Política

Rescat fallit del peix al cove

Sánchez fracassa en l'intent de recuperar 5 dels 23 punts que Artur Mas va plantejar a Rajoy a canvi del suport dels partits catalans

La majoria dels greuges s'han perpetuat o han caducat per l'immobilisme de l'Estat

Era una de les grans propostes per a Catalunya en l'intent fallit de Pedro Sánchez per ser investit president espanyol dimecres passat i eixamplar el pacte amb Ciutadans: recuperar alguns dels 23 punts que Artur Mas va plantejar a Mariano Rajoy en l'última reunió que van tenir, fa més d'un any i mig. El secretari general del PSOE temptava els partits catalans recuperant antigues demandes, i hi va incloure les aparcades reunions de les comissions bilaterals. Durant el debat d'investidura, i dirigint-se a Democràcia i Llibertat, Sánchez va intentar fer ressorgir
el modus operandi autonomista del peix al cove, tot i la voluntat explícita de Carles Puigdemont de treure rellevància política al gest de les 23 propostes encallades. “Són punts d'obligat compliment als quals el govern es va comprometre a través de les lleis. No es pot negociar sobre una cosa que és obligatòria”, va assenyalar el president de la Generalitat en una entrevista a la cadena SER. DL va oferir “diàleg” per contribuir al “canvi” a partir de la setmana que comença, però, com ERC, manté el referèndum com a condició per replantejar-se el no.

En concret, Sánchez es va mostrar predisposat a abordar-ne cinc: el finançament de la llei de la dependència, les polítiques actives d'ocupació, aturar la reforma local, la Lomqe i recuperar els fons per al programa de desenvolupament rural.

D'on vénen les 23 demandes? El 30 de juliol del 2014, Mas intentava provar amb el document que hi havia greuges pendents i possibilitats de negociar amb el govern espanyol més enllà del procés. En aquell moment, centrat en la reivindicació de la consulta, amb la convocatòria del 9-N damunt la taula. Eren propostes del “dia a dia”, va dir el també líder dels convergents, que van ser utilitzades políticament per alguns sectors com a punta de l'iceberg de la tercera via. Així han evolucionat els 23 punts que Mas creia resolubles “en els dies vinents, setmanes o mesos”.

1. Consolidació pressupostària

El govern recordava les dificultats per complir l'objectiu de dèficit, fixat en el 0,7% per al 2015, i reclamava recursos addicionals com ara el retorn al règim de les bestretes del fons de competitivitat i l'eliminació dels màxims per les transferències de l'IVA. També plantejava, entre altres coses, una revisió de l'objectiu fins a l'1,7%. Com és sabut, el govern espanyol no va cedir. De fet, el Ministeri d'Hisenda va xifrar en el 2,21% del PIB el dèficit de l'any passat fins al novembre , una quantitat que supera el llindar amb què l'antic departament d'Andreu Mas-Colell va tancar el 2014, amb un 2,13%.
La situació es va complicar encara més quan el govern espanyol va forçar la Generalitat a computar 1.318 milions d'euros addicionals corresponents a unes despeses del 2011, com a conseqüència d'un desajust comptable per discrepàncies entre el govern i l'Eurostat.

2. Impost als
dipòsits bancaris

El govern de Mas també va demanar una compensació per l'anul·lació de l'impost català als dipòsits bancaris de 500 milions que no va arribar.

3. Inversions en infraestructures

Mas reclamava a Rajoy les transferències pendents entre el 2008 i el 2013 d'acord amb la disposició addicional tercera de l'Estatut per inversions en infraestructures. En total, una factura impagada de 3.966 milions. S'hi incloïen els 759 milions corresponents al 2008 i que l'Audiencia Nacional es va negar a declarar com a deute obligat a sufragar a la Generalitat. La Generalitat havia presentat recursos contenciosos administratius per aquest i pels incompliments del 2009 i el 2010.

