Crisi migratòria
L'odissea cap a Europa
“El poble salva el poble”
El fotògraf Sergi Càmara testimonia la “humiliació” i la “violació de la dignitat” dels refugiats per part de governs europeus i reclama l'obertura de rutes segures que evitin la tragèdia al mar
La policia de Croàcia mostra amb els demandants d'asil un tracte molt més humà que el de cossos de seguretat d'altres països pel record de les guerres dels Balcans
La Generalitat estimaque en els pròxims dos anys arribaran a Catalunya uns 5.000 demandants d'asil
Mantes i menjar en lloc de gasos lacrimògens i porres. La humanitat mostrada per la policia de Croàcia amb els refugiats no té res a veure amb la que dispensen altres països de la ruta que separa la guerra i Alemanya, segons va constatar el fotògraf vigatà Sergi Càmara el juny de l'any passat durant el seu viatge d'acompanyament dels demandants d'asil des que arribaven a la costa de Grècia fins a Viena. “Hi ha un gran canvi amb la policia de Croàcia, és totalment diferent de
la resta. En vaig conèixer un, d'uns quaranta anys, que em va dir: «Jo quan era petit també vaig ser refugiat, com aquest nen d'aquí, durant la guerra»”, explica Càmara, que ahir va inaugurar l'exposició Refugiats, l'odissea cap a Europa als jardins del Palau Robert de Barcelona.
El tracte croat és una flor que no fa estiu. El context general és d'“humiliació” i de “violació de la dignitat”, quan se'ls prenen els diners a Dinamarca, quan se'ls amuntega a l'estació de Budapest sense mínimes condicions de salubritat, quan se'ls posen braçalets per identificar-los al Regne Unit, quan se'ls obliga a saltar tanques a Melilla. “Les organitzacions internacionals i els governs són inexistents”, lamenta Càmara, en contrast amb voluntaris com els de l'ONG badalonina Proactiva Open Arms. Així, al final, “el poble salva el poble”. En els seus viatges, el fotògraf va observar com la gent del carrer anava a ajudar amb els seus cotxes per donar menjar i beure als nouvinguts. Tanmateix, en països com Hongria, també va presenciar com grups de radicals intentaven intimidar refugiats, i com acabaven fugint cames ajudeu-me davant de la fermesa dels sirians, bregats en l'hostilitat.
Les fotografies de Càmara, amb inflables precaris desbordats per la multitud o armilles salvavides flotant a la deriva, emeten un crit perquè Europa garanteixi l'obertura de vies migratòries terrestres segures, que evitin la tragèdia marítima i la intervenció de les màfies. “D'aquesta manera, la gent no es tiraria al mar, ara estan obligats a llançar-s'hi”, denuncia. Des de la foto d'Aylan Kurdi, es calcula que han mort més de 300 nens al Mediterrani.
Decidir qui viatja i qui es queda
Els iranians Mantab i la seva filla Marizen, que anaven cap a Suècia; l'Ahmed, la Sara i el seu fill Sham, d'Alep, que s'encaminaven cap a Alemanya; les afganeses Martina i Shifiqa, en ruta cap a Suïssa, i l'Abdoulà Abadi i el seu fill Adam, que viatjaven sols cap a Alemanya, sense la dona i un altre fill, que s'havien quedat a Yarmouk, a Síria, perquè no tenien prou diners per marxar plegats. “Hem hagut de decidir qui marxava i qui es quedava”, deien a Càmara. Són algunes de les cares i noms que va retratar amb el mar de fons en les seves incursions a la zona, a Lesbos, a Kos. “És gent que no s'ha ficat mai al mar, la majoria tenen diners per pagar entre 4.000 i 5.000 euros per persona” per arribar a la costa grega des de Turquia.
Una alternativa més llarga per evitar embarcar-se és la ruta que implica llogar un primer passaport fals per agafar un avió a Turquia i retornar-lo a Algèria, i comprar un segon passaport al Marroc, robat, amb la fotografia d'algú físicament semblant, i així creuar la frontera de Melilla. El lloguer del primer document pot costar 1.500 euros; la compra del segon, 2.000. “El que salta la tanca és el que no té diners”, relata Càmara.
En el marc de la inauguració de la mostra, la consellera de la Presidència, Neus Munté, va fer una crida perquè els estats d'Europa recuperin els seus valors fundacionals. El nombre de refugiats que arribarà a l'Estat espanyol durant els pròxims dos anys serà previsiblement d'entre 15.000 i 30.000 persones. El govern de la Generalitat estima que Catalunya rebrà prop de 5.000 persones amb necessitats de protecció internacional en aquest període. De fet, el Comitè per a l'Acollida de les Persones Refugiades, organitzador de l'exposició, es prepara per a l'arribada dels nouvinguts. “Ho tenim tot a punt per rebre'ls, sé que aquí se'ls donarà dignitat”, confia Càmara. En la línia del record del policia croat, Munté va apel·lar a l'empatia: “La nostra és una societat sensible, una nació que ha patit l'exili.”
