L'alta diplomàcia se la juga amb un acord fràgil a Síria
El conflicte sirià marca l'agenda de la Conferència de Seguretat de Munic mentre Baixar al-Assad continua desafiant
Les grans potències acorden aturar els atacs aeris per intentar apaivagar el drama humanitari d'Alep
Damasc continua l'ofensiva fins a recuperar l'àrea en mans gihadistes
Un acord fràgil segons els principals subscriptors, els Estats Units i Rússia, i també segons l'OTAN. Un acord aconseguit després de reunions maratonianes, i amb el règim del president Baixar al-Assad decidit a continuar marcant l'agenda de les hostilitats. Aquest era el panorama amb què ahir es va encetar la Conferència de Seguretat de Munic, punt de trobada tradicional entre representants d'arreu del món per parlar dels conflictes del moment, ara òbviament marcat per Síria.
A la capital de Baviera havia tingut lloc, la nit de dijous a divendres, la trobada prèvia a la conferència pròpiament dita, de tres dies de durada, amb l'obligació moral de trobar una solució “in extremis” a la situació dramàtica que es viu a Alep, entre altres regions sirianes. El resultat va ser el compromís d'aturar la violència en el termini d'una setmana i d'intensificar l'ajut humanitari de manera immediata. Els principals actors de l'acord eren els titulars d'Afers Estrangers de les dues grans potències, John Kerry i Serguei Lavrov, però emmarcats en l'anomenat Grup Internacional de Suport a Síria (Turquia, l'Iran, l'Aràbia Saudita, Egipte, França, el Regne Unit i Alemanya). “El més important ara
és la implementació de l'acord”, va afirmar, també a Munic, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, amb un to gens dissimulat d'escepticisme, semblant al que havia emprat el mateix Kerry després de sis hores
de negociació amb el seu col·lega rus.
L'objectiu és “ambiciós”, van coincidir a dir tots dos, el secretari d'Estat nord-americà i el ministre rus. Les vies per implementar-lo i per comprovar-ne el compliment són incertes. L'única cosa que va quedar clara és la voluntat d'accelerar l'arribada d'ajut humanitari, enmig de la impotència de la comunitat internacional tant per incidir sobre el comportament d'Al-Assad i d'Estat Islàmic com per trobar solucions a la situació dels refugiats que intenten entrar, com a mínim, en territori turc.
Des de Damasc, ahir no es va reaccionar oficialment a l'acord entre Washington i Moscou anunciat des de Munic. Però Al-Assad es va preocupar de deixar clar que les hostilitats continuaran fins que el règim sirià aconsegueixi recuperar tot el territori que ara com ara és en poder dels gihadistes d'Estat Islàmic.
Les diferències entre els objectius dels principals protagonistes del conflicte són més que paleses. Mentrestant, a Munic ahir al vespre s'intentava girar full i passar a altres qüestions, un cop obertes oficialment les sessions de
la conferència, en què el tema recurrent, fins a la cloenda oficial diumenge, continuarà sent inevitablement Síria i tots els apèndixs del conflicte. Inclosa l'arribada incessant de refugiats a Alemanya a través de Baviera, el land més pròsper, amb capital
a Munic.
Àustria enviarà soldats al pas de Macedònia i Grècia
El ministre austríac d'Afers Estrangers, Sebastian Kurz, va dir ahir que el seu país està preparat per enviar soldats a la frontera entre Macedònia i Grècia en cas de tancament de la frontera amb Grècia.
80.000 refugiats han arribat a Europa el 2016
Uns 80.000 refugiats han arribat a Europa en les sis primeres setmanes del 2016 després de creuar el Mediterrani. Segons l'ONU, s'han registrat més arribades que en els primers quatre mesos del 2015.
La CIA assegura que EI ha utilitzat armes químiques
Estat Islàmic (EI) ha usat en diverses ocasions armes químiques i pot fabricar petites quantitats de clor i gas mostassa, segons va assegurar ahir el director de la CIA, John Brennan, a la CBS News.
La UE dóna tres mesos a Atenes perquè controli les seves fronteres
Ultimàtum de la UE a Atenes. Els 28 socis –amb el vot en contra de Grècia i l'abstenció de Xipre i Hongria– van aprovar les recomanacions fetes
a Atenes perquè resolgui en
un termini de tres mesos les “greus deficiències” detectades en alguns dels seus punts fronterers amb Turquia. Ara Grècia haurà de presentar un pla d'acció i aplicar les instruccions. Si no ho fa, la UE es reserva el dret d'ampliar fins a dos anys la suspensió temporal de Schengen que regeix ara.