Torres apunta de nou a la Casa del Rei

El soci d'Iñaki Urdangarin a l'Institut Nóos, Diego Torres, va continuar amb la seva estratègia de defensa i va insistir a implicar la Casa del Rei en les activitats de Nóos. No només va implicar-hi la Casa del Rei sinó també altres estructures de l'Estat, com és Hisenda. Torres va descarregar la responsabilitat de tots els temes financers i tributaris sobre el seu cunyat, Miguel Tejeiro, secretari de l'Institut Nóos i que va ser absolt pel tribunal fa dues setmanes després que l'acusació popular exercida en aquest cas per Manos Límpias retirés l'acusació que pesava contra ell per motius d'estratègia processal.

Segons va revelar el soci d'Urdangarin a Nóos, Tejeiro mantenia trobades periòdiques amb el comte de Fontao, José Manuel Romero, company de Joan Carles de Borbó a la Universitat Complutense de Madrid a la dècada del 1960 i assessor de la Casa del Rei des del 1993 fins al 2014. Segons va declarar Torres, principal acusat en el judici pel cas Nóos sobre el desviament de fons públics juntament amb Urdangarin, en aquestes reunions Tejeiro passava a “l'advocat del cap de l'Estat” els comptes del que feia l'Institut Nóos. “A més, cada any, el mes de juny, el senyor Tejeiro es reunia amb un alt funcionari d'Hisenda per tal que li revisés les declaracions d'impostos i les hi aprovés”, va afegir Torres.

“Periódicament, Tejeiro es reunia amb el senyor Romero, l'advocat del cap de l'Estat, i li passava comptes del que estava fent. I també es reunia cada any, al juny, amb un alt funcionari d'Hisenda perquè li revisessin les declaracions d'impostos. El que s'ha dit que la infanta era un escut fiscal és absolutament fals”, va declarar qui va ser soci d'Urdangarin a l'Institut Nóos. Escudat sobre aquests alts nivells de supervisió, Torres va assegurar que “mai va arribar a pensar que el que es feia no estigués ben fet”.

Tot i que durant la instrucció del cas el nom de Corinna zu Sayn-Wittgenstein, l'amiga entranyable de Joan Carles de Borbó, ja va sortir en més d'una ocasió a través dels correus electrònics aportats per Diego Torres, ahir va tornar a aparèixer i ho va fer davant el tribunal.

El soci d'Urdangarin a Nóos va apuntar que l'amiga de l'ara rei emèrit –l'amistat dels quals va sortir a la llum arran de la cacera d'elefants a Botsuana en què Joan Carles I es va trencar un maluc, el 20112– li havia proposat que creessin una societat a Londres per evitar que la Hisenda espanyola s'assabentés dels ingressos que tenien. Torres ha assegurat que va rebre la proposta via correu electrònic, i que aquest estava enviat amb còpia al rei Joan Carles i al cap de la Casa del Rei. Segons Torres, l'Institut Nóos li va respondre que “ni de broma”. “Crear una societat a Londres amb l'única finalitat d'ocultar que estàvem cobrant aquells diners, això ni de broma. No estàvem ocultant res i la nostra intenció era canalitzar projectes esportius”, va dir.

Pel que fa a l'estructura internacional que sí que van crear ell i Urdangarin, amb la societat De Goes For Stakeholder Management, amb seu al Regne Unit, Torres va dir que estava justificada per “la gran quantitat” de projectes internacionals que van posar en marxa, i en va responsabilitzar també de la seva creació el seu cunyat. “Ens va semblar una bona idea, lògic, i es va fer. Qui ho va dur a terme? El senyor Tejeiro, amb els col·laboradors que va creure que havia d'utilitzar”, va explicar Torres, després d'haver aclarit que darrere de la idea de la creació d'aquesta societat no hi havia “voluntat d'amagar res”. A preguntes del fiscal sobre la trama internacional de Nóos, Torres va assegurar que tant ell com Urdangarin eren els que tenien interès a dur a terme projectes en altres països, però que va ser ell qui va figurar com a titular en la societat i qui també va firmar la majoria de documents per evitar que el gendre de Joan Carles i cunyat de Felip VI aparegués com a responsable, però només “per discreció”. “En la majoria dels documents i convenis, tot i que jo sóc el vicepresident, firmo jo. Teníem el costum de «doncs mira», millor que signi el vicepresident i no surti”, va detallar Torres davant el tribunal del cas Nóos, que, a més de Torres i Urdangarin, fa seure quinze persones més a la banqueta dels acusats, entre les quals Cristina de Borbó, esposa d'Urdangarin i germana de Felip VI, i també l'expresident del govern balear i exministre del PP Jaume Matas.

Qüestionat per Horrach sobre uns pagaments en negre, el soci d'Urdangarin va assegurar que ell mai havia pagat ni cobrat en B a l'Institut Nóos i va aclarir al fiscal que un pòstit amb la lletra B escrita a mà trobat a casa seva es referia en realitat al banc Barclays, amb el qual tenia una hipoteca. “Tenia vostè diners sota algun rajol a casa seva?”, li va preguntar el fiscal, i Torres va respondre dient que només guardava diners en metàl·lic a la seva caixa forta i que el pòstit en qüestió es trobava en una carpeta on guardava els documents de la hipoteca. En un altre moment de l'interrogatori fiscal, en què hi va haver molta tensió, Horrach li va mostrar un altre document en què es parlava d'un treballador vinculat a Nóos amb les paraules: “Seguretat Social, això en principi se li paga en B”. A la pregunta del fiscal “què és, Barclays, també?”, Torres va respondre: “Sincerament, no entenc aquesta frase, però no té cap sentit.”

En la sessió de la tarda, Torres va declarar, recordant els qui van participar en les negociacions inicials dels Jocs Europeus –per l'organització dels quals Nóos va cobrar 382.203 euros el 2006, tot i que no es van arribar a fer mai– que una persona molt involucrada va ser l'exconseller valencià Esteban González Pons.