Baixant del galliner

Podem sortirà de la clandestinitat parlamentària i la seva cúpula ocuparà uns escons força més visibles que el que se'ls havia atorgat en el primer repartiment fet per la mesa del Congrés. El PP i el PSOE van pactar convertir en imperceptibles els 65 diputats del partit de Pablo Iglesias i les seves confluències d'En Comú i d'En Marees, fins al punt que gairebé tots els seus membres formaven part de l'anomenat galliner: les files més allunyades de l'epicentre de l'hemicicle. Després de l'enuig expressat per l'equip de Podem, res no feia pensar que els artífexs del desterrament s'ho repensessin. Però ahir, i per unanimitat, a Podem se li atribuïa una distribució més adient al seu estatus de tercer grup de la cambra espanyola i se'ls situava frec a frec amb la bancada socialista. De manera immediata, dirigents de diverses formacions van voler veure gat amagat en la decisió de rescatar Podem dels darrers bancs i ho atribuïen a un gest de Pedro Sánchez –de fet, en el seu moment el PP culpava el PSOE d'haver insistit en amargar-los– per estovar Iglesias i començar a negociar la formació de govern. “Tant de bo que sí, sincerament”, responia la membre de la mesa per part del partit morat, Gloria Elizo, quan se li va preguntar si tot plegat implicava un desglaç de cara a la formació d'un executiu d'esquerres. El líder de Podem, en canvi, desvinculava un assumpte que considerava de “cortesia” parlamentària amb la viabilitat d'un govern de “coalició” que insistia, però, que tard o d'hora el PSOE s'avindrà a negociar.

Tant és així que entre el sector crític del socialisme corre la brama que aquest distanciament en realitat no existeix, sinó que forma part d'una estratègia dels dos partits per més endavant poder vendre el pacte entre Sánchez i Iglesias com a inevitable. I, de fet, consideren que els contactes amb C's són una cortina de fum i que en algun moment el candidat socialista farà per manera de posar fi al festeig que manté amb Albert Rivera, i serà llavors quan sortirà a la llum el pacte soterrat.

Però abans del desenllaç final del sainet per formar govern o anar a les eleccions, encara queden uns quants capítols per viure, i el següent és l'intent de Mariano Rajoy de treure el cap entremig del protagonisme que ha adquirit el seu rival. Després de moltes discussions i canvis de data, divendres a la tarda, el líder del PP va acceptar reunir-se amb Sánchez, però el dia abans vol trobar-se amb Rivera per tal de deixar clar al PSOE que, si van maldades i no li surt bé la investidura, ell manté intactes les seves aspiracions a intentar formar executiu. Fent l'orni als rumors interns que li volen fer entendre que assumeixi que ho té tot perdut i que comenci a pensar en buscar-se un successor, Rajoy trasllada el seu mal humor cap a La Zarzuela responsabilitzant Felip VI del fet que en aquest moment Sánchez tingui una oportunitat de presidir l'executiu espanyol. L'entorn del PP afirma que comptava que el rei declararia deserta la investidura, per manca de suports, i faria per manera de forçar unes noves eleccions. Al final no va ser així i ara se'l culpa d'afavorir el socialista. Però el temps passa i l'acord s'albira “difícil i complex”, tal com fa uns dies ja admetia Sánchez. I, de fet, el PP burxa perquè el debat se celebri el 22 de febrer. Però el president del Congrés, Patxi López, procurarà estirar tant com pugui el calendari i no preveu la investidura abans del 29 de febrer o del 7 de març.