Deportacions i tractats

El principi d'acord entre els 28 estats de la Unió Europea (UE) i Turquia –per expulsar a aquest país els refugiats arribats les últimes setmanes a Grècia a canvi d'acceptar un nombre idèntic de refugiats sirians que són a Turquia–, en el cas que s'arribi a aplicar, significarà no només la mort dels principis de la UE, sinó una vulneració de les lleis nacionals i comunitàries d'asil, així com de la Convenció de Ginebra de Refugiats, a més del Conveni Europeu de Drets Humans.

Dic en el cas que s'arribi a aplicar, donat que no imagino com forces policials i militars de països democràtics deportaran per la força milers de persones, famílies senceres, amb infants, vells i malalts. Fins fa uns dies es creia que a la cimera es plantejaria donar a Grècia eines policials i de transport per deportar individualment persones originàries de països no considerats en conflicte. Però s'ha anat més enllà: se'ls ha qualificat tots d'immigrants il·legals, i s'ha anunciat que es pretén retornar també els sirians. I no s'ha aclarit si aquesta suspensió del dret d'asil s'aplicarà també als que arribin per Itàlia, Malta o Melilla.

Qualificar d'immigrants il·legals els refugiats significa ignorar el que diuen les lleis sobre asil i immigració, que estableixen que els que arriben de manera il·legal a un estat de la Unió poden ser expulsats, sempre que no siguin sol·licitants d'asil originaris de països en guerra o persecució. L'acord pretén, sense passar-ho pels parlaments, desvincular-se dels tractats internacionals i, sense modificar les lleis nacionals d'estrangeria i asil ni modificar la normativa comunitària, deixar d'aplicar unes lleis vigents. De fet, els 28 volen adoptar la pràctica de les devolucions en calent aplicades a Ceuta i Melilla. Devolucions que la comissària europea Cecilia Malmström va dir que eren il·legals.

Aquest preacord, que preveu doblar l'ajut de 3.000 milions d'euros per als refugiats que són a Turquia, preveu accelerar les negociacions per l'ingrés del país a la Unió. I sense negar que Turquia suporta la xifra més gran de refugiats, la política del president Erdogan, amb els atacs a la premsa i els bombardejos a les poblacions del Kurdistan turc, fa que avui estigui més lluny que fa dos anys dels requisits que cal complir per entrar a la Unió.

Ara caldrà veure què passarà les properes setmanes després que des de l'ONU, el Parlament Europeu, les agències internacionals i les ONG es repeteixi que les devolucions col·lectives massives vulneren totes les lleis nacionals i internacionals. La proposta s'haurà de concretar a la cimera europea de la setmana vinent.

Hi ha qui diu que la dràstica mesura s'ha anunciat, també, per evitar una derrota de la cancellera alemanya, Angela Merkel, a les eleccions de diumenge vinent a Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Saxònia-Anhalt, i que a la cimera comunitària del 17 i 18 de març es matisarà i s'anunciarà que només s'aplicarà als originaris de països sense guerra i als sirians i iraquians originaris de zones ara segures.

Però encara que finalment sigui així, com ho farà Europa per deportar per la força milers de famílies, si les lleis i tractats vigents diuen que cal estudiar de forma individualitzada cada petició i que cal protegir embarassades, malalts i infants?