Política

Protegir els alertadors

El 90% dels casos de corrupció a l'Estat espanyol s'han detectat gràcies a l'avís d'un ciutadà que es troba per accident en la disjuntiva d'haver de triar si s'implica en la trama o la denuncia. Aquests agents són coneguts com a alertadors de la corrupció

Diverses plataformes han iniciat una lluita perquè es creïn lleis que garanteixin la protecció dels denunciants

“Ja no és per nosaltresmateixos, és perquè
ningú més hagi de viure
el que hem viscut”

La corrupció s'ha convertit en la plaga del segle XXI. Al seu voltant han nascut nous agents. Un dels més importants han estat els alertadors, persones que avisen de possibles irregularitats o actes il·lícits comesos en el seu àmbit laboral que afecten el bé comú. El 90% dels casos de corrupció en els últims anys a l'Estat espanyol s'han detectat gràcies a aquesta figura. Acostumen a actuar per l'interès públic, malgrat les amenaces, pressions i represàlies a què són sotmesos constantment. Són la baula més important de la cadena, però
a la vegada la més vulnerable.

“Quan decideixes denunciar, no ets conscient de tot el que et vindrà a sobre a partir d'aquell moment”, sentencia Ana Garrido, alertadora del cas Gürtel. Fa set anys va decidir denunciar les irregularitats que s'estaven produint a l'Ajuntament de Boadilla del Monte, on ella treballava. Amb les primeres queixes, va arribar l'assetjament laboral i les primeres amenaces. Però això només va ser l'inici d'un autèntic combat. “Hi ha un denominador comú en tot el que ens passa als alertadors quan denunciem”, afirma Garrido. I és que, al seu parer, tots viuen el mateix procés: primer, s'inicien accions judicials en contra seu per intentar desgastar-los econòmicament; després, comença un atac mediàtic en què intenten, a través d'injúries i calúmnies, que els denunciants perdin credibilitat de cara a l'opinió pública. Una manera de destruir anímicament i econòmicament el denunciant.

“És una manera de torturar-nos. Et deixen sense feina i sense amics; la gent té por de parlar amb tu, t'aïllen i finalment t'arruïnen tant econòmicament com professionalment”, explica Garrido. Sobreviu econòmicament gràcies a les polseres que ven a través de Facebook; d'ençà que es va iniciar l'escàndol, no ha aconseguit cap oferta de feina tot i tenir un bon currículum. Fa anys va haver de llogar casa seva i està en un pis ocupat. Té oberts cinc casos judicials, que pot afrontar econòmicament gràcies a l'ajuda desinteressada de la ciutadania. El seu cas no és una excepció: a Catalunya, podem trobar Itziar González en el cas Palau i Rosa Pérez
en el cas Taula al País Valencià.

“Constantment, a les institucions, la persona que encobreix la corrupció està protegida i, en canvi, la que se'n queixa està en minoria, aïllada i amb represàlies molt importants”, explica Simona Levi, fundadora de la plataforma ciutadana Xnet. És per això que, conjuntament amb el Grup Ciutadà contra
la Corrupció a Catalunya, el 4 de febrer passat van presentar unes recomanacions contra la corrupció al Parlament de Catalunya per tal que amb la màxima urgència es dissenyi una nova llei de protecció als alertadors. Però aquesta no és l'única iniciativa en aquest sentit: fa unes setmanes, la Plataforma per l'Honestedat, encapçalada per Ana Garrido i Luis González Segura, va començar una ronda de contactes amb les forces polítiques per presentar-los un avantprojecte de llei.

Els dos documents tenen la intenció d'assegurar-se que a partir d'ara les institucions garanteixin la seguretat dels alertadors. “Ja no ho fem pensant en nosaltres mateixos, ho fem perquè cap persona més hagi de viure el que hem viscut nosaltres”, afirma Garrido.

Els experts es posen d'acord a afirmar que la màxima protecció seria que es pogués denunciar de manera anònima. D'aquesta manera, no haurien de sofrir les conseqüències actuals, ja que, si no haguessin de revelar el seu nom, no podrien prendre represàlies contra ells. “L'anonimat no noméssignifica no haver de donar el nom, sinó que no et puguin trobar a través del rastre que deixes a internet”, explica Simona Levi. L'activista assegura que en els últims anys s'ha posat de moda el model de bústies que va iniciar Xnet, en què es poden denunciar casos de corrupció, però no s'ha fet de manera correcta. Moltes d'aquestes bústies s'han fet sense unes característiques clares de protecció de l'anonimat. “En realitat, serveixen per capturar els alertadors”, aclareix Levi.

Per això, els dos projectes tenen l'anonimat i la privacitat de l'alertador com una de les propostes principals, juntament amb la protecció de la integritat física del denunciant i la garantia de l'assistència gratuïta en els processos judicials amb advocats especialistes. També reclamen que es garanteixi una atenció psicològica i mèdica, ja que el procés acaba sent molt dur i moltes vegades els denunciants no tenen recursos econòmics per assumir aquestes despeses. Els projectes preveuen el dret a no ser acomiadat durant el procés judicial derivat de la denúncia i que es consideri l'acomiadament nul si es demostra que s'ha fet després que el treballador alertés d'irregularitats. Cal tenir en compte que la majoria perden la feina després de denunciar i triguen entre sis i deu anys a trobar-ne una de nova.

L'avantprojecte presentat per la Plataforma per l'Honestedat fa un pas més enllà i afegeix una proposta innovadora: planteja que els casos oberts en què hi hagi implicats denunciants de corrupció es puguin resoldre amb més rapidesa per tal que el procés no s'eternitzi i no s'acabi convertint en una forma més d'assetjament.

Tipologies
Hi ha tres tipus d'alertadors: els que ho fan per activisme (que són els més minoritaris), els que es troben en la situació per accident i els que en un principi estaven vinculats a la trama.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Graupera buscarà acords amb altres llistes independentistes després de les eleccions a Barcelona

Barcelona

Jordi Sànchez demana a Torra, Aragonès i Artadi que es reuneixin amb el govern espanyol aquest dijous o divendres

Barcelona

Òmnium i ANC conviden l’Estat a garantir que no hi haurà violència el 21-D

Barcelona

Casado diu “desequilibrat” a Torra i exigeix a Sánchez el 155

Barcelona

Amb els ultres, no s’hi juga

Berlín

Graupera serà candidat a Barcelona

Barcelona
Món
La salut del planeta

Una resposta insuficient

KATOWICE (POLÒNIA)

Veray repeteix com a alcaldable del PP a Girona

Girona

Convoquen una manifestació unitària pel 21-D

barcelona