Bòsnia demana l'adhesió
PRECIPITAT
Sarajevo presentarà demà sol·licitud formal per ingressar a la UE, tot i no complir els requisits
Amb un atur del 44%, corrupció generalitzada i tensions ètniques encara per resoldre, no ho aconseguirà fins a l'any 2025
Macedònia, Montenegro i Sèrbia ja són a la sala d'espera
Deixeu sortir abans d'entrar, pensaran demà molts britànics quan sentin els bosnians picar a la porta. La mateixa setmana que la Unió Europea li farà un vestit a mida a David Cameron per intentar evitar el Brexit, Bòsnia i Hercegovina presentarà la seva sol·licitud formal per adherir-se al club. Vint-i-un anys després de la fi de la guerra que va deixar més de 100.000 morts, Sarajevo demana pas, tot i ser encara a anys llum dels seus veïns exiugoslaus: Macedònia, Montenegro i Sèrbia són a la sala d'espera (tenen l'estatus de candidat des dels anys 2005, 2010 i 2012, respectivament) i Eslovènia i Croàcia ja van ser acceptades com a sòcies el 2004 i el 2013. Només Kosova va més endarrerida en la cursa balcànica cap a Brussel·les.
Amb un atur del 44% (que si hi descomptem l'economia submergida es queda en només el 26%) i un sou mitjà de 415 euros, corrupció generalitzada, elefantiasi a l'administració pública, violacions dels drets humans, tensions ètniques encara per resoldre i amenaces d'independència dels serbobosnians, Bòsnia trigarà pel cap baix una dècada a aconseguir entrar a la Unió. Els càlculs més optimistes parlen del 2025. I la Comissió Europea no amaga que és massa aviat per demanar l'ingrés: “Primer cal fer els deures pendents, per tenir més credibilitat, poder presentar una sol·licitud i tenir una reacció positiva de la família europea”, avisa l'eurocomissari d'Ampliació, l'austríac Johannes Hahn.
“Màrqueting”
Però tot i les advertències, aquest dilluns mateix Dragan Covic, el representant croat de la presidència rotatòria de Bòsnia (que comparteix amb un bosnià i un serbi), es plantarà a Brussel·les per lliurar oficialment la seva candidatura d'adhesió a Hahn. També el rebran la cap de la diplomàcia comunitària, Federica Mogherini, i el ministre d'Afers Estrangers holandès, Bert Koenders, com a presidència de torn de la UE.
Els analistes sospiten que es tracta d'una cortina de fum per intentar apaivagar el malestar de l'opinió pública (que ara fa dos anys va arribar a revolta, amb manifestants incendiant edificis governamentals). “Presentar la sol·licitud d'adhesió en aquest moment, quan no es compleix ni una sola condició perquè sigui considerada seriosament, només pot ser un truc de màrqueting de la coalició governant”, critica l'oposició socialista.
“És precipitat, la majoria dels ciutadans no noten cap progrés, i menys encara econòmicament, no és cap casualitat que les autoritats estiguin venent l'entrega de la sol·licitud com un gran èxit”, denuncia a Efe l'analista Suzana Mijatovic. Covic, però, veu “realista” prometre als bosnians que la UE els concedirà “l'estatus de candidat a començaments de l'any que ve”.
En realitat, però, no és clar ni tan sols qui dirigiria aquestes hipotètiques negociacions amb Brussel·les, perquè Bòsnia té tres governs diferents, tres parlaments separats i un munt d'entitats locals amb molta autonomia: a banda del govern i del Parlament central, les dues entitats que formen el país, la dels serbis i la comuna de croats i musulmans, tenen el seu propi executiu i legislatiu.
Brussel·les exigeix un interlocutor clar, però això podria obligar a reformar els acords de pau de Dayton, del 1995, que van dissenyar aquest repartiment territorial creant una administració pública hipertrofiada.
Tots els intents de reformar la Constitució han fracassat, per l'enfrontament entre els que volen centralitzar l'Estat (sobretot la comunitat musulmana) i els que reclamen encara més autonomia o, fins i tot, la secessió. De fet, tot i que Sarajevo va signar un pacte de preadhesió amb Brussel·les el 2008, l'Acord d'Estabilització i Associació, la seva aplicació es va retardar fins l'any passat perquè es negava a modificar la Constitució per permetre que qualsevol ciutadà, incloent-hi les minories, pugui ocupar els màxims càrrecs del país. Per ingressar a la UE, aquestes “divisions ètniques i tensions hauran de ser superades” i el govern haurà de prendre “mesures poc populars, tot i que això li costi les properes eleccions”, preveu el també analista Filip Mursel Begovic.
Alemanya i la Gran Bretanya són els principals aliats de Bòsnia a Brussel·les. I la Comissió Europea finançarà les seves reformes amb 1.000 milions d'euros els propers tres anys i invertirà 500 milions més a millorar les infraestructures.
Sarajevo ha fet alguns gestos, com donar 550 tones d'armes i municions a l'Iraq (forma part de la coalició de països contra Estat Islàmic). Des de la guerra, conserva un excedent de gairebé 17.000 tones de munició i un arsenal de 40.000 armes, que Washington i l'OTAN volen retirar.
Kosova, malgrat Espanya
El darrer acostament d'un país balcànic a la UE va ser el de Kosova, l'octubre passat: set anys i mig després de la seva independència, l'exprovíncia sèrbia va signar l'Acord d'Estabilització i Associació, sense que el govern espanyol aconseguís impedir-ho. Tot i que un centenar de països d'arreu del món ja n'han reconegut la independència, Espanya continua negant-se a fer-ho, amb l'únic suport de Grècia, Xipre, Romania i Eslovàquia i tot i les pressions de Brussel·les. La setmana passada mateix, aquest 5 de febrer, el Parlament Europeu va tornar a picar el crostó a la diplomàcia espanyola, exigint-li (amb 403 vots a favor, 130 en contra i 104 abstencions) que s'afanyi a reconèixer Pristina. De fet, fins i tot Sèrbia està normalitzant les seves relacions amb Kosova abans que l'Estat espanyol, un dels requisits que Brussel·les havia imposat a Belgrad per poder començar a negociar la seva adhesió a la Unió.
