Otegi: “La pau és el camí”
El líder independentista advoca per recorre el camí de la pau fins al final
En llibertat després de 6 anys i mig a la presó, es reivindica com a pres polític
Diu que Catalunya és exemple de com s'han de fer les coses
Amb un somriure al rostre, el que precedeix la victòria, el puny alçat i amb la bandera de Sud-àfrica a la bossa de mà i l'estelada al pit esquerra, Arnaldo Otegi sortia de la presó de Logronyo. Era lliure. Faltaven cinc minuts per les nou del matí, quan el polític independentista basc deixava enrere els barrots de la presó i recobrava la llibertat després d'haver complert íntegrament la condemna que li van imposar els tribunals espanyols i que l'han mantingut pres 6 any i mig –2.330 dies– .
Otegi sortia amb més empenta i determinació que mai i així ho deixat clar en els dos primers discursos que va fer en menys de 24 hores. Un a fora mateix dels murs de la presó, i l'altre a la plaça del seu poble natal, Elgoibar, plena de gom a gom. Uns actes, preludi del dissabte vinent al Velòdrom d'Anoeta de Sant Sebastià, i al qual al mateix Otegi va convidar a tothom en un vídeo difós a twitter per agrair el suport rebut. I serà a Anoeta, on el polític basc i expres farà el seu gran discurs, on probablement anunciï que optarà a ser el candidat a la lehendakaritza de l'esquerra abertzale.
Ahir, en els seus dos parlaments en va fixar els eixos principals, un dels quals seran els presos. “No es pot parlar de situació normalitzada amb 400 presos a les presons”, va dir Otegi, que ara toca, va afegir, portar-los a casa. I va ser per ells, pels presos, les seves primeres paraules i pels “qui porten trenta anys fent la bossa per preparar un quilomètric viatge per visitar els seus familiars i amics”.
Com el que cap de setmana darrere cap setmana, han fet els seus familiars i amics en aquests darrers 6 anys i mig. Però ahir, a diferència dels altres cops van tornar amb ell a casa.
Primer discurs
Abans d'emprendre el viatge cap Elgoibar, l'històric dirigent abertzale rebia el seu primer ongi etorri –acte de benvinguda i homenatge–, fora els mateixos murs de la presó.
Després d'abraçar-se als familiars –pare, fills i esposa– i enmig de nombroses mostres de simpatia, Otegi va recórrer un passadís d'ikurrins, arrano beltzas i banderoles a favor de la repatriació dels presos fins l'escenari que hi havia preparat perquè el polític basc pronuncies les seves primeres paraules en llibertat. A 1/4 de deu del matí, Otegi pujava a l'escenari enmig de crits d' “Independentzia».
Una dantzari li va ballar un aurresku d'honor (dansa solemne que es balla a tall de reverència i homenatge) amb Unai Romano de txistulari. «Gora Euskal Herria askatuta!» (“Visca Euskal Herria lliure!”) va cridar. I tot seguit, el seu primer discurs. Breu i contundent, en què va recordar que, tot i que des de l'Estat espanyol es nega l'existència de presos polítics, la gran afluència de mitjans desplaçats fins a la presó de Logronyo per cobrir la seva excarceració és la prova que n'hi han.
“La realitat és que aquí no hi hauria totes aquestes càmeres si no sabessin que avui surt, com moltes altres vegades un pres polític d'una presó espanyola”, ja que “no hi ha totes aquestes càmeres quan des d'aquesta presó surten presos socials; no hi són quan expulsen els immigrants des d'aquestes presons; no existeixen tantes càmeres quan expulsen la gent humil, la gent treballadora de casa seva, va dir. L'expres va recordar també que van ser empresonats per haver fet una aposta per la pau. Una aposta, va afegir, que “ens aquests sis anys i mig, hem reforçat”. En aquest punt de la seva intervenció va felicitar els assistents per, tot i les provocacions, no haver deixat caure aquella branca d'olivera que ell mateix va oferir a l'Estat el 2004 a Anoeta. “Efectivament, la pau és el camí. Però en aquest camí cal portar aquesta aposta fins al final, i això és el que em proposo de fer amb tots vosaltres”. I va concloure: «Quan ens van ficar a la presó, ens hi van ficar com a bascs, i com a bascs en sortim; com a independentistes, i com a independentistes en sortim; com a socialistes, i com a socialistes en sortim”. No es va oblidar del morbo que desperta de la seva possible candidatura a lehendakari i sobre aquesta tema va dir: “El millor lehendakari, el millor alcalde, és el poble”.
I va baixar de l'escenari per fondre's de nou entre les mostres d'afecte dels assistents, entre ells les de Miren Zabaleta, Sonia Jacinto i Arkaitz Rodríguez, detinguts amb ell el 2004 i en llibertat des de l'octubre del 2015. Queda a la presó encara pel cas Bateragune el sindicalista Rafa Díez. A la tarda, al seu poble, nou acte de benvinguda i nou discurs.
Una autèntica llicó
En aquest, va fer al·lusió al procés català. “Vull saludar a la gent dels Països Catalans, la gent de la CUP i d'ERC, que ens estan donant una autèntica lliçó sobre el que s'ha de fer, i jo els agreixo la lliçó que ens estan donant”, va dir Otegi. Va voler deixar clar que la lluita de l'esquerra abertzale mai havia estat contra Andalusia o Castella sinó contra “les elits de l'Estat espanyol que neguen la llibertat dels pobles i la dignitat dels treballadors”. També hi va ha autocrítica perquè moltes coses, va dir, “no han sortit com volíem”. “Ens devem el poble, és l'únic jutge que acceptem, no som res sense aquest poble”, va proclamar Otegi, que va concloure: “Somrieu, perquè lluitarem, i si lluitem guanyarem”.
