Política
ANA MOSNEAGA
INVESTIGADORA INSTITUT D'ESTUDIS AVANÇATS PER A LA SOSTENIBILITAT DE LA UNIVERSITAT DE LES NACIONS UNIDES DE TÒQUIO
“No sorprèn que Dinamarca confisqui béns als refugiats”
“El primer ministre Abe diu que hi ha altres prioritats abans d'acollir sol·licitants d'asil”
“
Als pobles japonesos la gent gran viu amb els fills i els néts, però arran de Fukushima van ser evacuats a refugis on no els atenen les necessitats específiques”
“A Geòrgia els avis eren els últims de deixar la casa i la terra perquè creien que havien de protegir-les”
Hi ha organismes internacionals que atenen específicament dones i infants en cas de desastre natural o conflicte armat però la gent gran sol ser un col·lectiu invisible. Investigadora as-sociada a l'Institut d'Estudis Avançats per a la Sostenibilitat de la Universitat de l'ONU a Tòquio, Ana Mosneaga (amb Michaella Vanore, de la Universitat de Maastricht) ha analitzat dinàmiques dels desplaçats de més edat en els desastres del 2011 al Japó, Fukushima inclòs; i les dues guerres de Geòrgia.
Quines necessitats té la gent gran quan deixa la casa per un desastre natural o conflicte?
Fer-se gran implica dificultats,
i fer-se gran sent un desplaçat n'implica més. L'edat fa perdre facultats com la mobilitat, que és un handicap en cas d'evacuació. Tot i l'edat, també viuen en refugis temporals on no els atenen les necessitats concretes i això els empitjora la salut. També cal esmentar situacions com que a la comunitat on vivien tenien una funció (com ara cuidar néts) i perden aquest estatus.
i fer-se gran sent un desplaçat n'implica més. L'edat fa perdre facultats com la mobilitat, que és un handicap en cas d'evacuació. Tot i l'edat, també viuen en refugis temporals on no els atenen les necessitats concretes i això els empitjora la salut. També cal esmentar situacions com que a la comunitat on vivien tenien una funció (com ara cuidar néts) i perden aquest estatus.
I l'entorn familiar?
De vegades també el perden. A les àrees rurals del Japó els avis solen viure amb fills i néts però des de l'evacuació pel desastre de Fukushima no estan junts perquè no es va trobar allotjament temporal adequat per a tota la família o no tenien la mateixa prioritat. I els avis acaben vivint sols o amb la parella.
A Geòrgia va passar el mateix?
Sí. La gent gran és sovint l'última de deixar el lloc d'origen. La marxa suposa dificultats i alguns no volien posar en risc la família o creien que havien de protegir la terra i la casa.
A Fukushima va ser diferent perquè hi havia l'ordre d'evacuació però molts no han pogut tornar a casa en anys!
A Fukushima va ser diferent perquè hi havia l'ordre d'evacuació però molts no han pogut tornar a casa en anys!
Però hi acaben tornant, a casa?
Hi ha de tot. Com més temps passa més dur és el retorn perquè la comunitat s'ha desfet i la gent refà la vida en un altre lloc. A molts els agradaria morir on van néixer i créixer, però no
tothom pot o vol fer-ho.
tothom pot o vol fer-ho.
I no poden viure com abans?
En molts casos cal refer les infraestructures i el teixit social: En una ciutat on abans hi havia serveis potser ara falta l'hospital o no hi tornen alguns veïns. A més, la gent gran desplaçada percep que perd poder de decisió. I la seva voluntat de retorn tampoc és la mateixa que la dels joves. Els grans pensen que la radiació no els afectarà perquè no els queda gaire temps.
De quanta gent estem parlant?
Al Japó si comptem tots els desplaçats, inclosos els del tsunami, van arribar a ser 476.000 persones. Avui, en són 178.000. A Geòrgia, amb dades dels dos conflictes, 267.000 desplaçats.
Quines són les prioritats per millorar-ne la situació?
Els homes grans japonesos desplaçats senten que han perdut autoritat i es tanquen en ells mateixos. En alguns casos després ve la beguda. Per això un punt important és prioritzar la cohesió social. Crear associacions i donar-los espai perquè ells mateixos s'organitzin. Cal promoure la comprensió i buscar els interessos comuns.
Pensen que esforçar-se ja no els val la pena?
De vegades, sí, per això la millora ha de ser ràpida i equilibrada, amb mesures com ara que quan van als refugis, coneguin els veïns. Aquesta és una gran diferència! Els avis no poden esperar solucions durables, les necessiten ara, encara que no
siguin perfectes.
siguin perfectes.
Quant de temps cal per revertir aquesta situació?
Es considera que hi ha una solució duradora per a desplaçats quan ja no els cal ajuda. Els desplaçats per conflictes triguen una mitjana de 17 anys a deixar de ser-ho. Però, per exemple, el Japó no parla de desplaçats sinó d'evacuats; i els nord-americans es negaven a ser anomenats refugiats, un terme amb connotacions negatives, després del pas del Katrina.
Pot comparar el cas de Fukushima amb els refugiats a Europa?
Sóc cauta a fer-ho. Les dinàmiques i urgències són diferents però les necessitats poden ser les mateixes.
I això com els afecta?
En el dret a l'hora de prendre decisions. Han de tenir-hi veu i també cal donar-los una certa predicció d'allò que els passarà. En el cas sirià ni la tenen ni tenen cap lloc on tornar.
La immigració s'ha convertit en un tema de seguretat nacional?
En l'àmbit internacional, sí. Però la mobilitat humana sempre ha existit. Ara hem d'afegir-hi que n'hi ha més, la por al terrorisme i la por a no saber què fer, quan la situació sembla que es desborda.
Com percep el govern japonès la decisió danesa de confiscar els béns als demandants d'asil?
Temo que no n'és conscient.
El primer ministre Abe diu que abans d'acollir refugiats tenim altres prioritats. Jo vaig viure set anys a Dinamarca i vaig fer la tesi centrada en les polítiques migratòries daneses, i no em sorprèn aquesta decisió perquè conec la mentalitat danesa.
El primer ministre Abe diu que abans d'acollir refugiats tenim altres prioritats. Jo vaig viure set anys a Dinamarca i vaig fer la tesi centrada en les polítiques migratòries daneses, i no em sorprèn aquesta decisió perquè conec la mentalitat danesa.
I quina és?
Dinamarca és el país on es paguen més impostos per contribuir a l'estat del benestar. Més enllà de qüestions ètiques i morals, no em sorprendria que molts danesos donessin suport a aquesta decisió. Pensen que si ells paguen pel benestar, és lògic que els demandants d'asil també hi col·laborin.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
