Arrenca la desconnexió

Junts pel Sí i la CUP s'aferren al full de ruta del procés sobiranista i ahir es va donar un nou pas per continuar endavant amb la redacció de les lleis de ruptura amb l'Estat i la construcció d'una majoria social que aposti per un nou model de país.

La mesa del Parlament, amb majoria independentista, va decidir al matí donar llum verd a les ponències conjuntes per redactar les lleis d'hisenda, seguretat social i transitorietat jurídica. Desestimava així les peticions de Ciutadans, PSC i PP perquè reconsiderés la tramitació d'aquestes per mitjà de ponència conjunta en considerar que es vulneren els seus drets tenint en compte que aquesta fórmula no es pot arbitrar sense l'acord de tots els grups. La Mesa s'empara en l'article 126 del reglament que permet iniciar una ponència a proposta de només dos grups –JxSí i CUP– si bé el contingut de la mateixa ha d'estar circumscrit en aquest cas al desenvolupament de competències estatutàries. Ciutadans, PSC i PP recorden que aquest requisit no es compleix perquè es tramitaran tres lleis de ruptura amb l'ordenament estatutari i anuncien que presentaran un recurs d'empara al Tribunal Constitucional. La Mesa, en canvi, considera que l'article 126 ha estat interpretat de manera flexible en diverses ponències de legislatures anteriors i que no pot prejutjar el contingut de les ponències abans que es redactin. La Mesa argumenta que, si la ponència ha de comptar amb l'acord de tots els grups com a requisit insalvable, el dret de vet d'un sol grup impediria la iniciativa legislativa.

Amb el vistiplau de la Mesa, s'inicia el tràmit de les tres lleis sense haver de presentar propostes de redactat inicials, que probablement serien portades al TC pel govern espanyol de manera immediata.

A la tarda, la comissió d'estudi del procés constituent ratificava el diputat Lluís Llach com a president del grup de treball en substitució de la difunta Muriel Casals, que va ser recordada amb un fort aplaudiment. La sessió de designació del nou president ja va deixar entreveure els problemes amb què es toparan els membres de la comissió al llarg dels pròxims mesos.

Llach va aprofitar la seva primera intervenció per fer una crida a trobar els “espais de confluència” que permetin “conjuminar la diversitat” amb l'objectiu comú de crear un “projecte de futur en convivència que ens pugui aplegar a tots”. De fet, el repte de la comissió és debatre el model de país que ha de quedar recollit en una proposta de constitució. En aquest procés, els independentistes esperen sumar més gent al projecte, quan s'hi afegeixi, a més, el cop de porta de l'Estat al referèndum. La CUP, per boca de la seva diputada, Mireia Boya, es va mostrar esperançada que el debat “desbordi la pròpia comissió i que sigui el carrer el que se l'apropiï”. “L'objectiu ha de ser empoderar la gent”, reclama la diputada .

El missatge de Llach va ser compartit en part pel diputat de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, l'únic partit no independentista que participa en la comissió. Amb tot, Coscubiela va voler deixar clar que la presència del seu grup a la comissió obeeix a la necessitat, no de crear un estat, sinó “d'assentar les bases d'un nou ordre” a causa bàsicament de “l'esgotament”, que al seu parer, pateix l'actual “model socioeconòmic, polític, territorial i fins i tot democràtic”.

Les declaracions de Coscubiela xocaven amb les que, minuts més tard, expressava la diputada i portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, que apel·lava a la “qualitat democràtica” de tot el procés com a “garantia de la constitució” que acabi resultant dels treballs. Aquestes dues formes d'entendre l'objectiu de la comissió, de ben segur, que s'aniran repetint al llarg de les sessions de treball que ahir el seu president va demanar de concretar en una propera reunió dimarts vinent.

Qui més va manifestar el seu rebuig va ser el grup del PP. El portaveu Santi Rodríguez va recordar que els populars assistirien a totes les sessions amb l'únic objectiu de recordar que la comissió arrenca coixa, ja que “no té el suport d'una part majoritària dels catalans”. “És una contradicció flagrant que vostès parlin de diversitat”, lamentava el diputat. Ciutadans i el PSC no participen a la comissió, que també es troba sota la lupa del TC després que els magistrats acceptessin a tràmit la demanda del govern espanyol perquè el tribunal hi actuï en contra en considerar que la comissió forma part de la declaració de ruptura del 9-N que van suspendre els propis jutges del Constitucional.