Els EUA i Rússia anuncien un pla d'alto el foc i lliurament d'ajuda humanitària per a Síria
Confien que el cessament d'hostilitats aplani el camí a la represa de les converses de pau
L'ISSG es compromet a treballar per fer tot el possible per fer avançar les negociacions
Els governs dels Estats Units i Rússia han anunciat un pla de repartiment d'ajuda humanitària a diverses ciutats sirianes assetjades que serà seguit per un alto el foc. Tot plegat hauria d'aplanar el camí al rellançament de les converses de pau.
“Hem acordat aplicar un cessament de les hostilitats en àmbit nacional en una setmana”, ha dit el secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry, en una roda de premsa conjunta amb el seu homòleg rus, Sergei Lavrov. El cap de la diplomàcia nord-americana ha descrit el pla com a “ambiciós” i ha assenyalat que “la verdadera prova és si totes les parts compleixen aquests compromisos”.
Per la seva banda, Lavrov ha recalcat que el resultat de la reunió celebrada aquest dijous –on també hi ha participat l'enviat especial de les Nacions Unides per a Síria, Staffan de Mistura– “és la confirmació de la resolució de l'ONU sobre Síria”.
El ministre d'Exteriors rus ha aprofitat per expressar la preocupació de Moscou pels intents de l'oposició de “danyar els esforços per resoldre la crisi humanitària”. Lavrov ha reclamat als Estats Units i als seus aliats que utilitzin la seva influència per convèncer aquests grups perquè cooperin amb l'ONU.
Finalment, ha recalcat que les negociacions de pau haurien de reprendre's com més aviat millor i sense condicions prèvies.
Ajuda humanitària i alto el foc
El text de l'acord tancat pel Grup Internacional de Suport a Síria (ISSG) preveu que “l'accés humanitari començarà aquesta setmana a les zones assetjades” i que l'organisme “elaborarà en una setmana modalitats per a un cessament de les hostilitats en àmbit nacional”.
“Per accelerar l'entrega urgent d'ajuda humanitària, l'entrega haurà de començar aquesta setmana per aire a Deir Ezzor i simultàniament a Al-Fua, Kafraya i les àrees situades al Damasc rural, Madaya, Muadamiya i Kafr Batna per terra”, detalla l'acord.
El text subratlla que “l'accés humanitari més urgent a aquestes àrees serà un primer pas cap a un accés sense restriccions a tot el país”. I avança que els membres de l'ISSG “usaran la seva influència sobre totes les parts per, en coordinació amb l'ONU, per garantir que les parts permetin immediatament l'accés d'ajuda”.
El grup avisa que “l'ajuda no ha de beneficiar cap grup en particular, i ha de ser garantida per totes les parts per a tots aquells que la necessitin”. També demana que es treballi per aconseguir que l'ONU sigui autoritzada a fer les entregues pendents.
L'acord de l'ISSG preveu que “un cessament de les hostilitats en àmbit nacional ha de ser aplicat de manera urgent i a totes les parts participants en hostilitats militars o paramilitars”. Queden al marge d'aquest alto el foc “l'Estat Islàmic, el Front al-Nusra –branca siriana de l'organització terrorista Al-Qaida– i altres grups designats com a terroristes pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides”.
També estableix que “el cessament de les hostilitats començarà en una setmana, després de la confirmació del govern i l'oposició i de les consultes apropiades a Síria”. Tot i reconèixer que “el cessament d'hostilitats pot facilitar l'accés humanitari” l'ISSG deixa clar que “no pot ser una condició prèvia per aquest accés en cap lloc del país”.
Transició política
L'ISSG reafirma “l'imperatiu que totes les parts participin en les negociacions sota els auspicis de l'ONU com més aviat millor”. “Els membres de l'ISSG prometen fer tot el possible per facilitar un progrés ràpid en les negociacions, incloent aconseguir un acord en sis mesos sobre un pla de transició política que estableixi una governança creïble, inclusiva i no sectària”, ha assegura. Aquest pla de transició hauria de preveure a més “un calendari i un procés per redactar una nova constitució, fer eleccions lliures i justes (...) en 18 mesos sota la supervisió de l'ONU”. Uns comicis on “han de poder ser electes tots els sirians, inclosos els membres de la diàspora”.
Conflicte sagnant
Unes 470.000 persones han mort en els gairebé cinc anys de guerra civil a Síria, segons un informe publicat aquest dijous pel think-tank Syrian Center for Policy Research, on s'analitza les conseqüències que el conflicte ha tingut en el pla social i econòmic per al país.
Segons l'informe Confrontant la fragmentació, unes 470.000 persones han mort mentre que l'esperança de vida ha quedat reduïda a 55,4 anys, mentre que el 2010 era de 70,5 anys. El text precisa que “l'11,5 % de la població de Síria ha mort o ha resultat ferida pel conflicte armat”.
Síria ha vist en aquests cinc anys com la seva població passava de 21,8 milions d'habitants el 2010, a 20,21 milions el 2015, quan per a aquesta data es preveia que fos de 25,59 milions.
En aquest temps, segons les dades recollides pel think-tank, 3,11 milions de sirians s'han refugiat en altres països mentre que 1,17 milions han emigrat a la recerca de treball i una vida millor.
Entre els que s'han quedat al país, hi ha uns 6,36 milions de desplaçats interns i 13,8 milions de sirians que han perdut les seves feines i, amb això, la seva font d'ingressos durant el conflicte. Actualment, Síria té una taxa d'atur del 52,9 %.
La conseqüència d'aquesta destrucció d'ocupacions i de la inseguretat ha estat que el 85,2 % de la població es trobi en situació de pobresa a finals de 2015, mentre que el 69,3 % estan en extrema pobresa, cosa que significa que són incapaços de cobrir les seves necessitats alimentàries bàsiques. Una altra de les conseqüència de la guerra és que la taxa d'escolarització ha caigut dràsticament fins al 45,2 %. Segons les dades del 2014 recollides en l'informe, el 35 % dels nens que no van a l'escola ho fan pel temor dels seus pares per la seva seguretat, el 21 % per problemes financers i perquè han de treballar per ajudar les seves famílies, i el 19 % perquè les seves escoles han estat destruïdes o han deixat de funcionar.
