La perseverança com a homenatge
El Parlament i Òmnium acomiaden Muriel Casals i es refermen en la necessitat de complir el seu “somni”
Puigdemont assegura que el nou estat tindrà el seu “nom” i el dels que lluiten per aconseguir una societat millor
Jordi Pujol va reaparèixer per primer cop en un acte públic de pes
“Quan guanyem el combat.” Poc abans del tradicional cant d'Els segadors, Lluís Llach tancava amb un Abril 74 col·lectiu i a cappella l'homenatge doble a Muriel Casals que, primer al Parlament i després al parc de la Ciutadella, va esdevenir un conjur per la llibertat del país. La cambra i Òmnium van encadenar dos actes de record a la que va ser diputada de Junts pel Sí, presidenta de la comissió d'estudi del procés constituent i expresidenta d'Òmnium Cultural durant els anys de l'esclat independentista, des del març del 2010 fins al juliol d'aquest any.
Si durant el ple del Parlament de dimecres una rosa blanca, passada de mà en mà, omplia el seu escó a l'hemicicle en la represa de l'activitat plenària després de la seva mort, ahir la cambra feia un acte institucional en memòria de Casals amb les principals autoritats del país, familiars i col·laboradors d'Òmnium. “Muriel, el millor homenatge que sabrem i podrem fer-te és complir el teu somni”, va defensar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Hi van ser l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el vicepresident Oriol Junqueras i la resta de membres del govern. També els expresidents de la Generalitat Artur Mas, José Montilla i Pasqual Maragall, i va reaparèixer, per primera vegada en un acte públic de rellevància, Jordi Pujol, que es va asseure a l'antepenúltima filera de l'auditori i no al costat dels seus homòlegs. També hi van ser els expresidents de la cambra Núria de Gispert, Ernest Benach i Joan Rigol, representants de tots els grups parlamentaris, exdiputats i exconsellers, entre altres personalitats.
Les cinc lluites
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que va acompanyar Casals en les principals mobilitzacions com a cara visible de la societat civil sobiranista, va garantir que continuaran treballant per la independència. “El nou país durà el teu nom i el de totes les Muriels que inspiren una societat millor feta de persones millors”, hi va afegir Puigdemont. Una voluntat de perseverança per la victòria del procés que es va explicitar repetidament a l'auditori de la cambra però també i, sobretot, al passeig dels Til·lers. Alguns milers de ciutadans es van congregar a la Ciutadella per recordar les “lluites” de Casals i fer-ne un retrat a partir d'intervencions de persones que van compartir al seu costat dècades de reivindicacions, com ara l'activista Arcadi Oliveres, la cuinera Ada Parellada i l'economista Xavier Sala i Martín, un exalumne de Casals a qui el marxisme de la professora de la UAB va fer replantejar postulats però no va convèncer.
Des de l'escenari, reproduït amb pantalles gegants perquè l'assistència multitudinària no impedís seguir l'acte als congregats, tots ells van parlar de la lluita política per la justícia social, per la llengua i la cultura, els drets de les dones, el compromís per l'ensenyament universitari i per la independència de Catalunya. Sobre aquesta darrera van aprofundir Forcadell i l'expresident de l'AMI Josep Maria Vila d'Abadal. “La Muriel és el somriure de la revolta. Amb aquest somriure ens rebia la gent i nosaltres també”, va recordar l'expresidenta de l'ANC.
“Comiat d'honor”
“La Muriel va arribar al Parlament per ser la veu de molta gent i el seu comiat d'honor ha de ser al carrer”, es va explicar el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. Amb un silenci respectuós trencat per proclames reivindicatives, la ciutadania s'acomiadava de Casals, amb nombroses estelades. “Era una dona lluitadora. No lluitava per una sola causa i no lluitava sola. Lluitava per moltes causes, el seu patriotisme era la gent. Des dels seus orígens, al PSUC, sempre a l'esquerra”, va descriure la periodista i conductora de l'acte d'Òmnium, Rita Marzoa.
Cuixart va lloar l'“independentisme serè” de Casals en les formes, però alhora en va accentuar el fons “combatiu”. Acompanyat dels expresidents d'Òmnium que van precedir i rellevar en el càrrec Casals, Jordi Porta i Quim Torra, Cuixart va advertir que la que també va ser diputada de JxSí “no permetria que l'elevessin a l'altar dels herois nacionals”, així que va convidar els catalans a compartir la lluita per la independència amb la seva humilitat i valors. “El millor homenatge es la victòria”, va constatar Cuixart, a punt per llançar un advertiment: Casals no propugnava una Catalunya qualsevol sinó “un país de tots, sense vencedors ni vençuts, molt més culte, digne per a tothom”.
La filla de Casals, Laia Gasch, va pujar a l'escenari acompanyada del seu fill i d'Isabel Casals amb la rosa blanca que dimecres ocupava l'escó. Del carrer a les institucions, de les institucions al carrer. L'adéu polític i civil a un dels símbols del procés.