4. Reforma del sector elèctric

La Generalitat es va rebel·lar contra les conseqüències negatives que
la qüestionada reforma del sector elèctric del 2013 produïa en el sector industrial a Catalunya. Tanmateix, el Tribunal Constitucional la va avalar el gener passat i va rebutjar un recurs de la comunitat de Múrcia.

5. Llei de la unitat de mercat

El govern de Mas va carregar contra la llei de garantia d'unitat de mercat perquè considerava que genera la pèrdua de competències de la Generalitat sobre l'activitat econòmica que es desenvolupa al territori. El TC va admetre a tràmit els recursos de l'executiu i el Parlament. Sánchez no el va incloure entre els cinc punts a reconsiderar, però el pacte amb Ciutadans inclou reformar la llei per incorporar un “procediment de col·laboració” entre les administracions basat en la “lleialtat institucional”.

6. Recuperació de les inversions

Més enllà del pagament dels deutes, la Generalitat també exigia la recuperació de les inversions de l'Estat en infraestructures. Mas al·legava que s'havien reduït en un 50% entre el 2004 i el 2014, el doble que en el conjunt de
les comunitats autònomes. La situació no ha millorat en els pressupostos d'aquest any. El govern va lamentar la baixa dotació
i l'“entossudiment” amb l'alta velocitat fins i tot en espais on no té sentit.

7. Llançadora ferroviària a la T1

Era l'únic punt que es va moure, però difícilment es compliran les previsions segons les quals la llançadora ferroviària entre la T1 de l'aeroport del Prat i Barcelona havia d'entrar en funcionament l'any 2018, ja que les obres van amb retard.

8. Aportació a l'ATM

La Generalitat va demanar un increment de l'aportació estatal a l'Autoritat del Transport Metropolità, que s'havia reduït en un 38% entre el 2010 i el 2013. No ha estat així. Mentre que la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han augmentat les seves aportacions, l'Estat no ho ha fet. El 2013 i el 2014 la va congelar en 94 milions, el 2015 la va apujar lleugerament a 98,9 milions i aquest any ha reduït l'import en 0,3 milions. Enguany, la Generalitat hi invertirà 298,4 milions i l'Ajuntament, 128,6.

9. Sistema públic de salut

Quan Mas va anar a veure Rajoy a La Moncloa, la Generalitat havia retallat un 14,9% la despesa sanitària i veia inviable rebaixar-la més. Per això reclamava la fi d'unes deslleialtats que s'han continuat produint. En concret, l'increment de l'IVA sobre els productes sanitaris ha provocat un sobrecost de 58 milions. L'aprovació dels nous tractaments per a l'hepatitis C, 170 milions més. A més, amb l'eliminació del fons de cohesió sanitària, el deute pendent s'eleva a 30 milions.

10. Llei de la dependència

El pacte entre el PSOE i Ciutadans inclou un pacte d'estat per garantir un “finançament estable i suficient” de les prestacions derivades de la llei de la dependència. L'Estat n'havia d'assumir el 50%, però no hi va arribar mai. La Generalitat en sufraga més del 80%.

11. Incompliment del 0,7% de l'IRPF

L'Estat continua sense permetre que la Generalitat, amb competències exclusives en serveis socials, gestioni el 0,7% de l'IRPF. El document dels 23 punts recordava que el govern espanyol ha incomplert fins a 12 sentències del TC i del Tribunal Suprem que donaven la raó a la part catalana. Des de llavors, n'hi ha hagut una més, la del juny de l'any passat del TS, que anul·lava el reial decret de subvencions a les entitats del tercer sector.

12. Polítiques actives d'ocupació

Aquesta és una altra de les promeses que Sánchez volia desencallar. Des del 2012, l'Estat ha disminuït un 61% les transferències a la Generalitat en polítiques actives d'ocupació, segons va denunciar DL en la campanya del 20-D.

13. Efectes de la LRSAL

La Generalitat s'ha entestat a exigir respecte per l'autonomia local. El pacte PSOE-C's promet garantir-la derogant les modificacions de la LRSAL i assegurant un finançament estable i proporcional a les seves competències.

