a casa.
En els dies previs, tot havia girat a l'entorn de saber qui dels dos és el capdavanter del progressisme al Partit Demòcrata.
El socialisme de Sanders s'ha dedicat a acusar Clinton de ser massa moderada, ja que és la veu d'una estructura de partit anquilosada en el passat. El senador va recordar per enèsima vegada que la seva campanya és l'única finançada exclusivament per votants individuals i destinada “a la gent”. L'exsecretària d'Estat, desitjosa de seduir el votant jove al voltant del senador, va negar amb rotunditat que sigui massa centrista. “Simplement sóc una progressista a qui li agrada que es facin les coses. En l'arrel de la paraula progressista hi ha progrés”, va argumentar.
Coneixement del rival
Tant Clinton com Sanders coneixen els punts forts i els punts febles de l'adversari. L'exsecretària d'Estat sap que el primer assalt, dedicat a l'economia i a
la fallida de la classe mit-
jana nord-americana, és
una victòria clara en favor del septuagenari senador. Sanders està còmode parlant de política econòmica i oposant-se al poder de la borsa de Nova York. El senador no ha variat l'estratègia: el sistema és corrupte, cal una “revolució política” i Wall Street és l'origen de tots els mals. És precisament aquest últim punt el que colpeja més fort Clinton, que encara no ha trobat una resposta contundent a les acusacions d'estar finançada pels lobbies econòmics. A l'exsecretària d'Estat li costa justificar aquests lligams i això fa que es posi a la defensiva.
Però aquesta vegada hi va respondre. Clinton, cada vegada més còmoda en moments de pressió, va obrir la caixa dels trons i va acusar la campanya de Sanders de “difamacions” i de basar els atacs en “indirectes i insinuacions” que la vinculen als desitjos de Wall Street. “Ja n'hi ha prou. Mai podrà provar que alguna vegada vaig canviar de punt de vista o un vot per cap donació rebuda”, va assegurar, tot i que la premsa fa setmanes que busca relacions entre els grans bancs i l'aspirant a la nominació demòcrata per a les presidencials del novembre. Al cap de pocs minuts va sonar la campana que marcava el final del primer assalt.
Quan s'entra en política exterior, Hillary Clinton, recuperada del primer assalt, desplega tot el seu arsenal d'arguments. L'experiència com a secretària d'Estat és una de les seves millors armes, i fa i desfà a voluntat tant en geopolítica com en estratègia militar i antiterrorista.
Sanders, que flaqueja en aquest àmbit, només pot assumir que la seva rival és més experta, i deixa que sigui ella la que porti la batuta en les propostes, arraconat a la cantonada del ring fins que arriba el final de l'assalt. Tot i això, quan veu un forat, deixa anar un ganxo, i va recordar que Clinton va votar a favor de la guerra a l'Iraq. I, per tant, qualsevol decisió que prengui en política exterior podria ser dolenta. L'exsecretària d'Estat ja coneix el cop de Sanders i ahir hi va respondre amb un toc d'ironia i condescendència: “Un vot l'any 2002 no és un pla per derrotar Estat Islàmic”, es va defensar, recordant que ja havia assumit la decisió del passat com una errada i que el que cal és deixar de mirar enrere i afrontar els reptes del present “amb la millor candidata”.
El tercer i últim assalt, sobre temes variats de caràcter social, va servir de respir, per tornar a la imatge amable que el Partit Demòcrata vol transmetre en contraposició amb el caos dels rivals republicans. Si bé és cert que Clinton i Sanders no estan d'acord en la pena de mort ni en els tractats de lliure comerç, sí que comparteixen idees en justícia social i la necessitat d'un canvi de paradigma envers les minories racials dels Estats Units. El desgast dels primers compassos del debat cara a cara va alleugerir l'ambient, i al final va regnar la concòrdia.
En acabar el combat, ningú va poder alçar els braços i cridar victòria, i menys per KO. Els dos boxejadors es van mantenir ben dignes damunt del ring, amb estratègies diferents però amb cops guanyadors que feien trontollar l'estabilitat de l'altre. Sense cap aspirant sobre la lona, ara caldrà veure
la decisió dels jutges per decidir qui té l'avantatge i el triomf en els punts: Nou Hampshire vota en primàries dimarts vinent, mentre que Nevada i Carolina del Sud celebraran caucus i primàries, respectivament, abans que acabi el mes de febrer.