14. Conflictivitat institucional

Mas demanava aturar els recursos contra lleis catalanes al TC. El procés, però, ha incrementat la bel·ligerància de l'Estat.

15. Taxes judicials

Les crítiques per la falta de recepció de les transferències en concepte de finançament de la justícia gratuïta i de la modernització de la justícia han estat una constant.

16. Administració de justícia

Des de la retallada de l'Estatut al TC, la Generalitat reclama una modificació de la llei orgànica del poder judicial que desplegui la carta catalana. L'acord de Sánchez i Albert Rivera es limita a preveure una redefinició de l'“estructura organitzativa i territorial” del poder judicial.

17. Lomqe

L'obsessió de la Generalitat era la preservació de la immersió lingüística i l'obligació establerta perquè el govern català pagui l'escolarització en castellà en un centre privat a les famílies que ho demanin. A més, al febrer, la Generalitat va ser condemnada pel TSJC a pagar per primera vegada una compensació de 3.000 euros a una família perquè no rebia l'ensenyament en castellà. Sánchez garantia paralitzar el calendari d'aplicació de la Lomqe en els aspectes que no han entrat en vigor. El presidenciable del PSOE no va aclarir al Congrés si està o no a favor de la immersió.

18. Múltiplex
de la CCMA

Mas reclamava que la Corporació Catalana no perdés un múltiplex per la reordenació de l'espai radioelèctric de l'Estat, però així va ser. TV3 va passar a pagar grups de comunicació privats per emetre el canal en alta definició.

19. IVA de la CCMA

Els canvis de criteri respecte a l'IVA van posar greument en perill les arques de la Corporació, a la qual l'Estat reclamava més de 80 milions. El conflicte amb Hisenda es manté
per la reclamació del retorn de l'IVA el 2012 i el 2014. Des de l'any passat, però, Hisenda va començar a tornar l'IVA deduïble.

20. Cultura

Els incompliments de l'Estat amb el Liceu, el MNAC i el Macba s'han perpetuat. L'Estat ha continuat rebaixant les seves aportacions. El pacte del PSOE amb Ciutadans inclou, de manera genèrica, desenvolupar una política cultural amb una “concepció federal”.

21. Beques

La reducció de les beques del Ministeri d'Educació ha estat un altre factor que ha motivat les reivindicacions de la Generalitat.

22. CEP

També s'han mantingut les retallades estatals en els centres especials de treball (CEP), de manera que la Generalitat ha hagut d'incrementar la seva aportació. Les entitats de capacitats, però, ho veuen insuficient.

23. Fons rural

És el cinquè i últim punt que Sánchez es va mostrar obert a negociar durant el debat d'investidura al Congrés: la retallada dels fons del programa de desenvolupament rural.

01.03.16
Sánchez,
que havia parlat de recuperar “molts” d'aquests punts, en va concretar cinc.
30.07.14
Mas
va entregar a Rajoy el document amb els 23 punts en una reunió a La Moncloa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Trapero assegura que se sentia “molt incòmode” amb el procés

Barcelona

El Constitucional diu que el Suprem va vulnerar els drets dels assaltants de Blanquerna perquè va sentenciar sense escoltar-los

Madrid

El PSC creu que el diàleg “té vigència” tot i els “escassos” resultats de la taula de partits

Barcelona

ERC decidirà el suport als pressupostos de l’Estat “a mesura que vagi funcionant” la taula de negociació

Barcelona

Vox registra una proposició de llei al Congrés per il·legalitzar els partits independentistes

madrid

Colau, Collboni, Maragall i Artadi escenifiquen l’acord de pressupostos de Barcelona per al 2020

barcelona

Trapero diu que no van fer un cordó a Economia el 20-S perquè no van poder planificar els efectius

san fernando de henares

908,5 milions extra per a Salut i un augment de 1.400 professionals, al pacte dels pressupostos

barcelona

L’Audiència Nacional ratifica la seva competència pel judici a Trapero i l’excúpula d’Interior

ACN